Arbres que són monuments

El Roure de Can Codorniu (Sant Sadurní d’Anoia)
És un dels roures més coneguts de Catalunya però, malauradament, ha acabat morint perquè aquesta primavera no ha brotat. De fet, l’any 2009 es va tombar i des de llavors s’ha mantingut viu fins fa ben poc. Presideix la plaça de les caves “Raventós i Blanc” i és tot un símbol per a Sant Sadurní d’Anoia i el Penedès. Hi ha qui diu que té 350 anys, d’altres, com parlen de què té uns 550 anys. Diu la llegenda, a més, que tenia una núvia. Si, l’Alzina de Can Ros, a Subirats. Es podien veure un a l’altre, tot i els quatre quilòmetres que els separàven i una diferència de 250 metres d’altitud.

L’Alzina de Can Ros (Subirats)
Aquesta ja no la podem gaudir en la seva màxima esplendor: li va caure un llamp i va patir un incendi. Tot i això, encara ara es poden trobar el tronc sec i les besses principals. Està situada en un marge i envoltada de vinyes; deuria ser una típica imatge de postal del Penedès.

Ametller de Can Cervera (Torrelles de Foix)
Està situat al jardí d’una casa particular, però les seves branques es poden veure des del passatge de Santa Cristina. És un arbre centenari, ja existia quan es va construir la casa cap a l’any 1915. Té uns dotze metres d’alçada i, tot i que ha perdut algunes branques, encara manté molt de vigor. És l’ametller més gros de Catalunya.

Freixe d’Aiguaviva (El Montmell)
És un dels pocs freixes declarats arbres monumentals. És el més alt mesurat, però no el més gruixut (que està a La Selva). El tronc es divideix en dues grans besses ja des del terra i ha calgut posar un suport de ferro en algunes branques. Molt a prop, a només 30 metres, també hi ha un arbre singular (no monumental), el Pollancre de la Font. Al costat hi ha la font Major i la font del Lleó que omplen una gran bassa que abans permetia el funcionament d’un molí de cereals de l’Edat Mitjana.

Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)
Té aquest nom perquè un dels peus sembla que faci palanca amb l’altre. També hi ha qui diu que s’anomena així perquè es troba tocant a la palanca (pont) que travessa la riera de Ribes. És tot una icona per Sant Pere de Ribes, ha estat testimoni d’aplecs de Caramelles i de mil festes i festivals, com la recent Fes + Chapeau.

Mata de la Mata (Sant Pere de Ribes)
És per si sol ja un bosquet d’uns 20 metres quadrats amb sis peus que pugen i baixen en formes recargolades. De fet, ja apareix citat l’any 1871 en llibres sobre plantes medicinals i farmacèutiques. Està situada a la banda nord de la carretera a Sitges, al costat d’un pou i una via romana. La llegenda diu que al segle XIX hi havia una bruixa que hi feia aquelarres i exorcismes…

Pi Gros (Vilanova i la Geltrú)
Té entre 250 i 300 anys i està situat a la llera del torrent de Peralada. El nom es deu a les seves enormes dimensions i està prop de la masia on va viure el poeta romàntic Manuel de Cabanyes i que avui alberga el Museu del Romanticisme.

Els arbres monumentals són protegits i tutelats per la Generalitat de Catalunya. Tot i això, perquè aquest patrimoni perduri, la responsabilitat és de tothom. Així doncs, si visiteu algun d’aquests arbres, com recomanen al web d’Arbres Monumentals de la Generalitat de Catalunya, feu-ho “amb una actitud respectuosa tant envers l’arbre com envers la gent i l’entorn. Que ningú s’adoni que hi hem passat!”