David Canto
,
14/01/2020
Llibres

Carlos Barral, el personatge més il·lustre de Calafell

Editor, poeta, memorialista, el barceloní Carlos Barral va tenir molta vinculació amb Calafell, on molta gent encara el recorda, i on es treballa perquè se'l recordi i se'l descobreixi
Carlos Barral

Foto: 

CEDIDA
Calafell ha commemorat fa ben poc el 30è aniversari de la mort de Carlos Barral, organitzant diverses activitats que han destacat la seva importància com a autor i com a editor. Parlem amb el coordinador dels actes, Manel Gómez, i un dels participants, l'editor i net de Barral, Malcolm Otero.
Malcolm Otero: “El Carlos Barral memorialista és imbatible”

La celebració de l'aniversari de la mort de Carlos Barral (Barcelona, 1928-1989) ha servit perquè Calafell recordi un cop més que el barceloní va estar tota la seva vida vinculat al municipi, per la casa de vacances que hi tenia i que avui és el Museu Casa Barral. Per allà van passar la major part dels escriptors que Barral, com a editor, va donar a conèixer, especialment els de l’anomenat boom de la literatura llatinoamericana de la segona meitat del segle XX. Segons el coordinador dels actes de l'aniversari Manel Gómez, per a Calafell la vinculació amb Barral "suposa tenir un referent cultural de primer ordre. Una distinció com a poble referent de literatura i de cultura: a la segona meitat del segle XX Barral va posar Calafell al mapa, en el sentit cultural, a nivell internacional".

Trenta anys després de la seva mort, Calafell intenta cada vegada més, "i sobretot els darrers anys, posar en valor la figura de Barral: en el seu moment quan l'Ajuntament va adquirir la Casa Barral i es va museïtzar va suposar una gran empenta", explica Gómez. Una museïtzació que aquest any 2020 es preveu que es renovi. El Museu Casa Barral, per cert, forma part des d'aquest 2019 de l'Associació de Cases Museu i Fundacions d’Escriptors. "Després, una mica més tard també, es va arribar a fer un congrés internacional" sobre l'obra de l'autor el 2007, coincidint amb el 50è aniversari del seu poemari 'Metropolitano'. "Poc a poc anem fent petites accions per donar visibilitat a la figura i l'obra de Barral", afegeix Manel Gómez. Una obra que el mateix coordinador dels actes de celebració de l'aniversari reconeix que "pot ser complicada d'accedir, sobretot la seva poètica, el propi Barral ho deia".

Una altra de les activitats que van formar part del programa del 30è aniversari de la mort de Barral va ser a Barcelona, en col·laboració amb Casa Amèrica Catalunya: la Ruta del boom llatinoamericà. "Aquests escriptors llatinoamericans dels anys 60 i 70 van estar a Barcelona", com Gabriel García Márquez, José Donoso, Mario Vargas Llosa o Julio Cortázar, aquests dos últims editats per Barral. "Molts d'ells també van estar a Calafell. Calafell, com Barcelona, també és una ciutat del boom", recorda Gómez.

Pel que fa a la relació dels calafellencs amb Barral, Gómez assegura que "molta gent de Calafell ha conegut a Barral: és molt habitual que vingui gent a la Casa Barral o que ens trobem a la Confraria i ens expliqui que va tractar amb ell". Una informació que es va recollint. Els més joves també van coneixent la figura del barceloní: "totes les escoles de Calafell passen per la Casa Barral. És una feina molt important que coneguin el que per a mi és el personatge més il·lustre de Calafell, tant els alumnes escolars com la gent en general.

Malcolm Otero, Manel Gómez i participants dels actes del 30è aniversari de la mort de Carlos BarralMalcolm Otero, Manel Gómez i participants dels actes del 30è aniversari de la mort de Carlos Barral

Malcolm Otero Barral, net de Carlos Barral, creu que activitats com les d'aquest aniversari "són necessàries: figures com la del meu avi crec que cada cert temps s'han d'anar recuperant per tornar a posar en valor la seva tasca cultural". Considera que "hi ha autors i editors més populars que no necessiten aquest tipus de suport. En el cas del meu avi, sí. I el fet que Calafell s'hi involucri amb aquest aniversari em sembla perfecte i estem molt agraïts".

Pel que fa al Barral editor, per a Malcolm Otero la manera de treballar del seu avi no és l'habitual, ara. “L'editor humanista, l'editor culte, l'editor lector. Ara hi ha més aviat l'editor comercial, l'editor preocupat pels números... Hi ha una anècdota en què els inspectors d'Hisenda van anar a veure el meu avi i li van demanar pels llibres de comptabilitat i ell els va respondre no lo sé, nunca los he editado". "El meu avi no veia l'edició com un negoci", de manera semblant a editors, diu Otero, com Francisco Llorca: "tu fas els llibres que vols i després esperes que més o menys la gent tingui un gust semblant al teu". Per al net de Barral, l'edició és un negoci de marges petits, "el que guanyés no és tant els calés com altres coses".

"Una de les coses que va descobrir Barral va ser que Espanya no estava mirant cap a Llatinoamèrica i que allà hi havia un talent immens, coses molt bones que s'hi estaven fent i ens ho estàvem perdent". Segons Otero, va ser la seva gran aposta de Barral, i la seva ruïna: "Barral Editores va posar molts esforços a Amèrica, i aleshores va arribar la crisi del petroli, sumada a la inestabilitat pròpia d'Amèrica d'aquells anys". Ara, Otero assegura que tots els editors que viatgen a Llatinoamèrica saben "que allà es va obrir una porta i un camí" que tots transiten ara.

Otero recorda que "han definit l'obra poètica del meu avi com a hermètica. Barral era una persona que jugava amb les paraules, buscava el que Carme Riera deia el séptimo; no buscava el primer sentit etimològic, la qual cosa fa que la seva poesia sigui difícil, fosca, densa. A mi em sembla espectacular i hi ha molts especialistes que diuen que és de les millors poesies que s'han fet a Espanya al segle XX. Però per definició no és una poesia fàcil".

En l'altra vessant, el Barral memorialista, Malcolm Otero considera que el seu avi "és imbatible, no crec que hi hagi ningú que hagi fet unes memòries com els tres volums que va fer Carlos Barral".