Jordi Romeu
,
23/09/2019
Llibres

Èric del Arco: "Intueixo que el paper no té cap intenció de desaparèixer"

El llibreter de la Documenta de Barcelona serà un dels participants del Riudelletres aquest proper dissabte
Eric del Arco

Foto: 

Cedida
Èric del Arco a la llibreria Documenta de Barcelona

Un any més, el Riudelletres portarà al Penedès alguns dels experts més contrastats del panorama literari català per debatre sobre promoció editorial. En aquest cas, l’organització de la jornada ha preparat un còctel de xerrades i tallers encarats a posar en pràctica aquells aspectes de la comunicació que han de permetre millorar als professionals del sector la promoció els llibres, ampliant l’oferta formativa i de debat en aquesta tercera edició a Sant Pere de Riudebitlles. Per a poder participar a les jornades, cal inscriure's a través del següent formulari.

A Surtdecasa hem parlat amb un dels ponents perquè ens expliqui alguns aspectes de la xerrada en què ell participarà. Es tracta del llibreter Èric del Arco, de la llibreria Documenta de Barcelona, que serà ponent al 'Debat a 3 bandes sobre comunicació cultural' al costat de l’editor de Núvol, Bernat Puigtobella, i de la periodista cultural Valèria Gaillard.

- Quin paper creus que ha de tenir el llibreter per a la promoció de la literatura?
El llibreter ha d'aportar el seu criteri. És evident que no pot llegir tot el que té a la venda. A la Documenta tenim unes 10.000 novetats a l'any. Però entre el que pot llegir, les crítiques que pot arribar a rebre via diaris, radio o altres mitjans, trobades amb companys i sobretot el seguiment del criteri editorial de cada editor aporten aquesta capacitat de poder intuir si un llibre val la pena per a un lector o altre. Això implica un coneixement dels gustos lectors. Per tant, el llibreter segueix el mercat editorial alhora que va coneixent lentament els seus clients. A partir d'aquí, amb experiència, pot fer generalitzacions que li permeten promoure aquells títols que creu que casaran millor amb un lector o altre. I finalment, triarà aquells títols que col·locarà a la vista sobre les taules de novetats i els que es quedarà de fons. Si la tria es bona per al públic de la seva llibreria, aleshores generarà un vincle de confiança amb els seus clients, que sabran que tot i que alguna vegada no hi haurà coincidència, en la majoria sí. I aquesta és la promoció real que fa dels llibres. No només de la literatura, sinó de l'assaig i de tots aquells llibres, com l'il·lustrat, que queden fora de la definició estricte de literatura.

- Com a llibreter, quin aspecte consideres més important a l'hora de vendre un llibre?
És la suma de moltes parts. A la Documenta, per exemple, no venem llibres. Deixem que els clients es vegin triats pels llibres. Si un llibre es ven per si sol, vol dir que l'editorial o l'autor ja han fet la seva tasca fora de la llibreria i el llibre ja ha arribat via mitjans o per boca orella a aquells que el necessiten. Però a la Documenta, per exemple, mirem de donar igualtat de condicions a cada llibre. Es clar que si l'hem llegit i ens ha agradat i el comentem en un vídeo o el posem a les lleixes de recomanats personalment, es vendran una mica més. Però el que si que es veu és que el disseny és un aspecte molt important alhora de crear el producte llibre. Cada editor busca la seva imatge personal que faci veure als lectors que aquell llibre segueix una línia editorial. I un cop un editor ha conquerit un lector, normalment aquest li és fidel. Per tant, crec que és important trobar la imatge pròpia de cada editorial i que aquesta sigui una imatge, forma, disseny... que l'identifiqui.

 El Riudelletres en una edició anterior | Foto: Cedida

- Cap a on està evolucionant actualment el mercat del llibre?
Jo només fa cinc anys que soc rere el taulell. No tinc experiència per saber d'on ve ni crec poder intuir realment cap a on va. Però hi ha una colla d'editors petits que són els que tenen un criteri més clar de què volen fer. I aquests són els que tiren endavant la diversitat del món editorial. Davant el tot pautat dels dos grans grups i dels editors clàssics, la constel·lació de petits editors permet una regeneració constant d'aquest món. El fet que per muntar una editorial només calgui un petit espai de treball (i molta feina, criteri i diners) permet que aquest sector evolucioni. El mercat es basa en què l'escriptor realment no s'hi guanya la vida, que l'editor, el distribuïdor i el llibreter en sobreviuen i que molt del que s'edita no es ven. I això serà així en paper i en digital. Intueixo a més que el paper no té cap intenció de desaparèixer. És un invent molt bo i resistent al canvi. I toca un factor, el de possessió, innat a gran part del gènere humà. Per tant, i responent a la pregunta, crec que el llibre evoluciona com pot, sense saber realment cap a on va, en mans d'un grup de gent que se l'estima i el necessita: editors, llibreters i lectors. I que tot i ser sempre una minoria (sempre ha estat una minoria), té molta més capacitat de resistència de la que s'esperava fa cinc anys.

- Quin rol creus que hauria de jugar el periodisme cultural i la comunicació cultural a l'hora de promocionar la literatura?
Igual que nosaltres, llibreters, que no ho podem llegir tot, el periodisme cultural no té la capacitat real de poder fer una critica total a tot allò que es publica. Per tant, amb la mateixa intuïció que comentava que hem de tenir els llibreters, el periodisme cultural ha de fer arribar al lectors allò que destaca per una sèrie de valors que van més enllà de la publicitat obligada. A vegades ho poden fer, a vegades es veuen arrossegats pel mercat. Cal destacar que hi ha un bon grapat de mitjans que parlen de literatura i de llibres. Premsa, ràdio i televisió tenen els seus espais. I tenen seguidors, perquè a la llibreria venen comentant que a tal programa de la ràdio han parlat d'aquest llibre o aquest altre. I no són els programes més escoltats, els matinals de RAC1 o Catalunya Ràdio, sinó programes perduts en les matinades radiofòniques o televisives secundaries. Qui busca, troba. I la feina periodística ben feta, té recompensa. I aquesta recompensa és per aquells llibres que per aquest periodisme destaquen per sobre d'altres.

Més informació: