Artista en atur. Em convides a sopar?

Opinió
,
dimecres, 17 gener, 2018
"Ens regategen els preus com si rebaixar-nos el catxet fos tan habitual com anar a un restaurant i decidir què vols pagar pel plat de lluç que t’acaben de posar"

JORDINA BIOSCA, NARRADORA · Jo, Jordina Biosca, vilafranquina, narradora i actriu de professió, us vull fer partícips de la meva actual situació laboral: d’octubre a gener, la feina ha baixat un 90%. Ras i curt. A hores d’ara i segons previsions, el sou d’aquest mes i del que ve arribarà per pagar els autònoms i si tot va bé, el telèfon mòbil i la xarxa d’internet per tal que almenys, us arribin aquesta mena de missatges. Us ho dic de veritat i us ho dic com a usuaris culturals que sou i amb la necessitat de compartir amb vosaltres què vol dir ser a l’escenari i viure de l’escenari. Ja sabeu què està passant amb les reclamacions de l’IVA des de Madrid a una bona colla d’ens culturals a Catalunya, ja sabeu que s’han intervingut pressupostos de la Generalitat que afecten diverses propostes culturals, ja sabeu que la inversió anual dels pressupostos de la Generalitat no arriben a un migrat 0,8% del total de despeses tal i com ja ens n’informaven a principis del 2017. Us ho heu llegit, tot això? Aquests articles, vull dir. En teníeu idea?

Acabo de parlar expressament amb el Conseller de Cultura Lluís Puig, a Brussel·les, per tal que em corrobori dades: són ben bé aquestes i m’hi afegeix les mitjanes europees: 3% del total dels pressupostos. Estem un 2,2 per sota de la mitjana. Un desastre. I cal entendre que tot això no tan sols són números al voltant d’un concepte: són números al voltant de la vida i la feina de milers de persones que vivim d’això i que cada cop ens trobem en situacions més precàries a l’hora de treballar. Ens regategen els preus com si rebaixar-nos el catxet fos tan habitual com anar a un restaurant i decidir què vols pagar pel plat de lluç que t’acaben de posar, ens exploten en sales (moltes finançades a través de subvencions) anant a taquilla i corrent el risc d’anar finalment a treballar pagant. N’hi ha tants d’altres que a estones lliures rebenten preus per treure’s un sobresou i que davant les poques mires qualitatives d’alguns programadors, acaben rebentant mercat i qualitat, tot alhora. I natros cada dia pitjor. Amb més artistes que no poden ni pagar-se els autònoms i que han de facturar a través d’empreses i cooperatives amb tot el que això implica a nivell de cotització, baixes i fins i tot denegacions de crèdits quan de cop i volta se’t mor el cotxe i no t’arriba ni per a un finançament. Ostres, que us n’adoneu? Qualsevol empresari diria que això és un negoci fallit, que vendre un producte sota preu és la ruïna per al negoci, i té raó. Aleshores, per què costa tant invertir en la cultura i tan poc en un cotxe? No és igualment un intercanvi, el que fem? Per què és obvi que la majoria de gent tinguin 10 parells cada u de sabates a casa i en canvi no ho és consumir cultura setmanalment?

Us poso els números sobre la taula: a La Cisterna, la sala que gestionem a Vilafranca, la taquilla pels artistes que venen a actuar és del 80% de les aportacions que vosaltres feu com a públic, aportacions que van de 8€ a 10€ en funció de si sou socis o no. Tenim 45 butaques. Els números estan fets de seguida. No cal dir que si omplim, la majoria de vegades no s’arribarà a cobrir el caixet real però els números sortiran; però només que siguem 20, com qui diu, l’artista o artistes se’n van cap a casa fent ben just cau i net després de restar-se el desplaçament, les hores de muntatge i desmuntatge, els mails que ens hem enviat, les fotos que s’han hagut de fer, els vídeos que ha hagut de crear, la gestoria o els autònoms que ha de pagar, etc. Us dic seriosament que aquest plantejament no dona massa per viure. I la Cisterna és un luxe, ben mirat! L’artista es pot emportar aquest 80% net a casa, però simplement perquè tots els qui hi treballem som voluntaris i ho fem i gestionem desinteressadament. Si haguéssim de pagar sous, lloguers, llicències, etc., ja podríem tancar portes o vosaltres hauríeu de pagar una mitjana de 50€ per un espectacle. Ho faríeu?

Per acabar-ho d’arrodonir, ja hem rebut de l’Ajuntament un requeriment que demana “legalitzar-nos” i tenir llicència segons requereix la llei, una llei que per altra banda fa aportacions ben galdoses a aquesta cultura que només és la mare dels ous a l’hora de les precampanyes electorals. És el principi de la fi. En tots els sentits.

ÉS UN CRIT, aquest escrit. Us demano que vingueu, que proveu, que no aneu a consumir sempre cultura sobre segur, que us arrisqueu i gaudiu dels qui us oferim cultura i no sortim per la tele, no som mediàtics però portem anys vivint de la nostra feina i en som bons professionals. Us demano que vingueu, ostres, que ens doneu suport perquè, mal m’estigui dir-ho, la cultura és més això que les grans masses banyant-se en un macroconcert empastifat de cervesa. Si valtros no lluiteu per sostenir aquests espais i els doneu suport, nosaltres miracles no en podem fer i la Jordina, l’Anna, en David, l’Assumpta, en Carles i tota la resta que ens hi dediquem, ens n’anirem a fer punyetes i de cop i volta, qualsevol dia us despertareu i descobrireu que ja no hem aguantat més i no ens hem pogut sostenir. I hem desaparegut i al nostre lloc i ha un clon que farà el mateix a Vilafranca, que a la Xina o a Honolulú.

Veniu a La Cisterna. Feu cultura. Sigueu cultura. Ajudeu-nos a resistir. Sinó, ens haureu de convidar a sopar.