dimarts, 20 novembre, 2018
Opinió

Els invisibles que estem sempre a punt

"Som aquí, som molts i imparables i entre caps i infants sumem gairebé 20.000 persones"

“MEG celebra la seva AGO més multitudinària amb quasi 1.200 assembleistes”

Sembla ben bé un titular d’algun mitjà de comunicació. La realitat, però, és que Minyons Escoltes i Guies (MEG) és qui ha publicat la notícia de la seva pròpia assemblea, juntament amb alguns mitjans de comunicació locals i digitals com Xarxanet i Estris.

Cinc cèntims: escoltes i guies, caps (monitors), caus (allò semblant als esplais que semblen una mica més hippies), infants que duen un fulard (mocador de colors que mai no es pot dir mocador) han celebrat una assemblea que marcava un abans i un després. Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Olesa de Montserrat la 42a Assemblea General Ordinària de MEG, que d’ordinària no n’ha tingut res: ha estat la més multitudinària de la seva història, amb 1.189 assembleistes. Això, sense comptar les persones voluntàries que colze a colze han organitzat tot el necessari perquè aquesta trobada fos possible.

Diumenge decidíem futur. No només des de Minyons, sinó també des de les altres dues entitats escoltes de Catalunya. Escoltes Catalans i Acció Escolta també celebraven assemblees de les respectives associacions. La mitjana d’edat devia ser de 21 o 22 anys. Sovint el jovent som notícia per haver comès irregularitats, per haver sortit de festa i haver-nos excedit, o per haver guanyat una beca o haver tret la millor nota de la selectivitat. N’hi ha que, a més a més, resulta que tenim l’objectiu de fer d’aquest un món millor i no només ens omplim la boca amb paraules, sinó que dissabte rere dissabte eduquem a infants i joves en el respecte, l’esperit crític i el treball en equip. I n’estem força orgullosos, tot sigui dit.

Som persones que sovint combinem estudis i feina amb l’educació en el lleure de manera altruista, dedicant hores i hores setmanals a que els infants i joves del nostre país tinguin un racó (o un cau) on trobar eines per transformar la societat. La nostra, sí, i la vostra, també.

Fa gairebé una dècada que treballàvem per fusionar les tres entitats. Aquest cap de setmana ho decidíem i ha sortit que volem conservar la forma independent dels tres moviments i seguir treballant cadascú per la seva banda. Tot i així, ens comprometem a aprofitar la feina feta amb la il·lusió de sempre, aprenent de l’ahir per construir el demà. Per això no cal patir, portem molt temps revisant-nos i sent crítics: no tot és de color de rosa i no sempre arribem a bon port. A vegades fins i tot ens perdem a les rutes. I s’ens criminalitza a tots els diaris del país.

Ara, quan es tracta de parlar de l’èxit de participació que ha tingut la nostra Assemblea, els mitjans de comunicació amb més repercussió prefereixen obrir l’endemà d’aquesta trobada amb notícies com “Els grafiters, més actius i més agressius”, del diari Ara i el Periódico (ai, si Carles Capdevila aixequés el cap, després del seu article del 2013 parlant del procés d’unificació de l’escoltisme). O bé de notícies sobre Mèxic i els seus mercats, com La Vanguardia. El Punt Avui destaca una entrevista amb gairebé mitja pàgina. Ni rastre de la paraula “escoltisme” al Nació Digital, o al Vilaweb. El mateix cap de setmana a tot arreu es podia llegir la notícia de manifestacions i contramanifestacions d’organitzacions polítiques que no arribaven a la vintena de persones entre uns i altres.

La nova secretària d’Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Georgina Oliva, va reconèixer “l’enorme tasca de l’escoltisme, educant joves conscients i crítics amb el món on viuen i on volen viure (…) Hi ha escoles que parlen d’innovació educativa referint-se a treball per projectes o racons. Vosaltres fa anys que ho feu! Sou pioners en metodologies educatives”. Ni rastre de les seves paraules, enlloc. Només en tuits d’assembleistes eufòrics que s’els reconegui (almenys en l’àmbit privat) la seva tasca i la feinada que comporta.

Ara bé: no fa pas tant, mitjans de comunicació mencionats en aquest article publicaven les paraules de Quim Torra quan deia que les entitats en el lleure són “un engranatge imprescindible per fer un país “divers, plural i inclusiu”. Sí ho diuen els peixos grossos, aleshores sí. L’exemple és fàcil: fa uns dies corre per les xarxes socials un vídeo de dos nois amb una motocicleta que demanen que no assetgin sexualment a les noies quan passegen pel carrer. Les dones fa anys i anys que demanem exactament el mateix. Ara, fins que no ho diu la testosterona, res de res. No m’agradaria pensar que el fet que els polítics parlin dels escoltes és la nostra via d’entrada a l’opinió pública.

També cal fer autocrítica: hem de proclamar més, la tasca que fem? Anem massa amb peus de plom, per ser joves i “inexperts”? Els més vells que estem al peu del canó als caus en tenim al voltant dels 24 i sovint s’ens menysté si no anem “acompanyats d’un adult i la seva cartera”. Som aquí, som molts i imparables i entre caps i infants sumem gairebé 20.000 persones. Ens falta veu i representativitat per no haver d’explicar a tothom qui ens ho pregunta què són els llops i daines.

Clàudia Climent
Periodista i membre de l'AEiG (Agrupament Escolta i Guia) Xaloc