Vanessa Mendoza: “Estem construint un feminisme andorrà”

- El passat mes de desembre es va presentar la 'Xarxa la Meri' d'Andorra, què ofereix l'entitat?
Ofereix informació per avortar. Les dones surten d’Andorra i van a hospitals privats a Catalunya on no sempre l’experiència d’avortar és agradable, així que fem l'acompanyament a aquests centres.

Estem presents en la transformació de les emocions negatives que poden sentir les dones per avortar. No pel fet en si, sinó pel que comporta socialment, ja que pot generar culpa, por a ser castigada, vergonya perquè es fa en la clandestinitat fora d’un país... La no acceptació social i la penalització de l’avortament al país fa que les dones sentin que allò que fan sobre els seus cossos no els pertanyi.

- En quina situació es troben les dones andorranes que volen avortar? Quines opcions tenen?
L’avortament esta totalment penalitzat. Ni per violació podem fer-ho. Res. La qüestió aquí és que l'església no s’ha separat de l’Estat, ens governen dos co-prínceps i un d’ells és el bisbe de la Seu d’Urgell, que exerceix el fonamentalisme religiós al país, amenaçant que es crearà una crisi d’Estat si l’avortament es legalitza. A més, ara ens governa l’extrema dreta, així que l’aliança entre església i Estat és més forta que mai. Esperem que això canviï en les eleccions de l’abril d’aquest any.

Les dones que volen avortar han de pagar entre 300 i 1.000 euros a hospitals privats a Catalunya, han de finançar-se el viatge, demanar la baixa laboral uns dies i guardar en silenci la seva situació. Això pot arribar a ser un suplici o una tortura. Les dones van a llocs a on ja han concertat l’hora, i si l’hospital no els agrada, o no reben un tracte correcte, s’han de deixar fer perquè han de tornar a casa en silenci i de puntetes per no ofendre la moral religiosa misògina que ens governa. És molt i molt dur. Tota la penalització i la culpa social són veritables drames. Nosaltres les assessorem i les acompanyem si cal. Moltes d’elles van soles, pensant que estan fent quelcom de malament o il·lícit.

- En quins arguments s'empara la llei per penalitzar l'avortament?
Tenim signats els pareatges del s.XIII a on l'església i la seva moral ens governen legal i impunement. La constitució de 1993 va veure la llum perquè es va acordar que es seguirien els preceptes de la vida i la moral catòliques. No han de justificar una llei com aquesta; queda justificada per la imposició i el fonamentalisme que sempre ha governat de forma normalitzada.

- Teniu xifres aproximades de quantes dones andorranes avorten anualment?
Anualment avorten unes 100 dones als hospitals públics, tot i que no tenim convenis amb els hospitals públics de Catalunya (que siguin de domini públic), ens consten aquestes dades. No coneixem les dades de les dones que avorten a hospitals privats, ja que els vostres hospitals privats no estan obligats a facilitar dades. Però si sabem que la majoria de dones van als privats, així que sospitem que aquestes 100 dones són un percentatge petit de la realitat.

- Hi ha tres associacions catalanes que donen suport a la iniciativa (l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, la Plataforma del Dret al Propi Cos i la Marea Verda Barcelona), com funciona aquesta col·laboració amb Catalunya?
Ens assessoren i ofereixen recursos si els necessitem. Però sobretot són testimonis del que passa a Andorra, ens recolzen i donen veu en tot allò que vivim de forma silenciada les dones andorranes. Creem xarxes de suport i cures entre nosaltres i les companyes de les xarxes.

- Heu entrat en diàleg amb les institucions? Quina és la seva resposta?
No es pot dialogar amb la dreta. Esperem a veure que passa en les eleccions i estudiarem quines mesures prenem.

- Com definiries el moviment feminista a Andorra i com s'articula?
Estem en un meravellós moment de lluita feminista i de sororitat. Fa poc que el moviment existeix al país, mes o menys uns quatre anys, així que estem construint un feminisme andorrà, per a les dones que viuen a Andorra, mirant les peculiaritats, diversitats i problemes de ser dona al país.

- Com s'ha plantejat el 8 de març d'enguany?
Farem la primera concentració unitària totes les entitats feministes i de dones del país. És històric, mai havia passat una cosa així. Volíem fer una manifestació, però la nova llei impedeix tallar la via publica per fer manifestacions... Així que, un cop més pel darrera del món, farem una concentració. Amb tot, estem orgulloses de cada dona que esta perdent la por, que esta sortint al carrer a reclamar els nostres drets, que esta parlant per les xarxes socials, que combat l’estructura masclista, és un moment meravellós d’unió entre dones i feminisme al país. La lluita per l’avortament i veure tota l’estructura masclista, misògina i patriarcal ens està unint molt.