Ivet Eroles
,
11/06/2019
Arts

Kliment Olm: “Tots tenim a dins potencials no expressats, sovint reprimits a causa de limitacions absurdes"

Rocaviva és un laberint màgic, iniciàtic i terapèutic, que combina art, paisatge i missatge
Climent Olm de Rocaviva

Foto: 

CEDIDA
Olm esculpint una de les seves obres
El Kliment Olm és l'artista creador de Rocaviva, un espai de roques esculpides pròxim a Músser, un poble ubicat entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, d'on Olm és originari. L'any 2010 l'obra va ser declarada Bé cultural d'interès local, però l'any 2013 Olm va haver de marxar a causa d'agressions i amenaces cap a ell i la seva obra. El 2017 el projecte va reobrir de nou sota la gestió i preservació de l'Associació Cultural Rocaviva.
Rocaviva proporciona informació i vivències que porten a reflexionar, que estimulen la llum, la màgia pròpia de cadascú

- Rocaviva és un laberint de senders vorejats per més de 600 roques esculpides. D'on neix la iniciativa?
Simplement la vida m’hi va portar. Sovint tenim davant dels ulls moltes possibilitats, però no les veiem, perquè estem condicionats, retallats per idees caducades. Fins que hom s’adona de com això el limita i decideix actuar per si mateix, superant tabús, sent creatiu i procurant que l’acció no sigui banal, sinó que tingui utilitat i sentit.

- Quin tipus de roques treballes i quines figures acostumes a representar?
Fa anys vaig haver d'abandonar Rocaviva i la casa on vivia, així que ara no treballo cap roca. Abans, les roques que feia servir eren granítiques i hi representava moltes cares. També feia figures abstractes, però les cares prenen vida, mentre que els abstractes són objectes, més o menys suggerents, però objectes. Quan feia cares, l’esperit de cada roca s'activava. Si et dones el temps per contemplar i escoltar, elles et parlen. El diàleg, o la resposta, et sorgeix dins la ment, de vegades sense paraules, com una sensació, un sentiment...

- Rocaviva és un laberint màgic, iniciàtic i terapèutic, que combina art, paisatge, missatge... Quina funció social té el projecte?
Tots tenim a dins potencials no expressats, sovint reprimits a causa de limitacions absurdes, transmeses de generació en generació. Limitacions que reprodueixen pors i vells esquemes egoistes, masclistes, religiosos... que no ens deixen avançar en els aspectes més nobles i elevats de la naturalesa humana i ens precipiten en els pitjors: neurosis, explotació, misèria, consumisme, injustícia, guerra... Flagells variats que ens emmalalteixen, ens fan infeliços i que, si no ens espavilem, conduiran a una destrucció globalitzada. Rocaviva proporciona informació i vivències que porten a reflexionar, que estimulen la llum, la màgia pròpia de cadascú. Això repercuteix positivament en el dia a dia de les persones i ajuda a millorar el món. Aquesta és la funció social del projecte. Per això s’afirma que és màgic, iniciàtic i terapèutic.

- Cataloguen Rocaviva com un exemple destacat de paisatgisme visionari, hi estàs d'acord?
Sí, Rocaviva-Terraíndia encaixa perfectament amb aquesta definició. De totes maneres, definir-se és limitar-se. Cada persona i cada projecte és singular. La realitat sempre va més enllà de les paraules i etiquetes. Aquestes són útils i necessàries, tanmateix, tal com afirmen els savis: convé no confondre la paraula amb la cosa.

- A finals del 2013 vas haver d'abandonar el projecte i deixar l'obra inacabada, arrel d'agressions i vandalisme, ens pots explicar què va passar?
A l’inici de l’entrevista parlem de roques esculpides, però moltes estan poc més que esbossades. La barbàrie tolerada ho va aturar tot. Un sol individu va privar a les generacions presents i futures d’una obra que és el què és, però que hauria estat immensament més complerta si no se m'hagués impedit realitzar-la. Impunement i de manera irreversible, se’m va tallar les ales. Al meu blog personal hi ha una explicació completa i detallada dels fets, és una trista història, una mena de drama rural propi d’un film de Hitchcock o de Bergman. Va començar el 1986 i continua... està per veure amb quin desenllaç. En bona part depèn de les autoritats a qui correspon el cas, de si prenen consciència o no dels fets, de si volen actuar o, com fins ara, es queden passives tolerant l’intolerable.

- A fi de preservar el laberint, es va crear l'Associació Cultural Rocaviva, quines tasques desenvolupa?
Una associació proporciona personalitat jurídica, cosa necessària tractant-se d’un projecte que, basat en paisatge i granit, té molt futur. L’Associació Cultural Rocaviva - d’utilitat social i sense afany de lucre- és un pas previ a la Fundació Terra Índia. A més, recentment ens hem declarat micronació, cosa que ara per ara molts també veuran com una extravagància, però que té molt sentit, sustentat pels Drets Humans, la Carta de la Terra, la Filosofia Perenne i l’Ecologia Profunda que ens inspiren. La citada declaració també es troba penjada a la nostra web, amb el nom de Manifest Indi.

- Quin és l'estat actual del projecte i la teva relació amb ell?
Rocaviva està ressorgint de la indiferència i l’abandó. Dins les nostres limitades possibilitats, s’ha restaurat la meva casa i es van recuperant espais abandonats. Però encara queda moltíssima feina per fer. Mentrestant, Rocaviva ha reprès el seu camí al servei de la gent, del país i del món, que per això fou feta i es pot visitar en règim de visites concertades. Aquest ressorgiment és quasi un miracle, perquè s’ha realitzat sense cap mena d’ajuda i sobreposant-nos a molts impediments. A més, sempre que hem demanat suport, mai hem obtingut resposta. Llevat de declarar el lloc Bé Cultural, cosa per cert molt important, les autoritats locals i comarcals no han fet res més. No acaben d’entendre que Rocaviva és un projecte únic, innovador i molt prometedor que cal protegir, cuidar i promocionar.

Fa molts anys que es parla de promocionar les comarques, es fan plans de màrqueting turístic, però es deixa de banda Rocaviva. Des d’aquí demano a les autoritats que reflexionin, que obrin els ulls i vegin que Rocaviva existeix. Que és un actiu sòlid, singular i molt rellevant que tenen del tot descuidat. Mai és tard per rectificar. Tota col·laboració serà per nosaltres benvinguda i agraïda.

- Tens intenció de tornar a Rocaviva?
M’agradaria poder-hi anar, però no a viure. M'he fet vell i estic malalt, hi aniria una temporada, quan no faci fred, sobretot per intentar acabar alguna obra amb l'ajuda d'algú que fes servir les eines per mi, que jo ja no puc. Tanmateix, si les autoritats no actuen, segurament no hi tornaré mai, ni de visita. Perquè corro un risc elevat, per no dir la certesa, de ser agredit de forma verbal i física. Sembla inconcebible i és lamentable que a la “civilitzada Europa” un artista sigui durant anys assetjat i expulsat de casa seva i de la seva obra amb violència i que sis anys després segueixi sense poder ni posar-hi els peus.

- Com imagines Rocaviva en un futur?
Vull posar èmfasi en la part positiva del projecte. Rocaviva podria no existir, que de poc va anar, per tant, convé agrair el que hi ha, que ja és molt. Cal mirar endavant i potenciar el lloc, que és patrimoni de tots: Rocaviva pertany a cadascú mentre la visita. Més enllà dels obstacles, són 27 anys de feina. Rocaviva existeix, actualment compleix la seva funció d’utilitat pública i, per la llei del granit i del Cadí, perdurarà segurament una temporada llarga. Això si, s’ha de protegir, cuidar, mantenir oberta i en condicions de ser correctament visitada.

Més informació: 

També et pot interessar