Ivet Eroles
,
13/11/2019
Entorn

Maria Díaz de Quijano: “Busquem persones que vulguin ser pastores de forma professional i que tinguin vocació”

L'Escola de Pastors obre les inscripcions a la seva formació fins el 25 de novembre
Maria Díaz de Quijano

Foto: 

Cedida
El projecte es basa en el model agroecològic
S'ha obert un nou període d'inscripcions per entrar a l'Escola de Pastors de Catalunya. Fins el 25 de novembre, les persones interessades en la formació poden omplir el formulari d'inscripció que es troba al web del projecte. La Maria Díaz de Quijano, tècnica de l'escola, aprofundeix en les bases d'aquesta proposta formativa i enumera les dificultats principals, com la manca de finançament estable o la falta d'acompanyament en el traspàs generacional dels projectes.
"Formar a futurs pastors i pastores és essencial, però s'ha de facilitar el relleu generacional dels projectes"

- Com funciona el procés de selecció dels futurs i futures alumnes?
Un cop rebem tots els formularis, els avaluarem amb tècnics de l'Escola i les seves delegacions, també del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i de l'Escola Agrària del Pallars. Les persones amb les sol·licituds més ben puntuades passaran a les entrevistes personals, que seran els dies 16 i 17 de desembre. Abans del 31 de desembre ens posarem en contacte amb totes aquelles persones que hagin fet la sol·licitud per entrar a l'Escola i les informarem dels resultats del procés de selecció.

- Quins perfils busqueu?
Busquem persones que vulguin ser pastores de forma professional i que tinguin vocació. Valorem el fet que hagin tingut algun contacte previ amb el sector, per tenir garanties de que s'hi vulguin dedicar.

- Quantes places disponibles teniu aquest any?
Sempre hi ha la mateixa oferta de places, que estan limitades per l'allotjament del qual disposem, ja que els alumnes vénen de tota Catalunya. Disposem d'entre 15 i 20 places, ja que si fossin menys de 15 persones no hi hauria prou cohesió de grup. Actualment estem buscant un nou espai on fer les sessions teòriques de l'Escola i allotjar l'alumnat. Com sempre serà al Pallars Sobirà.

- Com està plantejada la formació?
Enguany serà diferent respecte d'altres edicions. Normalment es feia un mes de teoria al principi i després es feien quatre setmanes més de teoria intercalades amb les pràctiques, als mesos de maig, juny, juliol i setembre. En canvi, l'any vinent compactarem aquestes setmanes en dues quinzenes, farem un mes seguit, que serà al març, i després farem dues quinzenes més de teoria al maig al setembre.

- Per què heu pres aquesta decisió?
Una raó és el tema de l'allotjament, ja que fins ara féiem l'Escola en albergs o refugis. Aquests tenen activitat durant l'any i en determinats períodes tenen molta afluència de gent, com el mes de juliol o per Sant Joan. Si fem l'Escola en quinzenes al maig i al setembre, aquestes no se solaparan amb la temporada alta. A més, si ho fem d'aquesta manera reduirem els desplaçaments dels alumnes i no trencarem tant el seu ritme de pràctiques.

- Quins temaris tracteu a les sessions teòriques?
Durant el primer mes, equiparem el nivell de tot l'alumnat, ja que vénen persones que han estat treballant en alguna granja i d'altres que no han tingut pràcticament contacte amb animals. Així que el primer mes tractem diferents aspectes bàsics com sanitat, reproducció, alimentació, silvopastura, conducció amb gossos... També abordem altres qüestions que giren entorn la feina del pastor, com l'accés a la terra, les energies renovables, l'elaboració de formatges o els cultius extensius. A més, durant la formació també fem un cap de setmana de resolució de conflictes i comunicació assertiva. En les dues quinzenes formatives tractarem temes específics: l'alimentació, la sanitat (sobretot pel que fa a teràpies naturals, com la fitoteràpia o l'aromateràpia), la transformació làctica i càrnia i el pla d'empresa.

- El pla d'empresa està al final per algun motiu?
La formació serà al mes de setembre, això vol dir que l'alumnat ja haurà fet les seves pràctiques. Aquest és el moment en què tothom ja té força decidit si es vol dedicar al seu propi projecte o vol treballar per altres. Així que és bo que estigui al final.

- Com s'estructuren les pràctiques?
Normalment, les pràctiques es fan dos mesos en una explotació i dos mesos en una altra. Nosaltres recomanem aquesta opció perquè permet veure dos llocs diferents, a banda de totes les visites que es fan durant la teoria. O sigui, ells coneixen dos projectes en profunditat quan fan pràctiques, però durant la teoria fan visites a explotacions i coneixen diferents iniciatives de la mà de les persones que les desenvolupen. Durant les pràctiques, viuen amb el ramader, ramadera, pastor o pastora que els està acollint, que s'encarrega de la manutenció, l'allotjament i la formació.

- Quines opcions de pràctiques existeixen?
Quan els alumnes fan la sol·licitud per entrar a l'Escola els hi demanem en quin tipus d'explotació i amb quin tipus d'animal voldrien treballar. En funció d'això els enviem als llocs on creiem que podran aprendre més. Si més endavant canvien d'opinió, ens intentem adaptar, però prioritzem les demandes prèvies. Les pràctiques es fan a Catalunya, principalment, però també es poden fer a França, Navarra o Aragó. Ens agrada molt enviar alumnes a França, ja que el model que promou l'Escola de Pastors, que es basa en petites explotacions, cicle tancat, transformació de productes, venda directa..., a França és molt més comú que aquí. Allà hi ha més iniciatives a nivell de cooperativisme i associacionisme, per exemple et trobes els GAECs, que són agrupaments d'agricultors per una explotació en comú, on els treballadors tenen el mateix nivell i tots són els titulars. Treballen conjuntament i això els permet tenir un mes de vacances a l'any i alguns caps de setmana, a més fan transformació i venda directa a mercats. Cal dir que allà els mercats són molt diferents, n'hi ha molts més i, per tant, es poden guanyar millor la vida. D'aquesta manera no fa falta tenir tants animals, ja que fan la transformació del producte.

- Quins projectes com aquests existeixen a Catalunya?
Hi ha la Gavasenca, de Gavàs, al Pallars Sobirà. Un ex-alumne de fa dos anys ha agafat el relleu de l'explotació de cabra alpina lletera amb transformació de formatge i venda directa. Abans ho portava una parella i el nostre ex-alumne va anar a fer pràctiques amb ells. Ara, ha agafat el relleu amb tres companys més, per tant, són quatre. El Serradet de Vernedes és un altre exemple que està a Osona. El projecte està format per tres persones i tenen una quarta persona assalariada a mitja jornada. Ells tenen les seves vacances, els seus dies de festa, es divideixen les tasques... Almenys no estan sols i poden viure dignament sense desgastar-se.

- Quin percentatge d'alumnes acaben treballant com a pastors?
Ara portem 11 anys d'Escola de Pastors i actualment tenim analitzades les dades dels 10 primers anys d'Escola. Durant aquest temps, unes 170 persones han acabat la formació, de les quals un 60% estan treballant, ja sigui en explotacions pròpies o per altra gent, com els pastors de muntanya que fan la temporada d'estiu o gent que està assalariada tot l'any treballant per algú. Després hi ha un 20% que està cercant un lloc on instal·lar-se o està buscant socis per muntar un projecte. Aquests no estan treballant en el sector, però tenen intenció de fer-ho, principalment perquè volen desenvolupar un projecte propi. Així doncs, un 80% segueix amb la intenció de seguir amb l'ofici.

- L'Escola de Pastors garanteix el relleu generacional de l'ofici?
El fet de que hi hagi l'Escola facilita que molta gent que no podria accedir al sector, perquè no ve de família pagesa, tingui més facilitats. Però hi ha moltes més persones que es jubilen, més que la gent que s'incorpora. La majoria de ramaders són d'edat avançada. Formar a futurs pastors i pastores és essencial, però s'ha de facilitar el relleu generacional dels projectes. Nosaltres no tenim els mitjans per fer de mediadors entre persones que volen traspassar els seus projectes i gent per agafar el relleu. Aquí hi ha molta feina a fer, estem fluixos a nivell de país.   

- Quins van ser els inicis de l'Escola?
Va sorgir arrel d'una trobada amb els ramaders de la Vall d'Àssua, que van mostrar la seva preocupació davant la manca de relleu generacional. El 2009 ja es va fer el primer any d'Escola, que està gestionada per l'Associació Rurbans. A causa de la manca de finançament, més enllà de la formació, participem d'altres projectes per poder mantenir l'estructura de l'Escola. Aquests projectes o estan relacionats directament amb la formació, o bé beneficien els nostres alumnes un cop l'han finalitzat.  

- Com funciona el sistema de finançament?
No hi ha un finançament fixe i regular. El Departament d'Agricultura reconeix la formació oficialment a través de l'Escola Agrària del Pallars, d'aquesta manera, tot i ser un títol propi, aquest està reconegut pel Departament. Així, si els alumnes volen fer la jove incorporació, la nostra formació els hi serveix. Tenim un conveni amb el Departament d'Agricultura a través de l'Escola Agrària i ells paguen els professors del primer mes de teoria i dues setmanes més, però tota la coordinació, el seguiment de les pràctiques i d'altres qüestions no les paga ningú. Gran part del nostre finançament també prové del Projectes Singulars de Garantia Juvenil del Servei d'Ocupació de Catalunya, però per poder tirar endavant amb la nostra activitat, sempre cerquem de forma activa altres vies de finançament.

- Sou l'única formació a Catalunya d'aquestes característiques?
Sí, a l'Estat espanyol són sis, però tenim alumnes de la resta d'Espanya que vénen aquí perquè els agrada més el nostre enfocament, ja que seguim el model agroecològic.

- Ens pots explicar els altres projectes en els quals participeu?
Participem en un projecte per fer una xarxa d'Espais Tests, que són uns dispositius que durant tres anys faciliten mitjans de producció i un marc legal a les persones que tenen una iniciativa en ment. A més, també formem part de dos Erasmus + i un POCTEFA, que són projectes de finançament europeu.

- Com valoreu els anys de trajectòria de l'Escola de Pastors?
Hem tingut molt bons resultats, tenint en compte l'alt percentatge de persones que un cop han acabat la formació poden desenvolupar la professió. Evidentment podem millorar molts aspectes i a base de l'experiència anem aplicant canvis. El fet de ser una associació ens dóna llibertat per anar incorporant millores. Això ens dóna molts avantatges. El que no pot ser és que durant tants anys no tinguem un finançament fixe i estable, això repercuteix en la salut del projecte.

Més informació: 

També et pot interessar