Jurdana Erguin: “Quan m'entelo visc el meu moment de meditació”

- Aquest dissabte celebrareu el 8è Cabaret d'Arts Escèniques de Sort, d'on va sorgir la iniciativa?
De La Nit d'Artistes de Cambrils, on sempre ens convidaven. Vam pensar que podríem fer una nit així al Pallars, convidar a artistes i fer petits espectacles.

- Què podem veure en un d'aquests cabarets?
Cada any és diferent, nosaltres obrim convocatòria a tots els artistes, fem una crida i cada any rebem sorpreses, hi ha una barreja d'arts escèniques: aeris, cantants, clowns...

- Què destacaríeu d'aquest any?
Estem al·lucinant amb la gent que ve, perquè ve de tot arreu, del País Basc, Girona, Barcelona... Són artistes bons amb força catxet. Hi haurà espectacles aeris, però no de teles, com estem acostumades, sinó trapezi, pole dance, perxa xina, funambulismes. La majoria són professionals.

-  Què reben a canvi de venir a Sort?
Amb l'entrada que cobrem els hi paguem el desplaçament, l'allotjament i el sopar, que fan els pares i mares de l'Escola de Circ d'Ntlades, i a part els hi donem un USB amb la gravació de la seva actuació i els oferim un curs de caiac el diumenge al matí. És un intercanvi.

- Falten iniciatives d'aquest tipus?
A la comarca falta cultura i arts escèniques, hi hauria d'haver un cabaret cada mes. El nostre objectiu és promocionar les arts escèniques al lloc on vivim, i en volem més.

- El cabaret es promou des d'Ntlades, quants anys porteu de trajectòria?
Uns 10 anys. La Joana, una alumna de cicles formatius, va muntar un grup de teles aquí per poder pagar-se els estudis. Nosaltres ens vam apuntar i ens va encantar. Després, ella va marxar, però ens va deixar aquest llegat. Al cap de dos anys de començar vam fundar la companyia Ntlades.

- Què destacaries d'aquests 10 anys?
Tot ha estat autogestionat i autodidacta i això mereix un reconeixement. Hem fet molts espectacles, abans cada any en féiem un, i últimament hem baixat el ritme. Als inicis féiem espectacles per diferents esdeveniments al llarg de l'any i ens vam adonar que això era estressant. A més, cada vegada tenim més alumnes a les classes de teles i això repercuteix amb el volum de feina. A llarg del temps hem estrenat 'Silenci', 'Aigua', 'Foc', 'El conte de la lluna', 'Blanc i negre', 'Raiers'...  El nostre últim espectacle és 'Ataràxia' i hem trigat tres anys en enllestir-lo. Alguna d'aquestes obres les anem venent, però el que volem és que l'Escola de Circ creixi i que diferents generacions facin els seus espectacles.

- Què ens expliques de l'últim espectacle que heu estrenat?
El procés de creació ha estat intens. La idea d''Ataràxia' va sorgir fa uns tres anys, quan volíem fer un pas endavant com a Ntlades. Ha estat un procés llarg on hem incorporat novetats, com música pròpia o la participació de la ballarina Anna Rubio. És el nostre espectacle madur i ara el començarem a moure per fer actuacions a diferents llocs.

- Com el definiries?
Intens, agitador.

- Parla sobre dones...
Sí, totes les que hem creat aquest espectacle som dones. Teníem clar que havia de ser sobre dones, sobre una part que totes nosaltres compartim.  

- Quina resposta heu tingut per part del públic?
Brutal. Ens ha donat molts ànims i ha esvaït els dubtes. Ha estat molt bonic veure la gent emocionada. També necessitàvem oferir això al nostre públic.

- Una altra pota d'Ntlades és la formació.
Fem classes a infants, joves i adults, són formacions itinerants, estem a Esterri, Ribera de Cardós i Sort.

- Quines disciplines ensenyeu?
Intentem treballar els aeris perquè és la nostra disciplina, però també fem una mica de teatre, de dansa, d'interpretació i d'expressió corporal.

- Comentàveu la importància de tenir una Escola de Circ pel relleu generacional.
La nostra il·lusió és tenir el nostre espai perquè sigui un laboratori de creació i poder fer classes de tot tipus, també incloure la part de Cicles Formatius de Circ... És una idea a la que donem tombs.

- Sembla que hi ha cantera.
Sí, hi ha molts nens i nenes que fan circ i aquí al Pallars aquesta art escènica ha enganxat.

- Què aporta el circ i els aeris a nivell personal?
Combina l'esport i les arts escèniques i això és molt interessant, perquè a part de l'esport també contempla una part creativa. A mi m'encanta estar sobre una tela, quan m'entelo visc el meu moment de meditació.

- Com encaixa aquest projecte dins les vides personals de cadascuna?
Hi ha moments difícils, però ens aporta moltíssim. Tirar endavant projectes sense ànim de lucre també és dur, però finalment veus que és el nostre compromís social i ens arriba una sensació de gratitud.