Laia Singla
,
01/11/2018
Família

4 boscos de tardor per descobrir en família

Imatge del Bosc de Virós, al Pallars Sobirà

Foto: 

Oscar Rodbag- Arxiu Parc Natural de l'Alt Pirineu
La tardor és el temps de la nostàlgia. El temps gira poc a poc de la calor cap al fred. Els dies s’escurcen i queden lluny els vespres llargs. Ens vénen de gust les sopes, els jerseis i sobretot quedar-se a casa. Però la tardor també és temps de recollir fruits, de fires i de boscos que muden. És un gran any de bolets, però no només. Diuen els entesos que aquest any la tardor serà llarga i que el canvi de color serà més progressiu, sobretot gràcies a les pluges de la primavera i l’estiu. Per això us proposem 4 racons de les nostres comarques de muntanya que no us podeu perdre abans d’hivernar. Prepareu calçat i roba còmode, capelines per si vol ploure i, sobretot, la càmera de fotos!

Pallars Sobirà: Bosc de Virós
Situat dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Bosc de Virós és considerat un dels més valuosos de Catalunya. En aquest bosc hi trobem l’única fageda del Pallars Sobirà, que contrasta amb els grocs i rojos més vius d’altres caducifolis, i amb els verds més o menys foscos dels pins i avets, predominants en el paisatge forestal. A banda dels ataronjats encesos de la fageda, també hi trobarem trèmols, bedolls, roures de fulla gran i freixes de fulla gran.
Amb aquesta varietat de vegetació, us recomanem arribar-vos fins a les Bordes de Virós, on hi trobareu un cartell explicatiu que permet interpretar els diferents tipus d’arbres. Per arribar-hi, cal dirigir-vos al poble d’Araós i cercar el pàrquing per vehicles. D’allà en parteixen tres rutes molt ben assenyalades i de poca dificultat.

Alt Urgell: Valls de Sant Joan
La vall de Sant Joan és molt singular, i a la tardor, quan es tenyeix de colors, aparenta una espectacular catifa de colors. Hi ajuden els diversos caducifolis que s’escampen per les cotes baixes i mitjanes. Cirerers, clops, trèmols, bedolls i reures martinencs envolten els petits pobles de Sant Joan Fumat, Ars, Civís, Asnurri i el despoblat de Ministrells.
Hi ha diverses rutes per gauidir d’aquesta vall, però la nostra recomanació és que us dirigiu a Ars (Les Valls del Valira) i des d’allà podeu escollir 3 itineraris. De més senzill a més difícil: visita d’Ars i el seu Castell (conegut també com la Seca), d’Ars a Ras de Conques i d’Ars fins a Asnurri.

Alta Ribagorça: Faiada de Malpas
La Faiada de Malpàs és un Espai de muntanya que se situa a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana i que pertany al municipi de Pont de Suert. Si fos un riu, seria l’aiguabarreig de la desenbocadura, ja que hi convergeixen comunitats vegetals típiques d’ambients mediterranis amb altres de caire centreeuropeu. Faiada procedeix del mot fai (faig) i en trobem nombrosos exemplars al vessant nord compartint espai amb altres caducifolis com el roures i els avellaners. A la part solana, hi trobem la zona de carrasques i tot l’espai és hàbitat de diverses espacies animals.

El punt de referència és el despoblat de Montiberri, punt d’inici o mitja etapa de les dues rutes que us proposem. L’una parteix d’un punt assenyalat a la carretera N-260 d'on surt un camí que ens porta al despoblat en una ruta que s’ha anomenat Ruta de la fauna de Montiberri. Aquesta ruta és de poca dificultat, circular, i al llarg de tot el recorregut anirem trobant panells interpretatius de la fauna que podem descobrir. El segon parteix del la font del mateix poble i ens conduirà fins al Cap de la Faiada recorrent els ambients obacs i solans de la serra.

Val d’Aran: Bausen i el bosc de Carlac
Pensant en Val d’Aran ens vénen al cap neu i avets, però nosaltres us volem evocar una imatge màgica amb la proposta aranesa. El poble de Bausen i el bosc de Carlac són de visita obligada  per qui només conegui l’Aran en blanc. Gràcies al seu clima atlàntic tan humit, el bosc de Carlac compta amb faigs milenàris que són tot un espectacle de fulles daurades  i camins encatifats de colors. La visita que us proposem té na durada d’unes tres hores i un nivell de dificultat mig. Parteix del poble de Bausen dirigint-nos a la capella de Sant Roc, d’on surt el camí que agafarem fins al cor del bosc. És un traçat molt senzill, gairebé a peu pla.