Raül Bobet: “El perfil cromàtic dels vins que tenim ens caracteritza”

- D'on sorgeix la iniciativa de fundar el celler Castell d'Encús?
És una iniciativa que vol fer vins més fins, amb una bona acidesa, per això busca una heterogeneïtat gaussiana interessant per poder tenir cert marge de joc, i al Pallars Jussà això es dona.

- Feu vins d'alta qualitat sense emprar cap herbicida, insecticida, ni fungicida, a excepció dels permesos en l’agricultura orgànica. Quines singularitats té el vi que s'obté?
El fet de no utilitzar cap insecticida genera un equilibri biològic que fa que algunes plagues siguin minimitzades per alguns dels insectes. Així que si no trenques l'equilibri del sistema pots tenir avantatges força importants. El respecte al medi ambient és un tema molt important pel lloc on estem, tenim un sistema integrat amb l'agricultura orgànica i això ens dona un marge de maniobra important per la qualitat del vi. Tot ho fem de forma manual i cal considerar que nosaltres estem des de la Vall Fosca, vora 1.300 metres, fins a Santa Engràcia, a 1.010 metres.

- Això es nota en el vi?
Hem de tenir present que el vi és la suma de molts factors, com les pràctiques culturals. Per desgràcia, el món del vi no és sinònim de facilitat, sinó que és un conjunt de tècniques que busquen un equilibri entre el fullatge, el raïm i la quantitat de fusta que fabriquem, i això prové més de la jardineria que de l'agricultura. Tot aquest treball es nota moltíssim en el resultat final. La diferenciació del vi no és fàcil perquè el gust no es pot parametritzar i la qualitat sempre té relativitats, però nosaltres tenim molt clar el que volem, un vi fi d'una certa complexitat sense exagerar cap element afruitat. Això defineix molt bé la nostra petjada, una manera d'entendre les coses.

- Formeu part de la iniciativa Vins d'Alçada, en què consisteix?
Des d'un bon començament hi vam entrar, ja que des del minut 0 nosaltres hem fet vi de muntanya, envoltats de natura, jugant amb un perfil d'alçades diferents, amb un contrast tèrmic que preserva precursors aromàtics, etc. Entre tots els cellers i bodegues que en formen part hi ha una certa heterogeneïtat i això ho provoca l'alçada, el perfil cromàtic dels vins que tenim ens caracteritza i això és molt interessant.

- Quina es la vostra relació amb la resta de cellers i bodegues que participen de Vins d'Alçada?
Molt cordial, ens coneixem tots i totes i fem pinya. El paisatge és el punt que tenim en comú, ja que aquí no tenim una definició clara de vi. Com he dit, la definició de la muntanya és l'heterogeneïtat, així que el que ens ajunta és el paisatge, el respecte al medi ambient i l'estima al territori, ja que fem vins força diferents entre nosaltres.

- Quina importància històrica ha tingut la vinya al Pirineu?
El Pirineu no s'ha distingit per una gran importància de la vinya, ha destacat més en la ramaderia o en el patrimoni romànic, així com el paisatge, que és bàsic. Ara bé, a les faldes del Pirineu s'ha fet vi, però sobretot en els últims 150 anys. Històricament es feia vi a totes les contrades i pobles i es barrejava amb vins que podien venir d'altres zones. Sempre hi hagut cellers per fer vi per casa i, a nivell històric, en els últims 150 anys es van potenciar per poder vendre raïm o traficar amb vi.

- Heu recuperat el fet de fer vi o sempre hi hagut una trajectòria constant?
Sobre els anys 70-80 es va perdre molt, per un tema econòmic, ja que el raïm no tenia valor, i en els últims 20 anys hi hagut un ressorgiment important.

- Esteu dins la Denominació d'Origen Costers del Segre, què us aporta?
És una Denominació d'Origen tremendament gran i els vins que en formen part són molt diversos, però tots tenen un cert caràcter continental. Hi ha denominacions d'origen al món, com en el cas francés, que han tingut un pes molt important per crear sinergies de mercat i donar a conèixer els seus vins. A Catalunya també hi ha denominacions d'origen amb pes, però costa molt que denominacions d'origen com Costers del Segre es coneguin a nivell exterior. Així que és important que hi hagi marques que es facin notar. Una Denominació d'Origen és una mena de protecció i està relacionada amb el màrqueting.

- Del 8 al 10 de juny es celebra la 9a Fira de Vi del Pirineu a Talarn, què representa aquesta oportunitat?
Ser solidaris amb el poble que ens acull i poder col·laborar plegats, ja que formem part d'aquest paisatge social i humà. És una gran ocasió per interaccionar amb el nostre entorn més pròxim.

- Quan hi ha aquesta interacció, quina és la resposta de la gent?
S'alegren de veure'ns perquè formem part de la seva realitat i s'interessen per saber quins productes nous hem tret.

- Creus que el territori aposta per la producció del vi?
Als Pirineus, el vi ha de ser un element més i no el motor de l'economia. El motor del Pirineu ha de ser la seva conservació, cuidar el paisatge i entendre'n l'estètica, així com les seves costums i història. Contemplar també els formatges, la ramaderia orgànica i respectuosa, l'excursionisme ben entès, el món de l'aigua... Aquest conjunt s'ha de defensar i el vi només és una part.

- S'està caminant cap aquesta direcció?
És una zona on no hi ha molta gent i s'ha de fer pedagogia de la importància de cuidar el territori. L'estètica i la cura són essencials, si el Pallars ha de surar, ho haurà de fer entenent el que passa a altres regions, viatjant es pot entendre.

- Iniciatives com aquesta fira són una bona eina per aconseguir-ho?
Amb aquesta fira, l'Ajuntament de Talarn dona a conèixer el territori i aglutina diferents projectes, així que fan falta moltes iniciatives com aquesta pel desenvolupament d'aquest punt geogràfic on ens trobem, entre el Pirineu i la Plana de Lleida.

9a Fira de vi del Pirineu a Talarn

Dies 8 i 9 de juny

Talarn