Odette Telleria

Foto: 

Tirapajazz
Telleria explora la vessant pedagògica de la música

Odette Telleria: “És molt complicat dir mentides quan cantes”

La cantant entén la música com una qüestió de supervivència
Ivet Eroles
,
08/05/2019
Música
L'Odette Telleria va néixer a l'Habana (Cuba), però des de fa anys viu al Pallars Sobirà, on ha format el grup de música Tirapajazz, dirigeix dues corals i ofereix classes de cant particulars. També és professora del Taller de Músics de Barcelona i forma part del quartet Gema 4.
“A mi m'agradaria que la gent entengués que la música no és una qüestió de cultura, sinó que és una qüestió de supervivència”

- Com va començar la teva relació amb la música?
Des de molt petita, la meva mare em va posar a estudiar piano als quatre anys amb una veïna que en tenia 80 i va ser una experiència molt divertida. Més endavant vaig estudiar musicologia.

- Com es viu la música a Cuba?
És un país força musical, tenim una relació molt natural amb la música, que està les 24 hores del dia sonant. La gent fa les coses amb la ràdio, balla, canta, crida...

  • imatge de control 1per1

- Per què vas venir a Catalunya?
Quan vaig sortir de l'escola vaig començar a treballar amb el Cor Nacional de Cuba, la meva primera sortida va ser a Veneçuela. Després vam formar el grup Gema 4, que és el quartet femení a capella de música cubana amb el qual vaig venir a Europa. Amb Gema 4 actuàvem a diferents llocs i a la Meson, la casa de la moda de Cuba, vam conèixer a un discògraf català i ens va proposar venir a fer un disc a Catalunya. Vam fer el nostre primer disc, el “Grandes boleros a capela”, a Barcelona, en 15 dies. Aleshores tenia 19 o 20 anys i durant molts anys vaig estar fent viatges d'entrada i sortida a Europa, abans d'instal·lar-me definitivament aquí.

- Fèieu més actuacions a Europa que a Amèrica llatina?
Sí, cal tenir en compte que l'empresa que ens portava era catalana. Si ens hem de definir d'alguna manera, nosaltres som un producte europeu, no ens va donar temps de fer-nos famoses a Cuba.

- Com ha evolucionat la teva carrera musical?
He fet una mica de tot: col·laboracions en estudi fent cors, projectes amb altres músics, classes... Actualment estic donant classes al Taller de Músics de Barcelona i també he treballat amb l'Escola Itinerant de Música i Dansa del Pallars.

- Segueixes fent gires a nivell europeu?
Sí. Amb Gema 4 hem estat aturades força temps perquè va morir la primera veu de càncer. Hem trigat un temps en recuperar-nos, decidir si continuàvem i trobar una altra persona. Ara ens estem reactivant. Fem cançons cubanes i una mica de músiques del món.

- Per què has acabat vivint al Pallars?
Perquè la meva dona és pallaresa i tinc un fill amb ella, aleshores ha estat molt natural venir a viure aquí per poder criar el nen. Com a bona cubana, jo m'he criat al carrer, anàvem passant de casa en casa, i això a Barcelona és impensable. Aquí el meu fill pot estar al carrer, és una comunitat tancada i els nens i les famílies es cuiden entre elles, és un poble.

- De totes maneres, per portar a terme la teva activitat professional passes molts dies a Barcelona.
Sí, la meitat de la setmana, de dilluns a dimecres. Dilluns al matí em desplaço cap a Barcelona amb transport públic, després de quatre hores de recorregut començo a fer classe a Barcelona fins les 20h al Taller de Músics, el dia següent entro a les 10 del matí i acabo a les 21h i el dimecres començo també a les 10 i acabo a les 14h, tot seguit pujo al Pallars, arribo sobre les 18.30h i a les 20h dirigeixo una coral a Sort. Dijous em quedo a casa i aprofito per fer totes les coses que tinc pendents i estar amb el meu fill, així com trobar-me amb alumnes, preparar classes, fer arranjaments. Divendres segueixo amb això i al vespre porto una coral de recent creació, La Corral del Pallars. A més, m'agrada molt dibuixar i de vegades col·laboro fent dibuixos per pàgines web i altres projectes. De tant en tant gravo vídeos pels meus alumnes o per passar-m'ho bé, així també aprenc a fer servir diferents eines tecnològiques. I el cap de setmana em dedico a desconnectar i estar amb la família.

- Dins la música, com et defineixes?
Sóc cantant, tota la resta són eines, em puc acompanyar amb una guitarra o un piano, però això no significa que sigui guitarrista o pianista.

- A part de Gema 4 tens un altre grup.
Sí, Tirapajazz. És un grup de pop, rock, funk, soul pirinenc. És un projecte que ens vam inventar amb els professors de l'Escola Itinerant de Música i Dansa del Pallars, és una revisió de temes de jazz o clàssics de la cultura pop-rock. De moment fem versions i hem començat fa poc a fer concerts, ja que tenim poc recorregut, fa uns dos anys que hem format el grup.  

- Teniu com a objectiu fer temes propis en un futur?
Ja ho veurem. Crear temes propis em sembla molt bé per qui tingui aquest interès, jo sóc músic, a mi m'encanta investigar i recrear, és a dir, mentre hi hagi música al món que estigui escrita, aquesta pot sonar de manera molt diferent, sense menystenir el fet de crear. No és el mateix que fer un grup tribut, agafar una cançó i fer-la exactament que l'original. A mi m'interessa fer la meva pròpia versió dels fets, portar-la cap a on jo ho sento.

- Ets cantant, professora i portes corals. Què és el que t'agrada d'ensenyar a cantar?
Em diverteixo molt. Coneixes a la gent, el fet de ser un instrument viu marca molt la manera d'entendre la música, la manera d'entendre's un mateix com a ésser musical, aquest és un procés molt maco de veure. Tens al davant una persona que no creu amb les seves capacitats i en les seves habilitats i arriba a fer grans coses, tu com a professora saps que ho acabarà fent.

- T'agrada d'igual manera que cantar amb les teves formacions musicals?
M'agrada més. M'encanta cantar, és la meva feina com a professional, la faig des dels 15 anys. Ja m'ha passat de tot damunt de l'escenari i quan portes molts anys tens eines per conduir les coses cap a on tu vols. M'ho passo bé en la part pedagògica de la música, en l'aprenentatge. Quan fas classes només tens una persona al davant que va canviant, veus com aquesta persona entén, integra conceptes, i aquest és un procés que encara em sorprèn. Jo no sóc un ser molt sociable, no m'agraden les multituds, però m'agradara mirar a la gent individualment, és molt agradable entendre a les persones en la seva individualitat.

- Quan dirigeixes una coral pots captar la individualitat de cada persona?
Pobre de mi que no ho faci. Jo he d'aconseguir que totes aquestes persones tinguin confiança, per aconseguir-ho faig una combinació amb el que sé fer damunt d'un escenari i allò que faria en una aula. La coral és un instrument molt complicat també.

- Per què creus que les persones s'apropen a la música?
Des del punt de vista de la veu, és molt complicat dir mentides quan cantes. I és molt senzill adonar-te quan estan dient mentides. La gent té molt clara tota la gesticulació que ha de fer, com elaborar un discurs que sembli convincent, com camuflar mentides... això amb la música no es pot fer. Si una persona puja a l'escenari a contracor, tu no t'ho menges. En canvi, si veus una persona que t'està cantant les coses tal com les sent, encara que tu no les sentis igual, et remou per dins. Per això és un llenguatge universal.

- Moltes vegades ens commou una cançó i no entenen el que està dient.
La majoria de vegades, perquè ets capaç d'entendre allò que la persona està intentant transmetre amb la seva veu. El 80% de la nostra informació és visual i això ens enganya molt, si la gent escoltés un discurs amb els ulls tancats sabria exactament quina part d'aquest discurs és veritat per convenciment i quina part és mecànica. Això passa amb la música.

- Comentaves que sonar no és fàcil pels humans.
Exacte, estem parlant de controlar qüestions que són complicades. El nostre aparell fonatori és una eina molt complicada. Sonar bé, amb tècnica i solvència, no és tan fàcil, però córrer tècnicament tampoc. Crec que qualsevol disciplina física que vulguis fer de forma conscient deixarà de ser natural, encara que tinguis una facilitat innata.

- Què en penses de la música que es fa actualment al Pirineu?
El folk m'agrada, i tota la música d'arrel, tota la música d'investigació sobre sons tradicionals, jo ho he fet tota la vida amb Gema 4, hem agafat la música tradicional cubana i l'hem portat al nostre terreny per investigar-la i treballar-la. A mi m'agradaria que la gent entengués que la música no és una qüestió de cultura, sinó que és una qüestió de supervivència.

- En quin sentit?
No pots tenir una població que estigui allunyada del fet que la música existeix. Te'n vas a una tribu amb poc contacte amb la civilització occidental i veus que hi ha música, i és que això és humà, és l'essència de la humanitat. Em sap molt de greu quan no es dona valor al fet que una població estigui instruïda musicalment. Sabeu la quantitat de zones del cervell que es desperten al mateix temps en una persona que toca piano? En qualsevol persona que toqui un instrument. Si no ho promous, estàs limitant el potencial de l'ésser humà. També és molt important el concepte de disciplina, d'autosuperació, d'entendre les teves capacitats i limitacions, de saber que només aconseguiràs les teves metes amb esforç, això la música t'ho ensenya durant el primer minut, sinó t'hi poses no et surt.

- Creus que les nostres societats no integren la música?
Així és, i és una pena. No sé fins a quin punt és buscat. La música també pot ser una eina molt conductivista, una manera de dirigir el pensament.

- Fent referència a la teoria de les intel·ligències múltiples, hi ha gent que té molt marcada la intel·ligència musical.
I tant, tots tenim marcada alguna i podem desenvolupar les altres. Hi ha gent que té molt talent musical i molta més gent de la que imaginem, però no ho explotem.

- La por a l'error, la vergonya...
Això és horrorós. No hi ha cap altra manera d'aprendre que no sigui equivocant-te.

Més informació: 

Facebook Odette
Facebook Gema 4
Facebook Tirapajazz

A

També et pot interessar