Montse Visa
,
27/11/2019
Activa't

Anna Macià: "La carrera d’investigadora és una cursa de fons"

La investigadora Anna Macià ens parla de la seva experiència professional, i de la dona en el món de la investigació
Anna Macià

Foto: 

Cedida
Anna Macià (Barcelona, 1985) és biòloga i investigadora post doctoral a l’IRBLleida (Institut de Recerca Biomèdica de Lleida). Natural de Barcelona, viu a Tàrrega on ha format la seva família. Recentment, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) li ha renovat la beca que li va atorgar el 2017 per continuar investigant el càncer de pell en un grup de recerca sobre el melanoma dirigit per la Dra Rosa Mª Martí. Macià ens explica en què consisteix el projecte sobre el qual acaben de publicar un article a la revista Journal Investigative dermatology. També ens parla de la seva experiència com a investigadora. Un món competitiu on els investigadors se sustenten, en gran part, a base de beques i combinant la seva carrera amb altres professions.

- Recentment l’Associació Espanyola contra el càncer (AECC) t’ha renovat la beca que et va concedir el 2017 per investigar sobre un tipus de càncer de pell. Què és el melanoma?
El melanoma és un càncer de pell que deriva dels melanòcits, que són les cèl·lules que donen coloració a la pell. Quan un melanòcit es transforma, pot començar a fer una piga onevus. Aquests són benignes però pot ser que per diferents factors com ara l’exposició perllongada al sol, adquireixin mutacions al seu ADN i comencin a créixer descontroladament i produeixin un càncer de pell, el melanoma. Els melanomes primaris poden sortir a qualsevol lloc de la pell, que és l’òrgan més gran del cos, com ara els palmells dels peus o de les mans, o zones on hi ha pigmentació com els ulls.

- En què consisteix la vostra investigació?
Quan a una persona li diagnostiquen un melanoma primari, aquest es pot eliminar per cirurgia i així aquella persona està curada i no cal fer-li cap tractament. No és fins quan apareix una metàstasi, que és un creixement que deriva d’aquest melanoma primari, quan rep tractament. El projecte que estem realitzant és sobre els melanomes que presenten una mutació al gen BRAF. Aquesta mutació es produeix en aproximadament el 60% dels melanomes diagnosticats. Actualment, en la clínica, els pacients que tenen metàstasis de melanoma reben un tractament que inhibeix aquesta mutació juntament amb altres fàrmacs. Al principi l’evolució d’aquests pacients és molt favorable però en alguns casos, bastant freqüentment, al cap d’un temps de seguir aquest tractament o mentrestant, el tumor comença a créixer i per tant, s’hi fa resistent. La beca que em van donar és per estudiar sobre quins són els mecanismes que utilitzen les cèl·lules per seguir creixent i ser resistents als tractaments convencionals que s’utilitzen actualment.
 

Sub grup d'investigació del melanoma de l'IRBLleida | Foto: Cedida

- Què heu descobert fins al moment i quin seria l’objectiu final de la investigació?
Nosaltres estudiem quines diferències hi ha entre el melanoma metastàtic previ i els que ja són resistents a la teràpia per tal de descriure biomarcadors que els diferenciïn i així trobar noves dianes terapèutiques que puguin fer-hi front i al final, aconseguir un nou tractament per aquests malalts. Resultats preliminars del grup han identificat nous biomarcadors diferenciadors que es poden inhibir a través de fàrmacs existents. Gràcies als estudis realitzats al laboratori, hem descrit que les cèl·lules de melanoma humanes tractades amb aquests fàrmacs es moren i perden motilitat, i per tant, perden la capacitat de migrar i desenvolupar metàstasis. En aquest sentit, acabem de publicar un article a la revista Journal Investigative dermatology, publicació de referència en el camp de la dermatologia.
L’objectiu final seria aconseguir descriure noves dianes terapèutiques per aconseguir la teràpia personalitzada, és a dir, que al pacient se li pogués oferir un tractament especialitzat pel tipus de melanoma que ha desenvolupat.

- El melanoma ve sempre donat per l’exposició al sol i per tant, es pot evitar?
L’exposició al sol pot activar el desenvolupament del melanoma però hi ha molts altres factors. Aquesta seria la causa principal i per això es fan moltes campanyes de protecció solar. De fet, a Lleida la quantitat de pacients diagnosticats amb melanoma és més elevat que a Barcelona degut a que existeix més població exposada al sol, com ara la pagesia. Però també existeixen altres factors que poden ser els causants de l’aparició d’un melanoma, com els que surten als palmells de mans i peus que són zones que no exposem al sol.

- Com podem identificar si en tenim?
Jo no sóc metgessa ni dermatòloga però una forma seria observar la forma i evolució de les pigues. Normalment, les pigues més voluminoses no són les més dolentes. Hem de fixar-nos amb les que han crescut, les de contorn irregular, que tinguin varis colors, que canviïn de color o que piquin. Hi ha zones que no ens veiem i és bo tenir algú que et pugui ajudar, o preguntar al metge de capçalera.
 

Grup de Patologia Oncològica de l'IRBLleida | Foto: Cedida

- Hi ha gaires ajudes o beques com la de l’AECC?
La meva és una beca post doctoral per investigadors junior per a persones que han llegit la tesi en els últims 5 o 6 anys i que estiguin realitzant estudis o projectes relacionats amb el Càncer. Són convocatòries anuals i a nivell estatal i se n’atorguen entre 6 i 7 cada any.

- Sense ella, podries estar investigant aquest tema?
No. La carrera d’investigadora és molt dura aquí a Catalunya i Espanya. Anem de beca en beca i com més grans ens fem, més competència hi ha. Poder començar a fer investigació aquí és complicat sobretot un cop acabes la tesis, que comença la cursa de fons, quan t’has de començar a buscar la vida amb beques i beques... la carrera d’investigació aquí s’ha de combinar amb la docència. Hi ha molt poca gent i cada cop menys que es pugui dedicar únicament a la investigació. La majoria de caps de grup són docents universitaris o tenen una altra activitat professional principal, com els metges que, a banda, fan investigació.

- I en el teu cas, no has tingut la necessitat de marxar fora com molts investigadors?
Ara mateix marxar a fora no t’assegura que quan tornis tinguis millors possibilitats. Potser abans sí, però actualment és molt difícil tornar amb bones condicions. A nivell europeu o als EUA es destinen molts més recursos per fomentar la investigació. Aquí n’hem d’aprendre moltíssim. A nivell europeu la investigació també es fomenta amb inversions privades a banda de les públiques. Jo vaig decidir no marxar fora a seguir la meva carrera investigadora per qüestions familiars. Vaig ser mare i em vaig quedar aquí perquè la meva família no em podia seguir. Després de llegir la Tesi Doctoral, em vaig quedar quasi mig any a l’atur i després vaig canviar de grup d’investigació i em van concedir una beca de La Marató de TV3 per dos anys; després vaig estar treballant de tècnica del Biobanc del l’IRB de Lleida durant un any perquè no tenia feina d’investigadora fins que vaig aconseguir aquesta beca de l’AECC el 2017. Quan s’acabi, veurem.

- La setmana passada ens assabentàvem que 40 investigadors de centres i universitats catalanes es troben a la llista dels més influents del món. D’aquests, només 7 són dones. A què creus que es deu si aquestes són majoria a les universitats?
Fa uns mesos vaig fer una xerrada sobre la investigació i la dona, i al IRB es va fer una estadística sobre el tema. En aquesta es veu molt clar com les persones que fan de tècnic, investigadors predoctorals o rang de poc lideratge, són dones en la seva majoria. Al grup d’investigadors Post doctorats estaríem en un 50% d’homes i dones; i si mirem els investigadors principals, caps de grup... la majoria són homes, al voltant del 80% aproximadament. Jo crec que és una qüestió de conciliació familiar en gran mesura. La investigació és una feina a la que s’hi ha de dedicar moltes hores. Si no publiques, estàs fora del mercat i suposo que en el moment que les dones ens plantegem ser mares, hem de triar i treure hores de la investigació. A banda, la ciència sempre s’havia dirigit a la part masculina en el passat. Ara cada cop hi ha més dones en carreres científiques però comencem des de baix i anem pujant, veurem com evoluciona en un futur. Tot i així, en el nostre sub grup de melanoma la investigadora principal, la Doctora Rosa Mª Martí i jo mateixa com a investigadora post-doc, som dues dones, així que en aquest cas sortiríem de l’estadística.

Més informació: