Un quart de segle de les trobades al Monestir de Gualter

Ha estat la voluntat popular la que en un gran nombre d'ocasions ha fet possible retornar aquest patrimoni al territori, com va ser el cas de Gualter, una vila del municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera. En aquest indret s’hi troba el Monestir de Santa Maria de Gualter, encarregat pel compte Ermengol IV l'any 1076, i que es va consolidar al voltant del 1207.

A les acaballes de la Guerra Civil, l'església es va convertir en magatzem de municions de l'exèrcit republicà, que el va volar al costat del pont sobre el riu Segre, en batre's en retirada. L'explosió va destruir totalment la coberta i dues de les tres naus del temple



Van ser molts anys d'abandó fins que els veïns de la Baronia de Rialb van iniciar una campanya de restauració l'any 1979, que va permetre consolidar l'estructura i netejar l'interior de l'església. Des d'aquella primera actuació d'interès popular, amb l'ajut de la  Unió Europea, la Generalitat i altres administracions han fet possible recuperar gran part d'un dels patrimonis arquitectònics més importants de Catalunya, que actualment també acullen les dependències del consistori de la Baronia de Rialb.

En gran part, els responsables d’aquesta recuperació són els membres del Patronat d'Amics i Protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter i romànic de la Baronia de Rialb.

Darrere d'aquest nom tan arrabassat, hi ha al voltant de 120 persones que, amb sensibilitat i amb l'ajut de l'Ajuntament i de la Diputació de Lleida, han impulsat campanyes i accions per fer possible el seu objectiu. Amb aquesta finalitat es van instaurar les Trobades al Monestir de Gualter, de les que aquest any se celebra la vint-i-cinquena edició.

En aquestes trobades hi ha estat present la música, la pintura, la fotografia, la literatura, disciplines representades per alguns dels màxims exponents en cada edició. La Coral Pontsicana, Flor de Cim, Veus de Sió, l'Amistat, l'Orfeó d'Artesa de Segre, el Cor de Cambra Caterva, l'Orfeó de Balaguer, Terpsícore, Coral d'Avui, Coral Bellcant, Coral Renaixença i Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados i també grups musicals com Laud'Ars, Veus.cat i Quartet Gaudí o l'orquestra Andreví, han sigut algunes de les formacions que han protagonitzat les trobades.



La Trobada cultural d'engany continua tenint com a escenari l'entorn del Monestir, i a la part superior del claustre, del 21 de juliol a 26 d'agost s’hi podrà visitar l'exposició d'olis i acrílics de l'artista igualadí Tines, una col·lecció que porta per títol L'ànima de la Baronia, i les ceràmiques de Jordi Rosell de Sant Llorenç de Montgai.

Pel que fa a la jornada pròpiament, es projectarà un audiovisual elaborat per Antonio Canes de Gualter, un recopilatori en commemoració del quart de segle de les Trobades.

Les activitats de lleure s'enceten a les dotze del migdia amb un espai per la quitxalla. La companyia Sac d'Espectacles representarà l'espectacle Traginer de contes en diferents espais del recinte del Monestir. Durant el dia també es podrà visitar l'exposició i venda de productes d'artesania de diferents artistes.

L'acte central s'iniciarà a les sis de la tarda amb la rebuda a les autoritats, i tot seguit tindrà lloc l’acte litúrgic presidit per l'Arquebisbe d'Urgell Monsenyor Joan Enric Vives i Sicília, que estarà acompanyat per la música de la Banda Municipal de Lleida. La mateixa formació musical oferirà un concert amb un repertori de música popular catalana i bandes sonores de pel·lícules.

En l'àmbit literari es presentarà el llibre de l'escriptor de la Seu d'Urgell Joan Obiols, que porta per títol Viatge universal pel Pirineu, per després donar pas a l'acte de cloenda amb una cantada d'havanera del grup Port Bo de Calella de Palafrugell, acompanyada de rom cremat.