Jump to navigation
Es prou conegut que Manuel de Pedrolo va treballar tota la seva vida per promoure la lectura en català. Ho va fer des de l’activisme cultural, escrivint una novel·la rere l’altra i al capdavant de la ‘Cua de palla’, tal vegada la col·lecció de novel·la negra més reeixida de la nostra pròpia història literària. Pedrolo deia que “mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa”. Una frase que, sens dubte, hauríem de portar gravada a la pell, no tan sols com a eslògan sinó també com a praxis, si volem fer-nos dignes hereus del seu llegat.
Enguany es compleixen 100 anys del seu naixement i la Institució de les Lletres Catalanes, de la mà de l’entusiasta Anna Maria Villalonga, ha decidit impulsar-ne el centenari. Tot un acte de justícia i necessitat.
Recentment s’ha publicat l’estudi ‘Hàbits de cultura i compra de llibres a Espanya 2017’. La recerca indica que els índex de lectura han passat del 59,7% al 65,8%, en tan sols cinc anys. Els lectors llegeixen una mitjana de 13 llibres a l’any o, el que és el mateix, un llibre al mes i, en especial, són les dones les que ocupen el temps lliure amb un llibre a la mà.
Aquestes dades ens demostren que anem per bon camí. Cal mantenir, doncs, la marxa posada i continuar centrant els esforços en editar llibres de qualitat per a totes les edats i per a tots els gustos.
Si parem un moment atenció a allò que passa al nostre voltant, ens adonarem que vivim en una societat en constant evolució: a Lleida i, per extensió a Catalunya, hi observem una societat viva, expressiva i persistent. La cultura la fem entre tots i totes i ens hem de felicitar per la quantitat de festivals de música, teatre, cinema i literatura, entre altres, que poblen les nostres viles i ciutats. Sovint és la gent anònima la que, de forma desinteressada, treballa per crear una societat culta i, per tant, madura i intel·ligent.
La cultura, doncs, és viva. I ho és gràcies a les persones, empreses, institucions i entitats que, tossudes, s’empenyen a apropar-la a l’espectador, a l’oient o al lector. Els exemples són diversos i seria complicat exposar-los tots. Un d’ells, el de Pedrolo, n’és un dels més paradigmàtics.
L’hem conegut durant molts anys per una única obra, ‘El mecanoscrit del segon origen’, però enguany ens hi hem bolcat de forma col·lectiva i ja han començat a sortir reedicions d’alguns dels més de 120 llibres que va escriure, com ‘Es vessa una sang fàcil’ o ‘Pedrolo contra els límits’, l’assaig que Jordi Arbonès va dedicar a la seva obra. Festivals, homenatges, documentals i un llarg etcètera són només alguns dels exemples que demostren l’ebullició cultural de la societat que compartim.
Si de dinamisme cultural parlem, és imprescindible destacar també un fenomen literari de gran calat i que, des del meu punt de vista, caldria reivindicar i recolzar amb força. Es tracta de tot un seguit d’escriptors que, des de ja fa uns anys, han apostat per la novel·la negra lleidatana. És tal la força amb la que han nascut que ja copen tots els festivals de gènere del país i, si sabem vehicular-ho bé, estan cridats, de ben segur, a ser un d’aquells moviments que deixen petjada.
Fets com aquests ajuden a incentivar el plaer de la lectura. I a nosaltres, professionals del llibre, ens empenyen a treballar per ajudar a construir aquell món millor que somiava Pedrolo.
Bona lectura i bona salut per la cultura!
Eulàlia Pagès Pagès Editors
