Els reptes de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Opinió
,
dilluns, 19 novembre, 2018

L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell està vivint un període de continuïtat total de les activitats fetes els anys anteriors en matèria d’arxius municipals, i el projecte és que així segueixi la política d’aquest centre per als propers anys. L’eix principal de l’ACPU com a institució és el servei a la ciutadania i al territori, de manera que la documentació de les administracions públiques dins del seu àmbit competencial pren un caràcter absolutament prioritari. D’això en depèn la consistència mateixa dels seus fons i, per tant, que esdevingui una infraestructura realment útil a curt termini.

El 2013 es penjaven en línia les actes dels plens dels ajuntaments de Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vila-sana i Vilanova de Bellpuig; anticipant aquesta acció l’adveniment de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern, permetent als ciutadans un accés a la informació pública de qualitat i per Internet, o sia, fàcil i còmodament.

El 2014 es realitzava el cens d’arxius municipals de la comarca, el 2015 es va intervenir una part de l’arxiu del Consell Comarcal i el 2016 els Ajuntaments de Castellnou de Seana i Linyola van aprovar i formalitzar el dipòsit en règim de comodat de la seva documentació, amb un total aproximat de 140m. L'any passat, es va aprovar l’ingrés a l’Arxiu Comarcal dels fons històrics dels municipis de Vilanova de Bellpuig, Golmés i Vila-sana, cosa que suposa un increment notable de la documentació conservada al centre, alhora que sumat a les contínues tasques de tractament i ordenació de la documentació municipal de Mollerussa, referma la confiança de la gent del territori i dels seus governants envers la institució de l’Arxiu Comarcal i el seu equip humà. Amb aquests, ja són set els municipis que han confiat la seva documentació a l’Arxiu Comarcal, per tal de poder-ne seguir utilitzant la informació quan sigui necessari (no en perden pas la titularitat), però al mateix temps amb la consciència d’oferir-la als investigadors i ciutadania en general, i garantir-ne el tractament i la conservació. Encara s’han iniciat converses amb altres ajuntaments, els quals s’espera que ingressin durant l’any que ve o el següent. Evidentment, el tractament dels fons municipals ingressats darrerament no és finalitzat encara; això es farà en el decurs dels propers anys, segons disponibilitat pressupostària i de personal. Sí que s’ha iniciat però, el tractament de la documentació procedent de l’Ajuntament de Castellnou de Seana, ingressat el 2016.

En l’apartat més tecnològic, s’ha tancat totalment la digitalització, tractament i posada en línia dels documents no textuals –per entendre’ns: els plànols, les fotografies, els cartells. etc.- que ja estaven digitalitzats dels fons de la Societat Canal d’Urgell SA, de Carlos Farrés Real, de Francisco Reig Puig i del Patronat de la Mare de Déu de les Sogues. Resta encara molta documentació per digitalitzar dels fons d’aquesta gran infraestructura de reg que són els Canals d’Urgell, però el conjunt de més de 800 plànols consultables al portal “Arxius en Línia” del Departament de Cultura ja comença a fer goig. Les visites i consultes al portal així ho corroboren.

Com sempre, el tractament arxivístic que van rebent paulatinament els fons, condiciona el càlcul dels metratges existents de documentació que es faciliten any darrera any a la corresponent memòria, assolint cada vegada un grau de precisió major, però reconeixent també que els nous ingressos pendents de tractament tornen a obrir i a condicionar la variabilitat d’aquestes dades.

En qualsevol cas, s’ha tancat l’any al voltant dels 1500m de documentació custodiada, metratge que pot variar també amb la deguda aplicació de les anomenades Taules d’Avaluació Documental, una eina important per assolir uns arxius sostenibles a nivell econòmic i evitar l’acumulació es quals permeten destruir –que no llençar- aquella documentació que, un cop exhaurida la vida administrativa útil, sabem que no esdevindria, amb el pas del temps, d’interès als investigadors ni a la pròpia administració, per l’escàs valor informatiu i cultural de la mateixa.

El repte de l’Arxiu Comarcal és esdevenir el veritable centre de preservació de la memòria documental de la comarca, pública i privada. En la vessant pública, les administracions locals i comarcal han de tenir en l’arxiu comarcal el referent en la conservació, tractament i accés a la documentació amb unes condicions que només es poden donar en aquest arxiu i que garanteixen el compliment de la legislació vigent en matèria d’arxius i gestió documental, d’administració electrònica o de transparència, accés a la informació i bon govern. Per tant, un repte de present per la majoria de municipis i de futur imminent per altres, no pot ser altre que el de ser el centre de custòdia i suport del conjunt de l’administració local de la comarca.

Daniel Vilarrúbias Cuadras
Director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell