Foto: 

cedida
Rosanna Yanni. Foto: Joana Biarnés

El dia (i l'any) de la dona vallesana

Us recuperem vuit dones vallesanes per celebrar aquest 8 de març tan femení
Anna Fernández
,
06/03/2015
Activa't
Se sol dir que el paper de la dona en la societat actual ja disposa de la mateixa visibilitat que el de l'home i que les seves conquestes són igual de valorades. Sabem que això no és del tot cert i que encara hi ha massa veus silenciades, incòmodes o poc reconegudes. A vegades sembla que s'han volgut cedir certs espais i concessions per fer callar les queixes i donar una visió de societat molt més equilibrada i lliure del que tenim en el fons. La realitat és una altra i precisament perquè encara hi ha molta feina per fer són molt necessaris certs moviments i col·lectius. Nosaltres, amants del territori i de la feina feta des de casa, ens hem volgut unir a la causa homenatjant vuit artistes que han fet, d'aquest darrer any, un moment més potent, més crític i, sobretot, més bell.
si avui dia encara és necessari reivindicar i fomentar el paper de la dona en la nostra societat és perquè cal i continua fent falta

No és fàcil parlar de dones artistes i no semblar condescendent. És complicat esmentar o enaltir la figura femenina i defensar, a la vegada, que el que s'està expressant és igual de seriós que qualsevol altra cosa. És curiós com els actes presidits per dones, on el tema tractat és el món femení, encara són vistos de manera desconfiada, com si es tractés de quelcom massa sentimental, excessivament sentit i, en conseqüència, poc rigorós. A vegades es perd la noció de la realitat i s'oblida que si avui dia encara és necessari reivindicar i fomentar el paper de la dona en la nostra societat és perquè cal i continua fent falta. Nosaltres hem volgut destacar vuit dones que ens han semblat rellevants darrerament i, a través de les quals, es fa evident una veritat molt clara. Que al territori hi passen coses, que al Vallès hi ha moltes dones capaces de potenciar, encara que sigui arriscat, una xarxa cultural i artística sense sortir de la comarca, creant espais amb personalitat i caràcter. Aquesta és la nostra llista:

Joana Biarnés (Terrassa, 1935). Sens dubte, han estat uns mesos molt importants per aquesta fotògrafa. La primera exposició individual dedicada a la pionera del fotoperiodisme veia la llum el passat mes de setembre a la Sala Muncunill de Terrassa. Una mostra que feia justícia amb una de les artistes més prolíferes i importants de l'Estat Espanyol. Integritat i creativitat unides per la càmera i l'objectiu de Biarnés.

Txell Miras (Terrassa, 1977). La moda sempre ha estat un camí difícil. La catalana i de la mà d'una dona, encara més. Txell Miras, que es mou entre Matadepera i Milà, ha sabut trobar el seu lloc en aquest món, creant una marca molt personal i fent del seu estil quelcom diferent i singular. Moda conceptual, art i molt d'ofici s'uneixen a l'estudi d'aquesta dissenyadora que, el mes passat, presentava la nova temporada a la 080 de Barcelona.

Esther Vivas (Sabadell, 1975). Podríem dir que aquesta activista sabadallenca és a tot arreu on hi ha una injustícia social. Membre del procés constituent, és autora dels llibres 'Sense por', 'Converses amb Teresa Forcades', 'Del campo al plato' o 'El negocio de la comida'. En aquest últim, del 2014, Vivas destapa i analitza les entranyes del sistema agroalimentari. L'autora és una de les dones més fructíferes en el seu gènere: una crida constant a la rebel·lió i al compromís, a la crítica i a la indagació.

Izah (Cerdanyola, 1988). Li diuen la nova princesa del soul i no els hi falta raó. En tot cas, musicalment, al Vallès n'és la reina. Tot i que va néixer a Manchester, és una de les joves promeses vallesanes més actuals. El seu primer pas ha estat 'IzahBlues' amb cançons que mesclen el blues amb el jazz o el soul. La seva trajectòria és curta, però aquest any passat, a més de treure el seu primer disc, va actuar a Jamboree i al Black Music Festival de Girona. A Cerdanyola, ciutat vallesana del blues, en deuen estar ben orgullosos.

Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959). Aquesta escriptora catalana conrea varis estils i acaba de publicar la seva darrera novel·la, 'La veu invisible', una intensa lectura que vivim a través d'una infermera d'un hospital. L'autora és també una de les principals culpables dels intringulis que molts patim gustosament els migdies de tv3. Guionista a 'El cor de la ciutat' o a 'Ventdelplà', també confabula trames a 'La Riera'.

Gemma Humet (Terrassa, 1988). Va ser sortir de l'ESMUC i començar a pujar com l'escuma. I no d'aquella que després baixa en picat, sinó de la que es consolida i es fa més forta. Perquè la veu de Gemma Humet, propera, càlida i sentida, ha emocionat a molts dels seus espectadors. Enguany va inaugurar el Festival Barnasants junt amb Toti Soler i Joan Massotkleiner a l'Auditori de Terrassa i és a punt de presentar el seu treball més personal 'Si canto enrere'. Estarem pendents.

Rosa Boladeras (Terrassa, 1972). Aquesta actriu vallesana és coneguda pels seus papers a 'Temps de silenci' o a 'La Riera', però a banda d'això és també una gran amant de la poesia i una devota impulsora cultural. El Festival 'Elixir', que el juny passat va comptar amb poetes com Mireia Calafell, Marçal Font o Josep Padrals i amb l'actuació especial d'en Marc Parrot, va ser tot un èxit. Una iniciativa que l'actriu va organitzar juntament amb seu equip elixirià i en col·laboració amb el CAET. Al juny podrem gaudir de nou d'aquest trajecte poètic. Sembla que la cosa promet.

Alba Vilardebò (La Floresta, 1986). El món del disseny i l'art contemporani no és propietat, tan sols, dels barris més 'chic' de Barcelona. Al Vallès també en tenim d'això i amb artistes que, a banda de treballar amb les seves creacions, impulsen espais multidisciplinars com 'La Puntual', recentment estrenats, al recinte del Mercantic de Sant Cugat. La dissenyadora hi comparteix taller amb altres companys de professió i potencia l'activitat artística a l'espai, donant a conèixer la feina de noves generacions.

 

A