Jump to navigation
És precisament aquest teatre que homenatjaven al pregó el caldo de cultiu d'on surt Al Galliner. “La companyia té deu anys però nosaltres ens coneixem des dels sis o set anys quan fèiem els tallers de teatre a la Faràndula, passàvem moltes hores al galliner del teatre i d'aquí ve el nom”, explica Òscar Castellví. Els anys, però, van anar passant i ells van tenir noves inquietuds més enllà del teatre infantil. “Quedàvem i passàvem moltes hores parlant de les nostres coses i també parlàvem de teatre, que a tots ens agradava molt. I vam dir: 'a que no tenim collons de muntar-ho!'”, explica Rius. I així van escollir l'obra, els “Tres tristos traumes”, que ara recuperen, i van estrenar-la a l'Estruch després de dos anys d'assajar. “Som molt tranquils”, aclareix Castellví. Però amb tranquil·litat i tot van portar-la a Barcelona “Vam arribar a estrenar al Llantiol, a Barcelona, la fèiem un cop per setmana els dimecres a les onze de la nit. I competint amb la Champions, que és pitjor que el 21% d'IVA”, diu Marc Rius. Ara l’han recuperat molt prenent-s’ho amb menys calma i la preparen trobant-se als moments que poden robar de les seves altres feines, ja que tots quatre s'han anat formant i ara es dediquen al món del teatre com a tècnic el Xavier, com a actors el Marc i l'Òscar i com a director l'Albert. A més han passat deu anys i tenen l'edat dels personatges que, com ells, s'apropen a la trentena. “Quan la vam estrenar ja ho vam dir, que si arribàvem als deu anys l'havíem de repetir i representar-la ni més ni menys que al Principal!”, diu Rius. I ho faran el proper 4 de novembre.
Des d'aquella primera aventura han passat els anys i han anat creixent amb projectes de tots tipus. Després d'aquesta primer espectacle van continuar amb la comèdia, amb “La ràbia que em fas” i una particular visió de la història de Sabadell per nens que els van encarregar des del Museu d’Història. I l'any passat van decidir fer un pas endavant amb l'adaptació de “Els justos” d'Albert Camus. “És un text molt diferent al que havíem fet fins ara, una història que parla d'ideals, de violència. A l'Albert li agradava molt i el va adaptar a l'actualitat imaginant que els protagonistes eren uns terroristes”, explica l'Òscar. És, també, la seva producció més ambiciosa ja que hi van incorporar nous actors, la Mercè Luchetti com a escenògrafa i Contracorrent a la coordinació tècnica. Amb aquest muntatge sembla que estrenen un nou cicle. “Fins ara hem anat temptejant, ara és hora de trobar el nostre camí”, explica Xavi Salavert. “Hem d'arribar a la majoria d'edat. Quan ets petits sempre dius que vols ser astronauta. Ens hem fet grans i ja no volem fer volar coloms”, diu Marc Rius. Però, tot i haver guanyat en realisme no els falten projectes, com ara recuperar “Els justos” i fer-se un lloc a la capital, “que et reconeguin, que soni el nom”, diu Castellví, que afegeix que, culturalment, encara som un país molt centralista.
I és que això de ser de la perifèria sovint pot ser una arma de doble fil. Al Vallès hi ha un circuit teatral importantíssim però sovint més tancat i amateur. “A Barcelona és més fàcil. Hi ha l'Institut del Teatre, altres escoles, la gent es creua, es coneix. Al Vallès costa més”, explica Rius. Però la perifèria té els seus avantatges i un d'ells és, ni més ni menys que el lloc on ens trobem, L'Estruch. “Tenim l'eina principal que necessitem: una sala d'assaig. I l'Estruch s'està convertint en una fàbrica de creació, en el millor sentit de la paraula”, explica l'Òscar. “Els companys de Barcelona ens envegen, allà és molt difícil trobar un lloc on assajar sense pagar. Algun assaig que hem fet allà ha estat a casa d'algú”, afegeix el Xavi.
Tenim, doncs, unes bones condicions perquè el teatre vallesà creixi i sembla que amb els nous projectes que té en ment Al Galliner hi ajudaran. Ja aquest estiu han fet uns cursos de teatre i tenen intenció de continuar, “enverinant la gent amb el verí del teatre”, diu Castellví. “Hi ha molta inquietud teatral en els nens i s'ha de mantenir viva. Fins als 15 o 16 anys es pot fer teatre a l'escola o a l'institut, però després ja no”, explica Rius. Qui sap si d'aquí deu anys estarem entrevistant una altra companyia que va néixer d'aquests cursos. De moment, però, toca celebrar els de Al Galliner. I, si no podeu anar al teatre o si us vé de gust conèixer-los més podeu veure el fals documental o el pregó de Festa Major.
