Folch i Torres, rei dels Pastorets vallesans

Aquesta representació típica de Nadal segueix sent el planter del teatre català

Anna Brullet

20/12/2014

Espectacles

Si en aquest país el teatre amateur té la salut que té, no ens enganyem, és sobretot gràcies a Els Pastorets. Molts són els actors ara professionals que van debutar de ben petits fent de nen Jesús o que el primer dolent que van interpretar va ser Satanàs. I són moltes les famílies en que un fent d'àngels ha fet anar banyes per terra un dimoni. Hem sentit un munt de vegades les històries de Lluquet i Rovelló, Matatà i Mataties i altres pastors, sabem de sobre com s'acaba i, pràcticament tothom, en pot recitar algun fragment de memòria. Però tot i això, Els Pastorets fan pujar centenars de persones dalt dels escenaris i moltes més segueixen omplint teatres després de les sobretaules, també al Vallès.

Pràcticament tothom que ha fet teatre ha participat algun cop a Els Pastorets

Folch i Torres, profeta a casa
Diuen que ningú és profeta a la seva terra però sembla que amb Josep Maria Folch i Torres, responsable d'un dels Pastorets més emblemàtics això no passa. Tot i ser originaria de Barcelona, la família Folch i Torres va passar molt temps a Palau de Plegamans, on avui en dia té la seu la Fundació Folch i Torres, dedicada al llegat dels cinc germans. I són, precisament, els seus Pastorets protagonitzats pels mítics Lluquet i Rovelló, els més representats al Vallès Occidental.

És el cas d'un dels Pastorets més antics (títol molt disputat) que són els de El Social de Terrassa. Amb més de cent anys d'història i l'única interrupció de la Guerra Civil es disputen el títol de Pastorets degans de la comarca. Amb tanta història a l'esquena han representat diverses versions però fa anys que s'han quedat amb els de Folch i Torres que representen, ni més ni menys, que al Teatre Principal.

Un dels altres grans Pastorets pel que fa en infraestructura i gent implicada, i també amb molta història al darrera, són els de La Joventut de la Faràndula de Sabadell. Sí, fins i tot per Nadal la capitalitat està en disputa. Allà també fa anys que s'hi han instal·lat en Lluquet i el Rovelló però aquest any arriben novetats, en la música, que es renova després de 20 anys, i en la direcció que assumeix Albert Gonzàlez. També aposten per Folch i Torres al Centre Cultural de Sant Vicenç, on els Pastorets són el punt culminant de l'any, el muntatge amb més gent implicada i dalt de l'escenari.

I podem afirmar que aquests dos pastors són els que dominen a les grans ciutats vallesanes, ja que a Sant Cugat també els podreu veure a la Unió Recreativa de La Floresta. Això sí, Sant Cugat no té aquesta continuïtat, ja que Els Pastorets van deixar de representar-se durant dècades i es van recuperar ara fa 12 anys.

També al Casal Popular de Rubí Lluquet i Rovelló hi estan instal·lats des de fa anys. I a Santa Perpètua, on se n'nencarrega el Grup de Teatre Tàndem, sembla que s'hi han fet forts després d'un temps en que compartien la custodia teatral amb el Matatà i el Mataties de Francesc A.Picas i fins i tot amb algun experiment on havien arribat a sortir esquiadors dalt de l'escenari.

Pastorets amb denominació d'origen
També hi ha qui aposta per allunyar-se dels Pastorets més mainstream i aposta per la producció pròpia. És el cas de la Sala Crespí, a Terrassa, on després d'alternar diverses versions PAM Teatre s'ha quedat amb “Ganàpia i Cigronet”, una versió escrita per Francisco A. Izquierdo, membre de l'associació. Són els únics Pastorets amb denominació d'origen cent per cent terrassenca.

També hi ha qui opta per adaptar-los com és el cas de Els Amics del Teatre de Ripollet, que representen una adaptació de Marta Lòpez Cano, que també els dirigeix. I a Cerdanyola ja fa anys que fan una versió pròpia dels de Folch i Torres que han titulat “Somni d'una nit”.

Actors de totes les edats
Si algú només ha trepitjat els escenaris una vegada a la seva vida és molt probable que sigui fent Els Pastorets, és aquell moment de l'any en que els grups amateurs mobilitzen tots els seus efectius per omplir els escenaris de dimonis, àngels i pastors. I també és el moment en que els més petits i els més grans pugen als escenaris.

Alguns aprofiten per encarregar aquesta funció als més petits. És el cas de Vacarisses on són els més petits del Grup de Teatre de Joves els que pugen dalt de l'escenari. També és el jovent el que s'encarrega a Mirasol on des de 1993 el jovent del barri posen en escena una versió adaptada dels de Folch i Torres. A Sant Quirze, en canvi, cedeixen el protagonisme als més grans i són els avis del casal els encarregats de pujar a l'escenari.

Una dosi d'actualitat
Els Pastorets formen part de la tradició nadalenca i, en molts casos, fa molts anys que es representen ininterrompudament, però no poden viure del tot al marge de l'actualitat. Molta aprofiten els cuplets que canten els dos pastors protagonistes en un moment de l'obra per colar-hi, de forma satírica, alguna notícia recent. No se n'escapa ningú, polítics locals o nacionals, futbolistes i també autoritats religioses, per motl que siguin dates assenyalades, poden rebre alguna punyalada humorística en forma de cançó. Segurament els cuplets són un dels elements més esperats de Els Pastorets. La Joventut de la Faràndula fins i tot ha decidit fer-ne un concurs obert al públic que enguany arriba a la novena edició. El premi és un viatge per dues persones així que afileu l'enginy.

També hi ha qui aprofita alguna de les representacions per fer variacions introduint elements humorístics. A Santa Perpètua aprofitaran la funció del 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, per fer una versió especial. Si esteu cansats de sentir sempre la mateixa història podeu passar-hi i deixar-vos sorprendre.