Les Artistes Locals

Foto: 

Cedida
Irene Benavent, Alba Aluja i Georgina Llauradó són Les Artistes Locals

Les Artistes Locals: "Quan ens engresca una idea de seguida pensem en com fer-la créixer"

Parlem amb la companyia reusenca que coorganitza el Festival Reus Teatre Musical entre el 10 i el 13 de desembre
Carlota Moragas
,
09/12/2015
Espectacles
Quan encara no fa ni quinze dies que han estat guardonades amb el Premi Especial Etiqueta Negra atorgat per Vermuts Miró en la Gala dels Imprescindibles 2015 de Canal Reus TV, Les Artistes Locals continuen treballant per fer de Reus l’epicentre de les arts escèniques. Creadores del Festival de Microteatre Quarts de Teatre, que ja s’ha consolidat com una cita ineludible en l’escena teatral reusenca, ara enfilen la segona edició del Reus Teatre Musical, un festival de teatre musical de petit format que organitzen conjuntament amb Bravium Teatre i la companyia The Marshmallow Girls.
"Ens agrada donar el que ens agradaria rebre. Treballem, fem el que ens agrada i ens agrada compartir-ho. Als tallers de teatre veiem que passen coses, coses importants per la vida d’aquelles persones, i, al mateix temps, per la nostra vida... "
Pels qui no les coneguin, Les Artistes Locals és el col·lectiu format per tres joves intèrprets, l’Alba Aluja, la Irene Benavent i la Georgina Llauradó, que, després de coincidir entre les parets del Bravium Teatre de Reus ja fa 20 anys, van decidir apostar per la creació d’aquesta petita companyia que des de 2006 agita el món cultural reusenc. Formades en música, dansa i interpretació, a més de crear espectacles propis i organitzar dos festivals, també comparteixen el seu bagatge amb els alumnes que ‘Tots els dilluns del món’ s’apropen als seus tallers de teatre. La seva filosofia recau en una idea ben senzilla: No tenen por. I això fa que, des que van reprendre l’activitat l’any 2012, no hagin parat de promoure diferents iniciatives i és que els agrada que hi hagi moviment, “que passin coses.”
 
- Què fa singulars Les Artistes Locals?
No tenim por. Algú ens diu que té una idea i de seguida ja ens estem plantejant el següent pas, que és: "d’acord, fem-la créixer". Com fem que sigui viable, que esdevingui una realitat? Les tres anem a una i cadascuna és imprescindible; on no arriba una arriba l’altra. Treballem amb molt de respecte, des d’una admiració compartida les unes per les altres. Ens coneixem molt i això fa que es generi aquest engranatge que és una passada! El problema és que aleshores topes amb el món real... (riuen). Estem aprenent a gestionar un festival a base de fer, de trobar-nos amb diferents situacions i resoldre-les.
 
- Us reivindiqueu com a agitadores culturals. Aquesta voluntat d’agitar consciències, va lligada també a crear-ne de noves? Quin paper té la formació en el vostre col·lectiu? 
Tot just estem començant a adonar-nos de quin paper tenim... Ens agrada donar el que ens agradaria rebre. Treballem, fem el que ens agrada i ens agrada compartir-ho. Als tallers de teatre veiem que passen coses, coses importants per la vida d’aquelles persones, i, al mateix temps, per la nostra vida... És molt bonic adonar-se que estàs fent alguna cosa que val la pena. En cap cas som una escola de teatre, però sí que és cert que hi ha un col·lectiu de gent que s’està formant amb nosaltres. 
 
- M’imagino que parleu de 'Tots els dilluns del món'. En què consisteix aquest taller i què genera en vosaltres? 
'Tots els dilluns del món' realment sorgeix d’una demanda dels alumnes que havíem tingut als cursos d’estiu. Com a actrius, el dia que ens anava millor per prosseguir amb els tallers durant l’any eren els dilluns. Pel Bravium també era un bon dia, ja que no hi havia programació, i aleshores comencem. És llavors quan ens trobem que els alumnes diuen que els encanten els dilluns, que ara els dilluns tenen sentit i que són genials tots els dilluns del món. D’aquí el nom dels tallers i la satisfacció d’adonar-nos que, realment, aprenem molt més dels alumnes que no pas ells de nosaltres.
 
- Parlem del Reus Teatre Musical (RTM). D’on sorgeix la idea i per què és necessari un festival de teatre musical de petit format?
La idea sorgeix després d’un espectacle amb Les Marshmallow Girls (companyia on també hi ha la Georgina Llauradó). Tornàvem d’una fira on estàvem començant a vendre l’espectacle “I Got Gershwin” i ens vam adonar del que havia passat en els darrers temps en el teatre musical. Amb la crisi econòmica, la cultura s’ha vist especialment ressentida, amb la qual cosa el nombre de musicals de gran format ha disminuït i, en conseqüència, també les feines. Hi ha professionals molt vàlids que decideixen posar en marxa companyies petites i creen espectacles de petit format, de molta qualitat. És aleshores quan veiem la necessitat de crear un circuit que doni cabuda a aquesta tipologia d’espectacles i decidim que Reus ha de ser parada obligatòria. Amb Quarts de Teatre havíem començat a veure la satisfacció que dóna crear oportunitats i estàvem decidides a tirar-ho endavant.
 
- Considereu que a Reus hi ha un públic decidit a gaudir d’aquest gènere?
Sí, el públic hi és i hem de treballar per fer-lo créixer. Molta gent ens està donant les gràcies per programar teatre musical. D’altra banda, també cal divulgar què entenem per teatre musical, ja que la concepció de la gent acostuma a assimilar-se a allò comercial, de gran format. Volem que la gent conegui totes les possibilitats dins d’aquest gènere. No pots dir que renuncies a veure cinema perquè no t’ha agradat un film en concret; el mateix passa amb el teatre musical.
 
- En aquest sentit, la vostra aposta va més encaminada cap a un tipus de musical on la trama narrativa estigui més desenvolupada?
Sí, de fet, hi ha una necessitat d’explicar coses. De les propostes que ens han arribat, que han sigut moltes, totes tenien molta profunditat. Entre divendres i diumenge, els ciutadans podran veure tres espectacles molt diferents i això ens agrada perquè justament defineixen molt bé tot el que està passant dins el món del teatre musical de petit format. D’una banda, tenim al Joan Vázquez, actor de musicals com "Hair", "Mamma Mia!" o "Flor de Nit", que obrirà el festival amb "Something’s Coming - un tribut a Sondheim" i serà una meravella... Continuarem dissabte amb "Una Ronda" de la companyia Memory, una de les iniciadores del teatre musical a Catalunya, que s’ha refundat després de molts anys, i que s’adiu més a la idea que la gent té del teatre musical. I acabarem amb "La Carmeta del Paral·lel", que repassa la història de l’Avinguda del Paral·lel de Barcelona al llarg del segle XX, però també d’una història particular d’una dona nascuda als inicis del segle XX, que és testimoni de l’eclosió i el declivi de l’avinguda barcelonina.
 
- Com han rebut les diferents companyies de teatre musical de petit format la celebració a Reus d’un festival d’aquestes característiques?
La veritat és que estan encantades. Realment agraeixen molt que existeixi un festival com aquest. I nosaltres creiem que és necessari que existeixi, ja no només per crear oportunitats, sinó també perquè pensem que el públic ha de conèixer-ho.
 
- És curiós perquè, realment, des d’una iniciativa privada, jugueu un paper imprescindible en la programació cultural de la ciutat. Com valoreu aquest fet?
Les iniciatives privades són molt importants perquè, si ens hi fixem, els festivals que han acabat integrats en les institucions públiques, neixen de voluntats i esforços particulars. El Festival COS no existiria sense l’impuls del Lluís Graells, per exemple. L’administració pública ha de pensar que l’aposta per la cultura és vital perquè posiciona la ciutat. Era molt habitual sentir que Reus generava moltes oportunitats. Creiem que ha de tornar a ser així. Nosaltres hem tingut l’oportunitat com a reusencs de veure coses que la majoria de gent no ha vist! Els professionals de Barcelona al·lucinen amb el que tenim aquí...
 
- El Bravium Teatre va ser la vostra primera escola i avui és l’entitat coorganitzadora del RTM. El sentiment és d’agraïment?
Totalment. Nosaltres entrem al Bravium i tenim la mateixa sensació d’entrar a casa nostra i això és molt fort, perquè és un teatre. D’altra banda, el RTM va ser un dels últims projectes del Jaume (Amenós). El dia que li vam anar a dir que volíem fer una cosa que no s’havia fet mai a Reus, va obrir els ulls com plats i ens va dir: "vinga, traieu l’agenda!". No vam tenir mai una negativa per part seva... Tampoc del Ferran Figuerola, l'actual president de l'entitat, que des del primer dia ha treballat perquè el festival tiri endavant. Aquesta és la filosofia del Bravium i de tota la gent que en forma part: tot és possible. I és la que nosaltres tenim, l’hem heretat. 
 
- Una darrera petició als lectors de Surtdecasa...
Que no ens diguin que estan pensant de venir. Que vinguin! Que vinguin també a la festa de presentació del festival al Pub Pilée, que cantin, que ballin, que això és de tots. Volem que el RTM sigui de tothom. 
 
 

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

Més informació: 

II Festival Reus Teatre Musical
Del 10 al 13 de desembre
Teatre Bravium de Reus

A

També et pot interessar