El calendari, tres exemples

Repassem característiques comunes i singulars dels calendaris hebreu, musulmà i catòlic

Albert Compte Riba

21/09/2017

Activa't

El 21 de setembre del 2017 han concidit l'Any Nou musulmà i hebreu. L'endemà 22 s'ha esdevingut l'equinocci de tardor. Els calendaris han estat claus per mantenir un ordre dins les societats, un ordre que genera comunitat, unitat i pertinença a un determinat col·lectiu, sobre el qual s'hi han esculpit mites, llegendes, narracions fantàstiques i també, esdeveniments històrics que en cada grup es manifesten en litúrgies i festivitats cícliques. Per aconseguir aquestes grans fites on ordenar de forma periòdica, tant l'observació com el càlcul extret dels moviments de la Terra i els astres es fan servir nombrosos sistemes d'ajustament, que sovint compliquen conèixer o entendre les manifestacions culturals d'un grup respecte un altre. Són comuns als tres calendaris l'afegit de dies segons l'any en curs com també, el desfasament a llarg termini dels càlculs, ja que ni la Terra, la Lluna o el Sol mantenen cicles exactes. En aquest sentit, la característica d'un any amb més dies que un altre en el calendari catòlic -any en que s'afegeix el 29 de febrer- és molt més comuna en els càlculs que ajusten els calendaris hebreu i musulmà oferint mesos sencers de traspàs en el primer o dies que desapareixen segons l'any en curs en el segon, si bé en aquest darrer cas, l'afegit no respon a un traspàs, sinó a la mateixa inexactitud del cicle lunar.

El calendari llunisolar hebreu
És utilitzat a Israel i en regions jueves. Es regeix pels dos astres que tenim més propers -la lluna i el sol- i té un desfasament d'1 dia cada 216 anys, tot i utilitzar varis sistemes d'ajustaments, ja que un any sencer ha d'incloure a la vegada un cicle complert de les 4 estacions de l'any i alhora, un nombre exacte de cicles lunars -els quals poden ser 12 o 13, segons l'any-.
Cada cicle lunar comença amb el quart creixent després de la lluna nova anterior i el calendari s'ajusta afegint un mes lunar en els anys de traspàs. Tenint present que la rotació dels astres no és exacta segons els càlculs que s'utilitzen, els anys regulars poden tenir 353, 354 o 355 dies -d'acord amb les 12 llunacions incloses en aquest any-, mentre que els anys de traspàs poden tenir-ne 383, 384 o 385 -d'acord amb la inclusió del mes que afegeix la tretzena llunació i ajusta el calendari-. L'ús d'un any regular o de traspàs es troba inscrit en un cicle de 19 anys -dit també Metó-, on els anys de traspàs són el tercer, el sisè, el vuitè, l'onzè, el catorzè, el dissetè i el dinovè del cicle. Cal assenyalar que la variació del nombre de dies per any no és una inclusió artificial -això és, no són dies de traspàs-, sinó que el calendari s'adapta a la rotació de la lluna -per aquest motiu també, els mesos poden tenir 29 o 30 dies-, a diferència dels anys de traspàs, on aquí sí s'afegeix un mes sencer perquè l'encaix amb la rotació lunar variï de l'ordre de 0, 1 o 2 dies.
El seu inici és datat, segons el calendari gregorià, l'any 3761 aC -o bé, 3760 segons les fonts-, i aquest 2017 l'any nou jueu, celebrat amb la festa de Rosh Hashanah -o Roix ha-Xanà- caurà 1 dia abans de l'equinocci de tardor, el 21 de setembre, donant l'inici del primer mes del calendari -Tishrei-, on s'entrarà a l'any 5778. Es tracta d'un calendari semblant al que utilitzava la Xina fins la Revolució del 1911, any en que va adoptar el calendari gregorià introduït el segle anterior pels jesuïtes.

El calendari llunar musulmà
Neix a la península aràbiga i dels àrabs s'estén per la resta de territoris musulmans. Actualment és utilitzat en la majoria de països i regions musulmanes i segueix solament el cicle lunar, sense tenir present els cicles solars -tot i un intent de modificació vers un calendari lunisolar que no reeixí-.
L'inici de cada mes pot ser calculat de dues formes: a partir de l'observació del quart creixent de lluna -en aquest cas, el calendari no té desfasament ni mecanismes de correcció-, o bé, trobant cada llunació seguint un càlcul aritmètic de taules, amb el qual es cau en un desfasament d'1 dia cada 2500 anys. Els dos sistemes ofereixen el mateix resultat: un nombre estable de dies per any que van dels 354 als 355, amb una divisió de dotze mesos o cicles lunars complerts, els quals comencen amb el quart creixent de lluna. També com en el cas del calendari jueu, l'ús d'un o altre any respon a un cicle superior -en aquest cas de 30 anys- i una posició concreta per cadascun d'ells. Així, els anys amb 355 dies són el segon, cinquè, setè, desè, tretzè, setzè, divuitè, vint-i-unè, vint-i-quatrè, vint-i-sisè i vint-i-novè. Aquesta revolució en el cicle del calendari -més accelerada- provoca que a cada 33 anys gregorians n'hi corresponguin 34 de musulmans, perquè les dates entre un i altre es tornin a correspondre.
Enguany, el mateix dia que els hebreus celebren el canvi d'any, el 21 de setembre els musulmans celebraran també l'entrada a l'Any Nou, el 1439. Es tracta de la celebració de l'Hègira -o Hijrah-, l'emigració de Mahoma vers la futura Medina i la seva arribada, l'any 622, degut al seu intent d'unificar els diferents grups tribals, sota una sola comunitat de creients.

El calendari solar catòlic
L'utilitza gran part de la població mundial. Es regeix pels moviments del sol i té un desfasament d'1 dia cada 3236 anys, tot i ser ajustat amb el 29 de febrer. Aquest afegit de 24 hores cada quatre anys fa que l'any de traspàs contingui 366 dies, un més que la resta d'anys, però tot i així, un cop cada 3236 anys -o bé cada 3216 anys segons la font-, el calendari gregorià ha perdut un dia sencer respecte el cicle solar al qual respon el seu ordre, ja que la rotació de la Terra tampoc és exacta.
La precisió d'aquest calendari es deu al Papa Gregori XIII i a l'interès de l'església catòlica per ajustar el màxim possible, les festivitats de la litúrgia amb els esdeveniments astrals. Així, es van donar compte que l'ajust de l'any de traspàs del calendari Julià no era prou acurat, ja que des de la seva aplicació, durant l'Imperi Romà, fins a la decisió de modificar-lo per part de Gregori XIII, dates clau del calendari havien perdut 10 dies en relació al cicle solar de solsticis i equinoccis. Per ajustar les dates clau als esdeveniments solars van decretar que els anys de traspàs serien en divisibles per 4; que si l'any era alhora divisible per 100, aquell no seria un any de traspàs; però si s'esdevenia un any divisible per 400, aleshores mantenia la qualitat de ser de traspàs. D'aquesta forma s'eliminaven 3 dies de desfasament cada 400 anys. Per aquest motiu, l'endemà del 4 d'octubre del 1582 es va decretar que fos el 15 d'octubre i en aquell any, a les actuals Itàlia, Polònia, Portugal i l'estat espanyol van deixar d'existir els dies que van del 5 al 14 d'octubre.