Miki Esparbé: "'El rei borni' genera moltes preguntes i les respostes queden en mans de l'espectador"

L'actor manresà estrena l'adaptació de l'obra de teatre d'èxit de Marc Crehuet, i en fa una presentació amb tot l'equip a la seva ciutat natal

David Canto/Pantalla.cat

20/05/2016

Arts

Després de rodar dos anys i mig amb l'obra de teatre 'El rei borni' a Barcelona, Madrid i molts altres llocs, el director Marc Crehuet i el seu equip van decidir portar-la a la pantalla gran. El manresà Miki Esparbé (1983) torna a interpretar l'Ignasi, un jove a qui un mosso buida un ull a una manifestació. En aquest cas, l'actor i altres companys del repartiment també exerceixen de productors de la pel·lícula, que s'estrena avui. Aquest dissabte Esparbé serà a Manresa per presentar la pel·lícula, acompanyat de Marc Crehuet, Alain Hernández, Betsy Túrnez i Ruth Llopis.

"El guió de l'adaptació és bastant lleial a l'obra de teatre, en més d'un 90% és bastant clavat"

- Com vas entrar al projecte de l'obra de teatre?
El projecte va ser un encàrrec del Jordi Casanovas, que aleshores era el director de la Sala Flyhard a Barcelona (una sala molt xicarrona que hi ha Sants, d'unes 40 butaques), que volia que Marc Crehuet escrigués un text, del tema que volgués. Jo havia treballat amb el Marc a la sèrie 'Pop Ràpid', amb un paper secundari, i quan va començar a idear el projecte em va proposar si em vindria de gust participar-hi. A ulls clucs li vaig dir que sí, perquè em sembla un dels millors directors que tenim per aquí i em venia molt de gust treballar-hi.

- Com vau preparar el personatge?
El Marc va escriure l'obra a partir del cas d'un xicot italià a qui li van buidar un ull en una manifestació a Barcelona. I just quan vam començar a assajar el text va aparèixer el cas de l'Esther Quintana. En el procés d'assajos ens vam plantejar si apropar-nos o no als casos reals, i jo vaig preferir no fer-ho. Més que res perquè crèiem que estant el cas de l'Esther Quintana tan recent i estan tant a l'ordre del dia, ens condicionaria moltíssim la feina. Vaig preferir investigar, treballar, intentar empatitzar amb la tragèdia de l'Ignasi, el meu personatge. En el moment en què et tapes un ull i fas assajos de sis, set hores al dia, et mires al mirall i te n'adones que allò acabarà sent crònic... això ja et col·loca en un lloc molt delicat. Per altra banda, l'Ignasi té un defecte a la parla que fa que arrossegui les esses, és molt vulnerable, té una certa debilitat; és un personatge que segurament havia patit molt a la infància, a l'adolescència. No ens hem fixat en cap cas en concret, la idea era crear capes i capes i capes, amb el Marc, que és un gran director d'actors i et permet jugar, investigar; és molt transparent i és molt fàcil crear amb ell.

Alain Henández i Marc Crehuet al rodatge d''El rei borni'

- Després d'estrenar 'El rei borni' a la Sala Flyhard, quin recorregut va fer?
A la Flyhard vam estar dos mesos, després vam saltar a la sala Barts, també a Barcelona. Vam fer alguns bolos per Catalunya i fora. Paral·lelament vam anar quinze dies al Teatro Lara de Madrid i d'allà vam saltar a la sala Mirador. Vam estar en total dos anys i mig.

- Quina recepció va tenir l'obra?
Sensacional. De fet, no hauríem rodat la pel·lícula si no hagués sigut per l'èxit que va tenir l'obra de teatre, més enllà que tinguéssim la necessitat d'enregistrar el que estàvem fent. La rebuda va ser espectacular: era molt significatiu veure com els primers dies d'estar fent temporada a un lloc omplíem mitja sala, tres quarts, i després t'adonaves que el boca a orella funcionava molt bé: la gent recomanava la funció, cada vegada era més difícil trobar entrades, i això va fer que l'obra es convertís en un petit èxit.

- És una comèdia negra que incomoda l'espectador, perquè el fa riure de coses que normalment no el farien riure, i el fa reflexionar.
La incomoditat està buscadíssima. L'obra d'inici et col·loca com a espectador a casa del mosso d'esquadra, lloc que segurament, si poguessis escollir, no hi series; per empatia triaries la casa de la víctima. A partir d'aquest moment es destapa aquesta incomoditat. Estic d'acord amb tu que més enllà d'aquesta incomoditat i de la situació que et pot col·locar en un lloc més violent, a partir de la comèdia, de la comèdia negra, et fa riure sobre coses que potser prèviament mai t'hauries pensat que podries riure. A partir de l'humor et col·loca en un lloc molt delicat, perquè el text passa de comèdia a drama constantment -està molt equilibrat, en aquest sentit-. I sí que és veritat que quan l'espectador surt de veure la pel·lícula, com passava amb l'obra, té necessitat de comentar-la, de compartir-la i de donar-li voltes. Entre altres coses perquè genera moltes preguntes, tractant un tema molt sensible i delicat, sense frivolitzar, i les respostes queden en mans de l'espectador.

- Com va sorgir la idea de fer la pel·lícula i com ha estat el procés d'aixecar-la? I què us ha portat a part dels actors a involucrar-vos-hi també com a productors?
Després d'haver fet l'obra de teatre tant temps, el Joaquim Oristrell li va dir al Marc "escolta, aquí tens una pel·lícula". Mentre fèiem les últimes funcions a Madrid, el Marc li va donar voltes i arran d'allò es va tirar a la piscina. A partir d'aquí la progressió ha sigut bastant natural, el Marc de mica en mica va intentar aixecar la producció, van anar entrant suports a petites dosis. La pel·lícula funciona com una espècie de cooperativa, i si no entràvem de productors en aquesta pel·lícula, que és un projecte molt nostre, en quina entraríem? És el projecte més llarg en què he participat, tenia tot el sentit del món que hi entrés. I a més ens fa il·lusió, i ens dóna un altre punt de vista, una perspectiva diferent del projecte.

- Per què vau decidir rodar-la en dues versions, en català i en espanyol, enlloc de doblar-la, com es fa habitualment?
Per diferents motius. Un, per una qüestió de finançament. Quan tens una pel·lícula en dues llengües de vegades és més fàcil que puguis trobar més suport econòmic per diferents bandes. Però després també és veritat que tenia tot el sentit del món: havíem fet l'obra de teatre en les dues llengües, la teníem molt apamada, i tot i que ha suposat un esforç -perquè ha sigut una bogeria rodar-la- , no ha estat ni molt menys l'esforç que els suposaria a un equip d'actors que entrés en un projecte nou i als quals els encolomessin els dos guions. Però també és veritat que el text va partir de la versió en català, i era una cosa molt natural que ens trobéssim rodant-la en aquesta llengua. Tampoc som gaire fans del doblatge.

- Com ha canviat la manera de treballar respecte l'obra? Hi ha hagut alguns canvis, com un primer pla que no podíem veure al teatre.
De fet aquest primer pla a què et refereixes és probablement una de les poques modificacions que hi ha de text o d'accions. El guió de l'adaptació és bastant lleial, en més d'un 90% és bastant clavat. Sí és veritat que vam començar en una sala tan petita i l'acting era molt contingut, la gent la tenies molt a prop. Després ens vam haver d'adaptar als diferents espais, projectant més i fent una figura més gran perquè ens entengués tothom. A la pel·lícula hem tornat una mica als inicis.

- Abans d'arribar avui als cinemes, n'heu fet diverses preestrenes, en les quals us heu involucrat personalment. Quines reaccions hi heu vist?
És molt reconfortant veure com la gent s'anima a comentar la pel·lícula, a venir després dels passis a dir-nos que els ha fascinat. A banda dels amics que van venir a les presentacions de Madrid i Barcelona, és bonic veure els passis amb gent que no coneixes absolutament de res. Com dèiem, el text convida al diàleg i això es posa de manifest quan veus que la gent t'espera a la sortida.

- Aquest dissabte la presenteu a un lloc molt especial per a tu.
Sí, anem a Manresa. Jo estic avisant tothom, amics, familiars, ho he posat a Facebook. Em faria molta il·lusió veure la sala plena i em fa il·lusió tenir una còpia a casa, comptant que és una pel·lícula que surt amb poques còpies, i poder dir-li a la gent que la vagi a veure perquè val la pena. De vegades ens toca promocionar coses que ens poden agradar més o normal: en aquest cas, aquesta ens agrada molt.

- Parlaves de Facebook. Hi hem vist un comentari que bromejava amb el fet que havíem estrenat una pel·lícula en què no hi sorties. Realment t'hem vist a moltes produccions els últims anys! En què estàs treballant i en què et veurem properament?
Afortunadament hi ha coses sobre la taula pendents d'acabar de confirmar. En quant a projectes de futur no puc dir gran cosa, però el que sí puc dir és que he rodat ara fa res una pel·lícula que es diu 'No sé decir adiós', amb un personatge molt petitonet; és l'opera prima de Lino Escalera i té molt bona pinta. I pendents d'estrena, encadeno gairebé l'estrena d''El rei borni' amb 'Rumbos', que arriba el 10 de juny; és la segona pel·lícula de la Manuela Moreno, molt coral, que passa en temps real en una nit, i també té molt bona pinta, tinc moltes ganes que s'estreni. I 'Cuerpo de élite', que estrenem el 26 d'agost, que jo defineixo com una comèdia regional d'aventures, bastant disparatada i esbojarrada. Ens ho vam passar molt bé fent-la i tinc ganes de fer-ne la promoció.

- També t'hem vist a 'Cites' i a 'El ministerio del tiempo'. Tens alguna cosa en perspectiva a televisió?
Sí, hi ha una sèrie pendent de confirmar, per a la tardor-hivern. També tinc un altre rodatge d'una pel·lícula al setembre-octubre i haurem de veure com es lliga tot plegat.