Catalunya és un país petit, però és un país gegant

Un equip de vuit persones coordinades pel bibliotecari i documentalista especialitzat en gegants, Lluís Ardèvol i Julià (Piera, 1981), han realitzat durant gairebé tres d'anys, un extens treball d'investigació i catalogació per recollir i mostrar-nos un a un tots els gegants centenaris que formen part del patrimoni material de Catalunya, alhora que servís per posar-los en valor, preservar-los i reclamar-ne la seva conservació i restauració en alguns d'ells, i a fi que no caiguin en l'oblit. El resultat n'ha sigut el 'Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya', presentat en el marc de la passada mostra Som Cultura Popular i editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Repassem a continuació amb en Lluís Ardèvol i Julià, els gegants centenaris del Centre de Catalunya inclosos en el catàleg.

 

Foto esquerra: Autor desconegut. 1902. Fons Joan Amades. DGCPAAC | Foto dreta: 1998. Arxiu Amadeu Muntalà

Gegants Vells de Manresa
Els Gegants Vells de Manresa són les figures històriques més importants del patrimoni folklòric de la ciutat. No sé sap ben bé del cert, però es creu que van ser construïts el 1840, tot i que el document més antic trobat és de l'any 1602, fet que fa que molta gent apunti l'hipòtesi de que són els del 1602. La parella ha estat objecte de diverses transformacions al llarg dels anys. Vestiren de nobles medievals d'estil anglès en un principi, de turcs otomans a l'inici del segle XX, de personatges medievals majestuosos a partir de 1925, per acabar vestint de reis medievals a principis dels anys 60. Van estar en actiu fins el 1982, només sortint a partir de llavors el diumenge de Festa Major per fer el seu ball solemne, mentres s'aprofitava per restaurar-los a fons. El 1998 els gegants es presentaren a la ciutat i després d'unes sortides puntuals, es traslladaren definitivament al Museu Comarcal de Manresa, on romanen exposats.

 

Foto esquerra: Autor desconegut. 1900. Arxiu Històric Comarcal d'Igualada | Foto dreta: Lluís Ardèvol i Julià. 2012

Gegants de la Font Vella, Igualada
Amb més de 150 anys d'història, són els gegants més antics que es conserven a Igualada i a la comarca de l'Anoia. Es van estrenar el 1857, després que es fes una recol·lecta per poder-los construir, en que es va demanar un duro de plata als principals propietaris del barri, un bon donatiu en aquella época. La imatge de la parella ha estat sempre la d'uns menestrals acabalats de l'època, imatge que han mantingut al llarg dels anys, tot i els canvis de vestuari i les remodelacions que han sofert, la més important d'elles el 1953. Aprofitant una de les estrenes de vestuari, l'any 1983, van de batejats després d'una votació popular, amb els noms de Botines, antic cònsol del barri, i Pilar, la seva patrona. Al llarg de la seva història, han sortit en ocasions comptades d'Igualada, limitant-se a sortir per les festes del Pilar i en algunes cercaviles de la Festa Major igualadina. Actualment romanen exposats a l'església del Roser, situada al mateix barri.

 

Foto esquerra: 1914. Col·lecció Jordi Miralles Jonch, Arxiu Ferragut | Foto dreta: Lluís Ardèvol i Julià. 2014

Gegants del carrer de Viserta, Monistrol de Montserrat
És te constància, per fonts orals, que a mitjans segle XIX, els veïns del carrer de Viserta ja feien els seus propis gegants per amenitzar la celebració de l'octava del Corpus Christi. Si bé en un principi, eren uns gegants molt cassolans fets pels propis veïns, a l'any 1913 van comprar una nova parella de gegants al prestigiós taller barceloní El Ingenio, mitjançant subscripció popular. A mitjans anys quaranta, amb el pas del temps, el mal estat de conservació i l'excessiu pes de la geganta, n'encarregaren una de nova, però un cop feta, van considerar que tenia una fisonomia massa jovenívola al costat del gegant i van decidir restaurar la primera geganta, amb la qual cosa el conjunt va esdevenir un tercet. La tradició popular ha volgut que la nova geganta fos filla dels gegants vells. Al 1983, es creà l'Associació de Veïns AFUM i la colla de geganters de Viserta, que s'encarregaren a partir d'aquell moment de vetllar per la seva conservació i tenir cura del seu manteniment, i batejaren els gegants amb els noms de Ramir i Constança per als vells, i Diana per a la jove. Actualment, amb una rèplica exacta dels gegants des del 1998, la parella vella, restaurada el 2014, només surt per la Solemnitat del Corpus Christi i la festa del carrer de Viserta.

 

Foto esquerra: 1908-1910. Arxiu Museu Molí Paperer de Capellades | Foto dreta: Lluís Ardèvol i Julià. 2012

Gegants de Capellades
Tot i que l'origen dels gegants és del tot incert, es creu que es van estrenar el 1899. La parella de gegants va ser adquirida per Ramon Llucià i Alibau, un capelladí que havia anat a Cuba a fer les amèriques i al tornar a Capellades va regalar a la vila la parella de gegants, juntament amb els capgrossos antics que encara es conserven. Això va donar un nou impuls per part del poble a les tradicionals i populars Festes del Carrer, celebració que dura cinc dies i divideix Capellades en cinc barris: el de les Bledes, el del Ruc, el del Ninot, el de les Places i, sent el dimarts, el barri del Gegant, on la parella de gegants són els convidats d'excepció a l'hora de ballar el típic Ball pla. Antigament, a part de les Festes del Carrer, els gegants només sortien per Corpus i per la Festa Major i no fou fins als anys vuitanta, que tingueren una major activitat. Fou durant la celebració del seu centenari, que després d'una consulta popular es van batejar els gegants amb els noms de Sebastià i Dorotea.

 

Foto esquerra: 1910-1912. Col·lecció Jordi Batlle i Ardèvol | Foto dreta: Lluís Ardèvol i Julià. 2013

Gegants del Poble Vell, Súria
Tot i que van arribar a Súria el 1972, en Sebastià -copatró del poble- i la Bàrbara -patrona de la mineria- daten de principi del segle XX. Eren gegants de lloguer que van passar de mà en mà durant dècades. La seva imatge sempre ha estat la de nobles medievals, tot i que han anat canviant de vestuari. S'han trobat documentats fotogràficament a Molins de Rei i a Sabadell, que llogaven els gegants a El Ingenio de Barcelona, fins el 1930. Més endavant, van ser adquirits per la casa Envelats de Manresa, que llogava la parella de gegants a les festes majors dels pobles de la comarca. Finalment, Josep Graells i Circuns de Súria, impulsor de les festes del poble, va adquirir els gegants i els va fer restaurar i vestir-los mantenint-ne la imatge de reis. Actualment, la seva alçària, el desequilibri i l'excès de pes han propiciat que no es moguin gaire del Poble Vell de Súria.

 

Foto esquerra: Autor desconegut. 1943. Arxiu Històric Comarcal d'Igualada | Foto dreta: Lluís Ardèvol i Julià. 2007

Gegants de Sant Ignasi, Igualada
Els gegants  del barri de Sant Ignasi són la segona parella més antiga que es conserva a la ciutat d'Igualada. Van ser adquirits per subscripció popular entre els veïns del barri el 1918 a Barcelona i estrenats el 1919 a les festes del barri de Sant Ignasi, antigament conegut com el barri del Bassot o de Xauxa, les festes del qual eren de les més antigues d'Igualada. Com que el barri no tenia geganters propis, la parella era portada pels geganters d'Igualada i era normal veure'ls a les processons de Corpus o per la Festa Major amb altres gegants dels barris igualadins. Fins i tot, a principis dels anys quaranta, participaren a les processons de Corpus d'Igualada per substituir els gegants de la ciutat desapareguts durant la Guerra Civil i foren convidats a la Festa Major de Calaf el 1943 com a gegants d'Igualada. L'any 1987 van rebre la seva restauració més seriosa i se'ls va canviar el vestuari seguint la línia de nobles medievals. Actualment continuen en actiu per la Festa Major i d'altres actes festius, i la resta de l'any romanen exposats a la Casa de la Festa, al Museu de la Pell d'Igualada.

 

Foto esquerra: Autor desconegut. 1905. Fons Joan Amades. DGCPAAC | Foto dreta: Lluís Ardèvol i Julià. 2008

Gegants del barri Major, Cardona
A diferència d'altres poblacions de Catalunya, a Cardona els gegants són propietat de cada barri. Els gegants del carrer Major són els primers que es tenen documentats a la vila, on es té constància el 1834 que sortiren per primera vegada amb motiu de l'octava de Corpus, tot i que seguien altres entremesos de grans interès: l'àliga, que ja sortia a les processons de la Festa Major l'any 1674; el ball de bastons, documentat des del 1704, i els nans del barri Mercat, que ja sortien per les festes de l'octava de Corpus a finals del segle XVII. Al llarg dels anys, els gegants del carrer Major han sofert diverses reformes. Algunes de les més importants van ser el 1899, amb motiu de la processó per commemorar els 500 anys del trasllat de les relíquies dels sants màrtirs Celdoni i Ermenter de Cellers a Cardona, i l'any 1958. El 1984, amb motiu del seu 150è aniversari, van ser restaurats i batejats amb els noms de Letgarda i Borrell II, el comte de Barcelona que va atorgar la Carta de Repoblament a Cardona l'any 986. I l'any 2002 es va fer una còpia dels gegants centenaris a càrrec de l'artista cardoní Toni Mujal, perquè assistissin a les diferents trobades que es fan. Els gegants ballen al so de l'Americana del carrer Major, partitura anònima transcrita l'any 1986.

 

Foto esquerra: Autor desconegut. 1908. Arxiu Joan Company | Foto dreta: Lluís Ardèvol i Julià. 2008

Gegants del barri de la Fira, Cardona
Els gegants del barri de la Fira es van estrenar el 1908 i són els segons més antics de Cardona, per darrera dels del carrer Major. Van revitalitzar les festes del barri de la Fira i van contribuir a la rivalitat que hi havia entre barris per fer unes festes més lluïdes que les dels altres. Tenen la particularitat de que no es van fer amb cartró, sinó amb guix i vímet, seguint la técnica de l'escola d'Olot. Popularment se'ls coneix com Romeu i Julieta i durant les festes dels barris ballen l'Americana de la Fira i el Vals de la Fira, datades l'any 1896. Antigament era cada barri qui feia ballar els seus gegants durant la processó i les respectives festes, fins que el 1978 el col·lectiu El Rovell de l'Ou va organitzar de nou la capvuitada de Corpus i finalment el 1987 l'entitat es va convertir en la Colla de Geganters de Cardona. Al igual que els gegants del carrer Major, l'any 2002 Toni Mujal en va fer una còpia i els gegants originals només surten en ocasions especials.

 

Foto esquerra: 1920-1930. Arxiu Històric Comarcal d'Igualada | Foto dreta: Lluís Ardèvol i Julià. 2012

Gegants de Can Gili, Sant Quintí de Mediona
Si bé el Quintí i la Neus, són gegants de propietat particular de la família del Dr. Josep Maria Poch de Sant Quintí de Mediona, inicialment pertanyien al carrer de Sant Agustí d'Igualada. La seva història és molt interessant, ja que són uns gegants que, amb el pas del temps, han canviat d’aspecte i de propietaris. La parella fou construïda cap a final del segle XIX, les testes es van adquirir a Barcelona i l'estructura, les mans i els vestits es van fer a Igualada, quedant en conjunt bastant desproporcionats. Van sobreviure a la Guerra Civil i l'any 1944, amb motiu de les festes centenàries del carrer, es va adquirir una nova parella a El Ingenio, i les dues parelles van conviure juntes durant diversos anys. Al 1954, la comissió de festes se'ls va vendre a l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, on van estar en actiu fins el 1969, quan van adquirir una nova parella i la vella arraconada fins que Jaume Poch i Escofet va comprar-los, per evitar que fossin destruïts. Va restaurar-los i vestir-los de nobles medievals, tal com vesteixen en l'actualitat. Actualment la parella roman exposada al celler de Can Gili, tot i que, de tant en tant, surt per la Festa Major de Sant Quintí, juntament amb els gegants municipals.