Les 5 sortides d’hivern al Centre de Catalunya

A peu, en bicicleta, amb amics, amb família, amb parella i fins i tot sol!

Marta Carles

29/12/2015

Entorn

El Centre de Catalunya és un territori amb abundants rutes per fer a peu o en bicicleta que recorren boscos i muntanyes. Però també és una zona amb centenars de pobles amb encant per descorbrir i perdre-s’hi unes hores. En aquest article us proposem 5 sortides per fer aquest hivern al Centre de Catalunya.

1. Les masies, els molins i les Balmes de Mura
Des del municipi medieval de Mura (Bages) podem visitar i descobrir alguns dels secrets que amaga el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Es tracta d'un itinerari que ressegueix l'inici de l'antic camí que duu de Mura a Montserrat, passant per la Creu de la Vila, torrents, algun barranc i que ens permet visitar el Puig de la Balma. També s'arriba al Molí del Mig, un mas restaurat que data del s. XI, després de deixar enrere per un corriol en ziga-zaga codines, balmes i el torrent dels Codolosos.
La ruta és senzilla, de baixa dificultat, circular, amb elements patrimonials naturals, industrials i etnogràfics. A més, el municipi de Mura ha estat equipat amb el Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, amb la qual cosa, tant abans com després de la visita hom pot iniciar-se amb aquest conjunt patrimonial català.
> Molí del mig (concertar visites)
> Ruta: wikiloc

2. El Cogulló de Cal Torre des de Castellfollit del Boix
El Cogulló, al sud-oest del Bages, és una muntanya de 881 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i Rajadell. És un veritable balcó i mirador del pla de Bages i Montserrat, i si el dia ho permet s'aprecia la Serra del Cadí o el Pedraforca. El Cogulló de Cal Torre o de Can Torre és un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Per arribar-hi us proposem una ruta circular que surt del davant de l’ajuntament de Castellfolllit del Boix. És força fàcil de fer, ja que gairebé tota és per pista i segueix les marques grogues i blanques dels PR- C132 i PR-C137, que envolten el municipi.

Deixem enrere l’ajuntament i tot seguit trobem el pal indicador cap al Cogulló. Anem cap a l’esquerra seguint la pista principal i als vint minuts trobem un camí indicat com a ‘drecera’ que ens desvia cap a la dreta. Agafem aquest sender que té una forta pendent, creuem una pista, i seguim enfilant-nos sota el guiatge de les marques blanques i grogues del PR. A poc a poc, arribem a dalt de la carena, on trobem una pista més ample que seguirem cap a la dreta, tot carenajant. Seguim per aquest sender i en poc més d’una hora arribem al cim. A dalt del Cogulló de Cal Torre hi trobem una caseta forestal de guaita i una taula d’orientació de la UEC Anoia. El cim està coronat per una gran senyera que es renova anualment per l’onze de setembre, en un aplec dels pobles de les rodalies.

De tornada agafem de nou la pista que ens ha dut fins a dalt. Al arribar al camí que ens havia portat fins la carena, el deixem i seguim de cara. El camí va baixant suaument i quan arribem a una cruïlla de quatre camins, agafem el que tenim de cara, seguint les indicacions de Santa Cecília de Grevalosa. Seguim caminant i poc després, a la dreta del camí, veurem les runes pre-romàniques de Sant Miquel de Grevalosa, i més endavant trobarem Santa Cecília de Grevalosa. Allà veurem un panell informatiu, i agafem el camí de baixada que ens queda a la nostra dreta. Hem de seguir sempre aquest camí principal que va descendint fins a la Riera de Grevalosa, tot fent algun revolt entre camps i bosc. Creuem la riera i enfilem el camí fins arribar a una pista asfaltada que seguirem a l'esquerra en direcció Castellfollit. Al cap d'uns 2 km trobarem a l'esquerra una bassa contra incendis i uns 700 metres enllà deixarem la pista asfaltada i creuarem un camp llaurat. Al cap de pocs metres trobarem a la dreta el camí que ens durà fins Castellfollit de Boix.

3. Passeig pel canal medieval de La Sèquia
La Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la seva rodalia. Té un recorregut de 26,7 quilòmetres i un desnivell de 10 metres. Es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall i no té cap dificultat si es fa algun tram amb nens petits. Al llarg del seu trajecte, la Sèquia travessa el pla de Bages i passa per boscos, camps de secà i de regadiu, espais naturals i indrets històrics d’un gran interès. És ideal per fer-hi passejades, especialment en aquells trams que tenen un major interès paisatgístic, com ara Sant Iscle de Bages, els boscos de la Sala de Sant Ponç o el bosc de ribera a la zona de la Resclosa dels manresans.

Si no us atreviu a fer els 26 quilòmetres de recorregut, us proposem una ruta circular d’una hora de durada aproximadament. S’inicia al Parc de l'Agulla de Manresa, des d’on s’agafa el camí de Sant Fruitós (Carretera asfaltada que va cap al Polígon Industrial de San Isidre) i es trenca a mà esquerra al segon camí de carro, l’antic Camí Ramader de Cardona. A partir d’aquest punt es segueix el GR 3. Es creua la via del tren a l’alçada de Sant Iscle, on es pot fer una parada, i s’agafa la Sèquia cap al Parc de l’Agulla, on finalitza el recorregut.

4. Camí cap a la roca foradada de Montserrat des de Can Maçana
Sortirem de Can Maçana, situat a la cruïlla de la carretera BP-1101 (del Bruc a Manresa) amb la BP-1103 (de Can Maçana a Montserrat). Hi ha un ampli espai habilitat per aparcament.
Començarem la ruta en direcció a la muntanya per una amplia pista que surt des de l’aparcament. Hem de seguir les marques blanques i vermelles del GR 172 del Camí de la Roca Foradada. Al poc de sortir trobarem una cruïlla de pistes. Agafem la de l’esquerra, la que puja. Més endavant trobarem una altra cruïlla, seguim recte cap al coll de Guirló, i després d’uns 200 metres arribarem a la bifurcació que porta a la Portella de les Agulles (per l’esquerra) i al Torrent de la Diablera (baixant a la dreta). A partir d’aquest punt el bosc s’obre i permet veure una magnífica panoràmica que, si ho permet el dia, distingirem Marganell, les poblacions de Manresa i Santpedor, bona part del Bages i el Berguedà, i fins i tot, alguns cims del pre Pirineu. A partir d’aquest punt tindrem a la vista la Roca Foradada: una curiosa formació rocosa esculpida pel vent i la pluja. Un cop d’alt quedarem meravellats d’aquesta increïble formació rocosa i de les seves magnifiques vistes. La tornada la farem seguint el mateix camí.

5. Una ruta pel passat modernista dels Hostalets de Pierola
El Modernisme va ser un moviment nascut a Catalunya que va incidir sobretot en l’arquitectura innovant en materials i formes. D’aquella època encara es conserven molts edificis d’aquest estil, com als Hostalets de Pierola. Us proposem fer la ruta modernista d’aquesta vila per descobrir el conjunt d’edificacions patrimonials construïdes entre els anys 1897 i 1931 que componen un important conjunt artístic.

Els Hostalets de Pierola es va obrir al moviment modernista a partir del 1893, amb l’arribada del tren al municipi veí de Piera. La proximitat amb Barcelona va fer que una part de la burgesia barcelonina decidís instal·lar en aquest municipi anoienc les seves cases d'estiueig, portant en alguna ocasió, el mateix arquitecte que havia construit les seves cases a Barcelona. És el cas de Josep Domènech i Mansana, arquitecte personal d'Enric Cucurella, que va encarregar la construcció de Cal Maristany l'any 1911. Altres construccions destacades són les que va impulsar l’Ajuntament per presentar-se dignament davant d’aquesta prometedora i emergent classe social. Tres obres d’envergadura: El recinte del Comú, de 1903, que incorporava una font, passeig i safareig públics. El passeig de l’Estació, una carretera oberta, el 1904, que va comunicar el nucli amb Piera sota l’ombra d’un centenar de plataners. I el passeig de Sant Antoni, un carrer arbrat d’acàcies i proveït de bancs de pedra per ensenyorir una via amb edificis notables, el 1911.

En total la ruta destaca una quinzena d’edificis, i es pot fer amb l’ajuda d’una guia per conèixer el passat de les obres i distingir els elements arquitectònics més importants.