Albert Compte Riba
,
09/07/2017
Entorn

Lluís Tomàs: “Molts dels rellotges de sol que tenim catalogats no tenen els càlculs ben fets”

L'astrònom i membre de la Societat Catalana de Gnomònica oferirà la xerrada 'L'astronomia al Serrat de les Forques'
Lluís Tomàs | Font: Lluís Tomàs

Foto: 

Lluís Tomàs
El 21 de març del 2015 es va inaugurar a Sant Feliu Sasserra la instal·lació d'un cercle d'Hiparc, estri amb el qual Hiparc de Nicea va calcular el 150 aC la precessió dels equinoccis. La reconstrucció d'aquest instrument va anar a càrrec de Lluís Tomàs, resident al municipi i membre de la Societat Catalana de Gnomònica, juntament amb un equip de col·laboradors. Aquest divendres tindrà lloc a la Biblioteca Sant Pere Almató del municipi, la xerrada 'L’astronomia al Serrat de les Forques', on l'astrònom parlarà sobre els rellotges de sol, el cercle d'Hiparc i la 'Pedra dreta', de la qual ens comenta en Lluís Tomàs que al seu parer podria tractar-se d'un primerenc rellotge de sol.
“Hiparc va concloure que l'eix de la terra gira com ho fa el d'una baldufa quan roda i va determinar que feia una volta cada 26000 anys, aproximadament”

- A què es dedica la Societat catalana de gnomònica?
Entre altres activitats, la societat es dedica a catalogar els rellotges de sol que hi ha a Catalunya, València i les Illes Balears. Els busca, els descriu i els afegeix a una base de dades.

- Què vol dir gnomònica?
La paraula prové del mot gnòmon. És el nom que té el pal del rellotge de sol, l’ombra del qual per assenyalar bé l'hora ha d'estar col·locat  paral·lel a l'eix de rotació de la terra.

- Per què?
Cal afegir-li la correcció segons la latitud i longitud on ens trobem. Suposem que volem col·locar un rellotge de sol en una paret. La projecció imaginària del pla perpendicular al terra que descriu aquesta paret és més agut respecte l'eix terrestre a mida que ens allunyem de l'equador. Molts dels rellotges de sol que tenim catalogats no tenen els càlculs ben fets perquè a més, cal fer les degudes correccions a partir de l’Equació del temps.

Dos dels vuit rellotges de sol a la Torre dels Vents | Font: Lluís Tomàs

- De quins temes parlareu en la xerrada 'L'astronomia al Serrat de les Forques'?
Dels rellotges de sol en general i dels 8 rellotges de sol instal·lats a la Torre dels Vents,  una torre octogonal que també assenyala la direcció els diferents vents, situada al Serrat de les Forques. Que jo sàpiga, solament n'hi ha tres en tot el món! Una es troba a la península de Crimea, a la ciutat de Sebastòpol i l'altra ja l'havien construït els grecs, també amb un rellotge de sol a cada cara. Encara se’n poden  veure les restes a l’àgora romana de la ciutat d'Atenes.

Torre dels Vents a l’àgora romana d'Atenes | Font: Lluís Tomàs

- També parlareu del cercle d'Hiparc. Per què serveix aquest instrument?
A més d'un gnòmon i centrat  en ell, hi ha col·locat , un cercle horari, l'ombra del qual és durant tot l'any una el·lipsi excepte els dies que es corresponen amb els equinoccis. Durant aquest dia l'ombra és una línia recta i assenyala el dia en que es creuen el pla de l'equador amb el pla de l'eclíptica.

- L'eclíptica?
És la línia que dibuixa el recorregut del sol durant un any sobre la volta del cel. La seva trajectòria és un cercle inclinat respecte l'equador i respon a la inclinació de l'eix de la terra.

- I per què el va construir Hiparc?
Per poder calcular les distàncies angulars entre els estels. Un cop saps que els dos plans estan creuats, perquè ens trobem en un equinocci, es necessita conèixer una distancia objectiva, mesurar la línia imaginària sobre aquesta intersecció de plans, l'equador celeste i l'eclíptica, amb un astre que també es trobi a prop de l'eclíptica i això només es pot observar quan pocs dies abans o després d'un equinocci hi ha un eclipsi de lluna, perquè és en l'eclíptica on sempre es succeeixen el eclipsis.

Cercle d'Hiparc al dipòsit d'aigua de Sant Feliu Sasserra | Font: Lluís Tomàs

- Perquè el sol, la Terra i la lluna es troben en el mateix pla.
Correcte. Amidant aquesta distància en un mateix moment els grecs van tenir una mesura objectiva a partir de la qual calcular de forma correcta les distàncies i els fenòmens astronòmics.

- Com per exemple?
Hiparc de Nicea va calcular la Precessió dels equinoccis. Observant la longitud de l’estrella Spica de Virgo i comparant-la amb observacions semblants fetes des d’un altra lloc 150 anys abans per un  astrònom anomenat Timocharis se’n adonà que Spica s’havia mogut 2º. Va atribuir aquesta diferència al lent moviment de l’eix de la Terra i va calcular-ne la rotació. Hiparc va concloure que l'eix de la terra gira com ho fa el d'una baldufa quan roda i va determinar que feia una volta cada 26000 anys, aproximadament. De manera que la que ara  anomenem Estrella polar no és sempre la mateixa estrella.

- I com va anar a parar un cercle d'Hiparc a Sant Feliu Sasserra?
Durant una de les cerques amb l'associació vam trobar en una antiga masia de la Serra de Busa, al Rial, un cercle d'Hiparc. Va ser una gran troballa. Vaig proposar de fer-ne una reproducció i des de Cosmo Caixa se'ns va dir que si trobàvem un lloc adient per instal·lar-lo ens subvencionaven la reconstrucció. Així és com es va col·locar el cercle d'Hiparc a Sant Feliu Sasserra.

Monòlit conegut com a 'Pedra dreta' al Lluçanès | Font: Lluís Tomàs

També et pot interessar