Albert Compte Riba
,
18/11/2016
Espectacles

David Pintó: “Scaramouche és l'estómac del poble”

Parlem amb l'Ajudant de Direcció de 'Scaramouche' i traductor d''El Despertar de la Primavera'
David Pintó

Foto: 

David Ruano
Aquest any ha creat i dirigit amb Clara Peya 'Homes foscos', també ha dirigit '(Nine) Les dones de Guido Contini', amb l'actriu Maria Castillo. És l'Ajudant de direcció de 'Scaramouche', de Dagoll Dagom, amb Joan Lluís Bozzo, amb el qual comparteix l'autoria de les lletres de les cançons, juntament amb Joan Vives. Signa l'adaptació catalana d''El Despertar de la Primavera', ha traduït 'Nit de Musicals' i ha presentat el projecte 'Polski', amb Marc Sambola. Parlem amb David Pintó (Manresa, 1977) sobre els treballs realitzats durant aquest darrer any.
“Totes les històries són viatges d'herois que han de descobrir alguna cosa i en el seu camí han de sacrificar alguna cosa que estimen”

- Tornes de donar classes a l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia. Quina tasca hi desenvolupes?
Estem creant un espectacle a partir de textos de l'obra 'Carta als actors', de Valère Novarina, amb la Mariona Castillo i el Joey Bates, on sis alumnes treballen tècniques d'interpretació sobre textos i cançons que proposem. En la peça, enmig de les actuacions hi apareixen uns psicòlegs que interrompen les interpretacions per donar indicacions sobre quins elements cal que cada intèrpret canviï o modifiqui per assolir una finalitat en la interpretació.

- Amb Clara Peya has creat 'Homes Foscos', ets l'ajudant de direcció de Joan Lluís Bozzo a 'Scaramouche' i has traduït el text d''El despertar de la Primavera'. Has participat en altres obres durant aquest any?
Sí. He traduït el text de 'Nit de Musicals', amb el Marc Samba la vam presentar 'Polski' i he dirigit '(Nine) Les dones de Guido Contini', amb Maria Castillo.

- Participar en tots aquests projectes implica molta feina.
Sóc una persona que tot el dia dono voltes, llegeixo, miro sèries, investigo i en prenc apunts sempre que puc. Podríem dir que sóc un tastaolletes i m'implico en molts projectes. Per exemple, el darrer cap de setmana de novembre dirigeixo 'Cançons nocturnes', amb el cor de veus blanques de la Unió de Granollers. Per casualitats de la vida, estic aprenent a construir les projeccions que acompanyaran l'espectacle amb un programa digital per al tractament d'imatge.

- I com t'organitzes?
Sóc molt caòtic, desordenat i m'agrada molt dormir. És el què sóc. Per organitzar-te cal anticipar-se, tenir una agenda a llarg termini. Així, si tinc temps per dedicar-me a crear les projeccions de l'espectacle 'Cançons nocturnes' m'hi poso i sinó, ho delego.

- Quines diferències remarcaries entre ser autor d'una obra com a 'Homes foscos' i formar part de l'equip artístic, el qual implica intervenir amb uns rols diferents en el resultat de l'obra?
Per exemple, vaig fer el text d''Alícia al País de les Meravelles' i va dirigir l'òpera la Marta Garcia Otín. Quan divideixes tasques has de saber molt bé on estàs, igual que si ets actor no et pots dirigir. Cal saber les normes del joc. Quan has creat el text però no intervens en altres decisions artístiques, la sensació final és molt plaent. Amb tot em queda un neguit, una motivació per dirigir jo mateix altres obres. En la traducció de les cançons d''El Despertar de la Primavera' he afegit algunes hipòtesis en el text que han de prendre vida d'acord amb l'obra. Aquestes propostes són un diàleg constant amb el director per a cada possible canvi. És un treball en equip total, sempre m'ho miro des del «voler aprendre». Cal fer concessions constantment d'acord amb les necessitats dels altres, atendre les seves raons, posar-les en valor. És un treball constant de respecte, admiració i confiança.

Un moment de l'assaig d''Scaramouche' | Foto: David Ruano

- Entre 'Mar i Cel' i 'Scaramouche' on estàs com a Ajudant de direcció, dirigeixes 'A la Burgesa', amb Dani Campos. Quins coneixements consideres haver après en cada espectacle?
En cada muntatge aprens alguna cosa essencial o potser se't reafirma alguna cosa que ja sabies o intuïes. No havia treballat mai amb un equip tant gran com a 'Mar i Cel'. Allà vaig aprendre que hi ha d'haver unes normes, unes ètiques que cal mantenir en la relació amb els actors. Aconseguir-ho multiplica el resultat del treball. Com a director a 'A la burgesa' va ser una suma de descobertes dels propis recursos per aconseguir desenvolupar la feina d'una forma millor, més plaent. Amb 'Scaramouche' el treball continuu i planificat és essencial per a facilitar-te la vida.

- En una traducció com la treballada a 'El Despertar de la Primavera' creus que prima el significat per sobre de la rima o la melodia?
No. En una traducció musical primer cal trobar quina estructura rítmica té cada peça, els ritmes, l'estètica de les seves imatges. Un cop identificada l'estructura cal fixar-se en el marc tècnic, en el significat de la cançó, això és, què vol aconseguir qui canta i per què. A partir d'aquí pots començar a traduir i prendre decisions com per exemple, si prima més el món estètic de la cançó que no pas el significat de l'acció, si el text ha de ser directe, indirecte, metafòric o si la traducció evoca el mateix en anglès que en català. Per exemple, la traducció literal de “the birds are singing” és “els ocells canten”, però per aconseguir la mateixa imatge que el text original vol transmetre, s'escull “l'ambient fa olor de primavera”, perquè en el text traduït, el detall dels ocells ja ve implícit amb el moment en què es diu. A vegades t'has d'allunyar del significat original del text per aconseguir la mateixa imatge, de la mateixa forma que si practiques un procés d'alquímia.

El despertar de la primavera | Foto: Fran GranadaEl Despertar de la Primavera | Foto: Fran Granada

- Per què consideres que s'aconsegueix la mateixa imatge a partir de paraules diferents?
Té a veure amb el comportament social i la cultura de cada llengua. Els catalans li hem posat el nom d'un fruït a “la nou del coll”, en canvi els anglesos en diuen “poma d'Adam”. O en català assenyalem la qualitat materna de la figura de “la Mare de Déu”, mentre que en castellà se'n ressalta la qualitat de verge per ser anomenada no pas “madre de Diós”, sinó “La Vírgen”. Són exemples que serveixen per mostrar petits canvis que aplico al text, petites decisions que cerquen apropar el text al seu significat original. Ara bé, per sobre d'aquesta estètica, si la rima és ABBA ABBA cal mantenir-la, surfejar entre els significats per aconseguir la traducció.

- Quins altres condicionants t'has trobat en la traducció d''El Despertar de la Primavera'?
Els adolescents han de parlar d'una forma quotidiana, però mantenir alhora la fantasia que estan a principis de segle, moment on transcorre el guió. A la vegada, no és el mateix quan parlen els joves entre ells que quan un jove es dirigeix a un adult. Aquí he modulat l'ús del “vostè” per variar el registre del primer cas al segon i afegir-lo quan en una cançó el jove es dirigeix als adults. Cal que les tries estiguin raonades per mantenir el discurs de l'obra.

- Has treballat casi a la vegada amb un text realista, amb uns antiherois com a protagonistes a 'El Despertar de la Primavera' i un altre de fictici, potser més mitològic, com és el de l'heroi a 'Scaramouche'. Creus que hi ha diferències entre un i altre en el moment de tractar les lletres de les cançons?
No estic d'acord amb aquesta diferència. Per mi tots dos textos parlen de realitat perquè un món de fantasia es regeix per normes i excepcions que el fan real. El context de 'Scaramouche' és la Revolució Francesa i l'heroi és de carn i ossos, no té tocs fantasiosos. Això mateix passa a 'El Despertar de la Primavera', ambientada a principis del s.XIX. Els dos textos estan treballats des de la realitat més absoluta. Per exemple, la Camila de 'Scaramouche', dins la trama està vinculada amb la Commedia dell'arte. Ella viu un número en l'obra on s'imagina estant al París de l'època i aquest número té una forma, molt colorista. L'Ilse d''El Despertar', tot i no tenir cap relació amb el teatre dins la trama i retratada com tots els personatges, amb l'efecte de distanciament de Bertolt Brecht, també viu un número on recorda amb nostàlgia l'estiu passat, amb un tipus de to, menys colorista.

- Posaries Scaramouche en el mateix grup de personatges com Robin Hood, el Zorro, personatges de ficció, a mig camí del mite, que han encarnat la justícia i les voluntats del poble enfront del poder?
Tots els personatges han de tenir contingut arquetípic per ser universals. L'Olympia, el Marquès i Scaramouche són la Ventla, els professoris i el Melchior a 'El Despertar'. La Dona Angelicata, els malvats i l'heroi, respectivament. En totes les narracions es repeteixen les estructures. Totes les històries són viatges d'herois que han de descobrir alguna cosa i en el seu camí han de sacrificar alguna cosa que estimen. Passa a 'Mar i Cel', a 'Flor de Nit' o també, a 'Merlí'. L'heroi veu que perd el què estima, tracta d'aconseguir allò que vol i per fer-ho s'ha d'empassar l'orgull. Scaramouche és l'estómac del poble, d'un poble que no s'atreveix a parlar. Amb la màscara ha perdut la por i esdevé el vehicle amb el qual es precipita la revolució.

També et pot interessar

Piera de Gusta