Jump to navigation
Vivim en una societat de canvis constants i que avança a ritme frenètic. És bo de saber que el desenvolupament que d'una banda ens fa créixer, de l'altra, també ens desperta una vena romàntica que reclama recuperar les festes i tradicions que han nodrit les nostres arrels com a poble. El Ball de Gitanes és una d'aquestes festes que va renéixer ara ja fa alguns anys i ha arrelat de nou fins a integrar-se com nova costum d'una societat moderna entusiasmada, en part, pel seu passat.
Cinc cèntims sobre l'origenEl cas és que ens trobem davant una de les danses populars i tradicionals més antigues del nostre país. El Ball de Gitanes, o també dit Ball de Plaça, neix a Catalunya i València entre els segles XV i XVII. Aquest aplec dansaire té l'origen en les antigues ballades de gitanos celebrades en casaments, que amb el pas dels anys es van anar infiltrant al patrimoni popular català. A finals del segle XVIII l'arrelament en determinades zones de terres catalanes el va convertir en el festeig que any rere any donava vida a festes majors i carnavals. Aquest ball, l'hem d'entendre com a ball viu, dinàmic, en evolució constant al mateix pas que la societat, però sempre conservant una mateixa essència coberta de reminiscències rurals i agràries. Principalment es distingeixen dues menes de Ball de Gitanes, d'una banda, el de la zona del Vallès, on es ballen un conjunt de danses per parelles, i de l'altra, el de la zona del Penedès i al Camp de Tarragona, en què es balla al voltant d'un pal que deixa anar tot de vetes i que els balladors han de trenar.
Les Gitanes a St. Vicenç de Castellet, una mica més d'història A St. Vicenç de Castellet, el Ball de Gitanes va arribar de la mà d'uns picapedrers de Caldes de Montbui que, fent estada al poble per motius de feina, van engrescar a unes joves santvicentines a acompanyar-los a dansar. Així doncs, es té constància que per primera vegada el 10 de febrer de 1907, la que avui és plaça de l'Ajuntament, va acollir aquesta primera ballada que va atraure aclaparadorament l'interès de santvicentins i forasters, i que s'anà repetint durant els anys següents. La bona acollida entre la gent del poble no ens ha de sorprendre si tenim en compte que l'entreteniment, la gresca i la diversió, no comptaven amb massa alternatives en aquella època i que es tractava de danses plenes de vida i colors, de caràcter alegre i molt vistoses.Tot i així, l'arrelament definitiu al poble es va consolidar gràcies a la creació de l'Esbart Dansaire Santvicentí que va incloure les Gitanes en el seu repertori i en va passejar el ball per tot Catalunya. L'any 1989, després d'un acurat treball d'arqueologia coreogràfica per recrear acuradament l'antic ball, l'Esbart el va portar dalt de l'escenari, al Teatre la Passió d'Olesa de Montserrat, i finalment l'any 1992 el va tornar al poble, a la plaça.
Les Gitanes avui El Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet engresca tot el poble i ens convida a passejar per la memòria. Aquesta ballada, així com gran part de la dansa tradicional, té tota l'expressió de festa popular, ja que permet participar a tothom en diferent mesura, compartir-la i viure-la. Compta amb 300 balladors, repartits en 14 colles, que puntegen i giragonsen al ritme de la Cobla Ciutat de Terrassa. Els gegants santvicentins, Marià i Paula, són els primers en arribar a plaça i obren la festa amb el Vals dels Barons de Castellet. I a continuació... Tots a la pista! Comença el ball!
La ballada comença amb un petit homenatge als picapedrers de Caldes, amb el Ball de Caldes, i tot seguit amb el Galop d'Entrada la plaça es tenyeix de colors i alegria amb la presentació de totes les colles que hi participen. Després del galop, qui s'endú una bona alegria és la balladora que serà escollida per la Coronació de la Núvia, i que encapçalarà juntament amb la seva parella el galop següent. El galop és la dansa que a ritme de pasdoble s'encarrega d'obrir i tancar la ballada.Seguidament comencen les danses anomenades «Entremesos», entre les quals es troben; el Xotis, una dansa d'origen escocès; les Catxutxes, una dansa d'origen andalús de compàs ternari; les Contradanses, un ball de figures que fan i desfan les parelles de balladors; la Jota, una dansa de ritme viu on els dansaires fan picar els dits, i el Vals-Jota; un vals lleuger saltat al ritme de jota. Cal parar especialment atenció al ball de les Contradanses, ja que tot el conjunt de balladors de la plaça, formen una bonica estrella humana que en part simbolitza la unió i el treball entre tots els balladors, i és per tant, un moment ple d'emotivitat.Finalment, el Galop Final convida a tot el públic present a la plaça a participar i a gaudir del ball, d'aquesta manera es fa un galop conjunt entre balladors i espectadors, i a continuació per concloure tothom qui hi vulgui participa en la Ballada Popular del Vals dels Barons de Castellet i la Sardana 'Cent galops per Sant Vicenç', estrenada el 2007 i escrita per Xavier Mestres.
Des de l'any 2007, en motiu de la celebració del centenari, les Gitanes acullen també infants i joves dansaires a sumar-se a la ballada. I en aquest any 2016, en motiu de la celebració del 25è aniversari del retorn a la plaça comptarà amb alguna sorpresa.
Colles Gitanes de St. Vicenç de Castellet: Antics Dansaires, Ex-dansaires, Esbart Dansaires Santvicentí, Escola El Niu, Independents, Colla de Geganters, Coral Nou Horitzó, Club Natació Castellet, Nova, Catalana, Picapoll, AMPA Escola Puigsoler, AMPA Escola Fedac St. Vicenç, AMPA Escola St. Vicenç.
Acte d'agenda
