Albert Compte Riba
,
13/02/2017
Fires i festes

Festa dels Traginers de Balsareny, memòria i tradició

El municipi bagenc homenatja la figura del traginer amb tres dies de festa i celebracions
Josep Sensada | Festa dels Traginers de Balsareny

Foto: 

Albert Compte Riba
Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional l'any 1999, la Festa dels Traginers de Balsareny forma part del Patrimoni Festiu de Catalunya des del passat 2010, un reconeixement a l'intens i constant treball del veïns del poble per mantenir i fer més gran, any rere any des del 1943, la celebració que ret homenatge a una de les figures cabdals del passat recent de Balsareny, el traginer que des de terres franceses o bé provinent del sud, acompanyat del seu animal de càrrega transitava pels camins catalans de finals del segle XIX aliment, estris, utillatges, còdols o persones i que, nombroses vegades feia parada al municipi bagenc, on reposava. De la tradició d'aquesta diada n'hem parlat amb el Josep Sensada (Balsareny, 1940), el membre més antic de la comissió organitzadora de la Festa dels Traginers de Balsareny i que des de fa més de quatre dècades rep a veïns i visitants al punt d'informació durant la celebració.
“Al segle XIX, a Balsareny es celebrava amb una benedicció dels animals, es feien els Tres Tombs, també una Cercavila, a la tarda una ballaruga i poca cosa més”

- Quins són els inicis de la Festa dels Traginers?
Com a tants altres llocs de Catalunya la Festa dels Traginers de Balsareny es remunta a les celebracions de la diada de Sant Antoni Abat, popularment conegut com al dia del porquet. Al segle XIX, a Balsareny es celebrava amb una benedicció dels animals, es feien els Tres Tombs, també una Cercavila, a la tarda una ballaruga i poca cosa més.

- Ara és una festa completament diferent.
L'any 1943 hi va haver una reunió en una de les barberies del poble, amb la finalitat de donar un impuls a aquesta festa, el pes del qual no va recaure en els Tres Tombs, sinó ja en la figura del Traginer, perquè era la que representava al transportista amb animal de càrrega, sense carro, de tombants del segle XX, quan no hi havia més carreteres que els camins de carro que travessaven el municipi des de França, passant per Berga, fins a Barcelona. A Balsareny encara ara tenim el pont del Traginer i durant la festa que celebrem cada any es recupera la taverna, un antic espai de descans per aquests primerencs transportistes de mercaderies.

- Sí.
És a partir d'aquesta data, el 1943, que la festa es va fer més lluïda, amb una cavalcada més gran, amb la celebració de la primera edició del Joc de les anelles o la Cursa de cavalls, mules i ases, la qual si bé en un principi es feia per la carretera, per temes de seguretat es va passar al circuit del castell de Balsareny. La celebració es va fer més important edició rere edició, fins que a l'any 1970 va ser declarada Bien de Interés Turístico Nacional. A partir d'aquí es van consolidar actes com la Torrada del Traginer, el Rebost del Traginer, el mercat i altres activitats que, si bé s'actualitzen cada any, ja per aquelles dates va prendre la línia que actualment conservem. L'any 1999 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional i el 2010 formarà part del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Aquarel·la de Josep Sensada | Per: Xavier Gabriel

- Com la recordes la festa d'abans en relació a la festivitat actual?
Abans hi havia la mostra dels Tres Tombs, ara hi ha el banderer i tres acordionistes... Hem mantingut el fonament de la festa, centrant la major part d'activitats en la persona, el traginer i poc a poc, la data s'ha fet més popular. Abans, durant tot el matí hi havia la benedicció dels animals, els nens jugant pels carrers i poca cosa més. I en aquell temps calia inventar-se atuells perquè els animals de càrrega poguessin dur el que calia transportar d'un lloc a un altre, ja fossin aliments, pells, altres materials o fins i tot, una roca. Ara s'han creat al·licients per als visitants durant tot el matí, com per exemple, una desfilada singular amb més de 25 animals equipats amb diferents guarniments i estris per poder traginar a llom tot tipus de càrregues, les activitats que acompanyen la diada, poder observar com es guarneixen amb els atuells i les portadores als animals...

- Se'n pot aprendre a partir d'algun taller?
No. Ara com ara és la mostra d'un treball desaparegut.

- I l'organització dels actes depèn de cada colla o us heu organitzat per barris, per exemple?
Som grups de gent on cada colla s'encarrega del què ha escollit. Per exemple, durant la preparació de la festa formo part del grup de promoció que, entre altres coses s'encarrega de posar en marxa la festa, uns altres organitzen la cavalcada, un tercer grup organitza les curses de la tarda al carrer del Serrat del Maurici, entre molts d'altres. Clar, abans ens reuníem tots un divendres a la tarda, però la festa s'ha fet més gran i ara treballem per comissions.

3r Premi Nacional en Blanc i negre | Foto: Txema Lacunza

- Quins actes es fan per mantenir viva la festa?
Hem volgut que les escoles hi participin. Abans la festa es feia solament durant el cap de setmana abans de Carnestoltes. Ara la comencem el dijous amb el Traginer a l'Escola, on s'ensenya als nens el nom de les parts de la mula, s'explica la història de la festa i el divendres, després d'un correfoc per als menuts es donen els premis del concurs del Traginer Petit. Per donar continuïtat a la participació infantil, el dissabte es fa la Cavalcada Jove i el diumenge, per la diada, la Cavalcada dels Traginers, amb comentaris per apropar la cultura i el món singular del traginer als visitants.

- En el programa apareixen diferents aniversaris dels actes que conformen la Festa dels Traginers.
Sí. Per exemple, aquest any és el 40è aniversari de la recuperació de la Taverna i en fa 25 que es va incloure al programa la Ruta del Traginer, una de les concentracions que s'esdevenen durant la festa. El punt d'informació, l'aportació que he fet a la festa existeix des del 1970. O sigui, duc 47 anys oferint aquest servei a la Festa dels Traginers i els visitants.

- I aquest any es celebrarà el primer casament de debò, en lloc d'una representació.
La boda serà íntima però la cerimònia dels traginers duent als nuvis serà real. El traginer no solament duia càrregues de materials variats, sinó que també duia persones. Fins ara, aquesta representació es feia amb la teatralització d'una cerimònia on veïns del poble feien de nuvi, de núvia i de les respectives mares dels dos joves. Enguany no hi haurà representació i els tres personatges, juntament amb tota la gent que vingui viuran una cerimònia real.

- Hi ha alguna norma per apuntar-se a aquest acte nou.
N'hi ha algunes. Per exemple, un dels dos membres del matrimoni ha de ser del poble.

- Alguna activitat curiosa, divertida, singular?
La cagada de la mula! Es tracta d'una rifa on una mula passeja en un tancat on al terra hi ha dibuixats uns quadres. Si la mula caga en el quadre que has apostat, guanyes un premi en metàl·lic.

Més informació: 

També et pot interessar

Piera de Gusta