Jump to navigation
- Per què la Corín Tellado?A. V. - Arrel d'un col·lega, el qual ens va parlar sobre l'entrada a la Viquipèdia d'aquesta escriptora, on ens va explicar que hi havien ressenyades fins a 750 novel·les seves.J. V. - La primera idea va ser la de fer un joc, similar al joc del diccionari, on has d'endevinar el significat d'una paraula estranya. Però de seguida vam veure el potencial literari que tenia sense perdre de vista la part lúdica.A. V. - La idea principal era que hi col·laborés més gent amb l'objectiu de treure'n uns tres per setmana. De fet, aquest objectiu l'hem acabat fent nosaltres dos.
- L'argument de cada conte respon al del títol original?J. V. - No, no en tinc ni idea de què va cada llibre.A. V. - Jo diria que els arguments de les novel·les de la Corín Tellado són tots bastant similars.J. V. - Hem agafat els títols dels llibres de forma cronològica, segons l'any de publicació i a partir d'ell hem escrit un relat breu.
- Així, l'autoria dels contes és compartida.A. V. - Sí, el Jordi ha fet els senars i jo els parells, juntament amb les il·lustracions que acompanyen cada conte.J. V. - I en acabat ens els canviàvem perquè l'Albert retoqués les il·lustracions i jo la narració. A més de tres contes i les seves il·lustracions pertinents on han col·laborat uns amics.
- A la introducció es fa referència a Max Ernst. Heu treballat aquest llibre des d'un enfocament dadaista?J. V. - Les il·lustracions són molt semblants al que feia.A. V. - És tot collage. Hi ha petites coses amagades en cada il·lustració que et permeten entendre un poc més la narració.J. V. - Il·lustracions, fotos i sobretot gravats antics que l'Ernst publicava ara no recordo on.A. V. - A 'Una semana de bondad'. Va crear una obra reaprofitant els gravats que acompanyaven els fulletons pulp de la época. Feia estranys personatges amb cap d'animal, etc.
- Els dadaistes també feien un tipus de poemes a partir de fragments i paraules retallades dels diaris.A. V. - Sí, 'Els cadàvers exquisits'. De fet, fa temps ja havíem practicat algun tipus de narrativa on ell escrivia una frase i jo la següent, a quatre mans. Així havíem fet alguns contes.J. V. - Després de tants anys ens coneixem molt. També havíem fet còmics on ell feia els dibuixos, jo les lletres i a l'inrevés.
Albert Vendrell, coautor del llibre / Imatge: Xavi Mula
- Els teniu publicats els contes a quatre mans?J. V. - A 'La Sonrisa de Yorick' n'hi ha algun.
- Heu parlat de l'estètica pulp. Què és pulp?A. V. - Per mi és literatura barata, com per exemple ho era la de la Corín Tellado.J. V. - És literatura feta a partir de la idea de produir molt, on la qualitat no és el valor principal. Nosaltres dos sols hem aconseguit escriure tots aquests contes a 3 per setmana, tot i que després sí que hem revisat l'estil i els hem polit.A. V. - També hem buscat no marxar de les temàtiques típiques del pulp, com ho són la ciència-ficció, el terror o la trama criminal.J. V. - Si finalment acabem el projecte hem de treure al mercat 6 volums més. Aquest és el primer.
- La majoria de contes són relats breus i altres són continuació de contes precedents. Per què?J. V. - No teníem pensat que alguns contes fossin seqüela d'uns altres, però amb mon germà duem tota la vida creant coses conjuntament. A vegades agafava l'argument d'un dels contes ja escrits per l'Albert, en modificava tot el guió i li donava la volta a la història, obligant-lo a fer-ne un tercer o senzillament, per jugar amb els ingredients que ell havia dibuixat en la primera narració.
- N'hi ha varis, per exemple en el de 'Quiereme y olvidala'.J. V. - Sí, en aquest cas mon germà es va avançar. A mi em tocava escriure un conte sota el títol 'Cásate con él, Zulaica'. Va introduir en un dels contes anteriors a aquest, una noia amb aquest nom i clar, va ser molt majo aquí.A. V. - Aquesta ha estat una mica la tònica. Utilitzar elements que li tocaven a l'altre o fragments que un ja havia escrit per jugar una mica en el procés creatiu.J. V. - Per altra banda, hi havien dos títols molt semblants, 'Me casé con mi empleado' i 'Me casé con un desconocido'. En aquests dos vam acordar escriure la mateixa història amb versions diferents, segons cada títol i de fet, són els dos contes que tanquen el llibre.
- Els heu publicat via xarxes socials a compta-gotes. Quan vau començar?J. V. - Vam començar ara farà un any i ho hem fet de forma ininterrompuda excepte per les vacances. El Facebook no és la plataforma ideal perquè segons quines extensions, alguns amics ens deien que eren textos massa llargs.A. V. - Però pel projecte, per mantenir-nos en els objectius ha estat una bona eina, pel fet de marcar-nos publicar via xarxes un nombre determinat d'entrades.J. V. - Clar, cada dilluns, dimecres i divendres sortia un conte.
- Els heu escrit en castellà, per què?A. V. - Els títols originals estan en castellà. Hem preferit mantenir-nos en el castellà.
- Els arguments són foscos, en molts casos presentats amb bastant cinisme.A. V. - De fet, és totalment el contrari del contingut de les narracions de la Corín Tellado, molt naïf, romàntica i personalment, com a consumidor de còmics i novel·les m'agrada més aquest estil.
- Creieu que el cinisme podria ser per exemple, odi disfressat d'humor?J. V. - Jo diria que és més aviat humor disfressat d'odi.A. V. - Poques vegades hi pot haver odi en el sentit de l'humor. En tot cas la nostra intenció és la de fer riure, això si, amb bastanta mala llet.
- En el moment que has creat un personatge de ficció i el tens entre les mans, li fas fer les mil i una i te'n pots desfer a partir de la forma més patètica.J. V. - Sí, clar! Al dia a dia ets una persona normal però després quan et poses a crear alguna cosa escrius el gran malson que li pot passar a algú.A. V. - És que la vida sense l'humor no s'entén gaire, no? El què pot passar és que a mida que et fas gran aquest humor es pot anar tornant més sarcàstic.J. V. - “Amb 'Corín Tellado Revisited' no hem buscat agradar a tothom. Ens hem deixat anar.
- L'heu publicat a EEUU. A què es deu?A. V. - L'hem auto-editat a través de Createspace, una plataforma associada a Amazon que t'imprimeix els llibres en tres dies i te'ls envia a un preu més barat del què et trobes per aquí a la vora.J. V. - Personalment havia tingut alguna mala experiència aquí, amb entrega fora de termini, una mala enquadernació, cara... A través de l'autoedició hem fet el tiratge que hem volgut i en el cas que algú en vulgui una còpia un cop se'ns acabin pot anar a la xarxa, encarregar-lo i li envien a casa.
- Pot ser que hi hagi solament un conte escrit en primera persona?J. V. - No, n'hi ha més. No et sabria dir el perquè utilitzo aquesta fórmula, tampoc. En un primer moment, escric més a raig. Sí que després remiro a veure en quants contes començo amb un diàleg o en quants he escrit en primera persona.
- Heu pensat en fer una edició digital?A. V. - Sí, havíem pensat fer més endavant una edició, potser per Kinder Books.J. V. - Jo sóc bastant contrari a aquestes coses.
Jordi Vendrell, autor també de 'La sonrisa de Yorick' / Imatge: Xavi Mula.
- Per què?J. V. - Perquè més aviat sóc fet a l'antiga. Perquè arribi a molta gent, potser al final sí que caldrà fer un exemplar digital. Comprar un llibre d'aquest estil, àcid, d'un autor que no coneixes és difícil. Amb la possibilitat de descàrrega arribes a més gent d'una forma més directa si la poses a un preu atractiu.
- Per què consideres que ets fet a l'antiga?J. V. - No ho sé, per exemple, si he gaudit molt amb un llibre que per exemple, he agafat de la biblioteca, després, si el vull tornar a rellegir necessito trobar la còpia de la mateixa editorial i la mateixa edició. És més, si no m'imprimeixo els textos, no puc corregir-los com Déu mana, solament mirant la pantalla. I després, també hi ha tot el tema del pirateig, que molesta bastant.A. V. - Jo ja firmo si ens pirategen quatre o cinc mil còpies del llibre (riu).
- Treballeu el gènere de terror des d'un estil on la narració i els detalls són més explícits que subtils.J. V. - Sí. I a la vegada, el conjunt són diferents registres. Per exemple, ara agafem un conte i l'escrivim seguint el noir, ara utilitzem un argument de novel·la negra, de detectius o altres. I en aquest punt, carreguem la narració de tòpics fins dalt. Amb aquests ingredients seguidament els hi donem als contes la nostra visió particular.
- En algunes narracions li doneu al lector tota la informació del context per acabar en el petit detall o objecte carregat de tensió i a vegades, el guió és totalment a la inversa.J. V. - Tendim bastant a què la sorpresa estigui al final.A. V. - En el meu cas, potser el títol ja em donava un final clar i durant tot el conte es va seguint el camí vers al desenllaç d'una manera més clara. Potser mon germà escriu més d'aquesta altra manera, dibuixa més l'escena, dissimulant el què passarà...J. V. - Per exemple, l'Albert va escriure el segon conte, el dels Bessons. A mi em va marcar una mica l'estil i a partir d'aquí vaig improvisar. M'agrada l'estil narratiu que plantejava Hemingway, que s'assembla a la imatge d'un iceberg, on sembla que no passa res, on s'hi retrata una ambigüitat, un fil argumental que va per sota, tallant i afilat.
- Createspace - Corín Tellado Revisited - La Sonrisa de Yorick
