Albert Compte Riba
,
20/10/2017
Llibres

Oriol Solà: “El conflicte bèl·lic ho destrossa tot. És un peix que es menja la cua”

L'escriptor anoienc recupera la memòria del projecte educatiu de 'L'Escola del Saió'
Oriol Solà

Foto: 

Albert Compte Riba
Novel·lista, poeta, assagista i comunicador audiovisual. Oriol Solà Prat (Igualada, 1977) va començar el recull de testimonis orals a partir dels quals construir els seus relats amb 'Tota una vida de regal' (2014), una obra novel·lada, a mig camí entre la realitat i la ficció sobre la vida de Mossèn Ballarín. El va seguir les peripècies i afany de superació del Pol a 'Mig adormits' (2016), un noi amb hemiparèsia retratat per Elisabet Serra, on l'Oriol Solà ficcionava les vivències de l'esportista Pol Makuri. Enguany, l'autor ha canviat de registre per recuperar el testimoni oral d'alumnes i professors que d'una o altra forma van passar per 'L'Escola del Saió' de Santa Margarida de Montbui, juntament amb documentació i testimonis escrits d'una primera època, el que va ser un dels centres d'escola activa del Consell de l'Escola Nova Unificada a partir del 1936, durant la República.
“Si ara mirem com es van tractar els models educatius des de l'àmbit polític podem resseguir com moltes coses que avui dia es repeteixen”

- D'on neix l'interès pel model educatiu republicà?
Vaig veure que es podia anar un poc més enllà de la informació que existia sobre l'escola del Saió quan em vaig adonar que hi havia poca documentació. Vaig voler plasmar sobre paper el testimoni, oral, de persones ja grans que n'havien estat alumnes, abans que la història de l'escola desaparegués.

- Poses per títol 'L'Escola del Saió' sense diferenciar les dues etapes educatives, la republicana i més tard, la franquista.
El llibre és la història del centre. Una escola mixta, laica i en català era un model revolucionari i l'origen de la segona etapa de l'escola és aquest punt. Molts dels testimonis que es recullen de l'escola a partir del 1962, tampoc sabien que del 36 al 37 havia estat un centre educatiu. I amb uns orígens molt socials, on es buscava no deixar cap infant sense escolaritzar. Van ser uns anys prou significatius com per incloure en el llibre aquella primera etapa.

- Com neix la primera etapa de l'escola del Saió?
Crear l'escola del Saió va ser una ordre genèrica que provenia de la Generalitat, del Consell de l'Escola Nova Unificada, el CENU. Va ser un esforç per a l'escolarització impulsat per la mateixa Generalitat. D'altra banda era un projecte que engegava enmig de la Guerra Civil. Són elements d'un context prou sòlid com perquè aquesta etapa tingués una presència important en el llibre.

- Es va buscar eradicar la població analfabeta.
Hi havia nanos que fins aleshores calia que treballessin per dur diners a casa i més encara, amb el clima bèl·lic de l'1 d'octubre del 36, mesos després de l'inici de la guerra, data en que les escoles del CENU començaven l'activitat.

- Com salves les distàncies entre una pedagogia provinent de Rússia i el model educatiu de l'Escola Nova, “sense cap dogmatisme”?
En aquella època van confluir moltes idees que portaven temps gestant-se. Rere seu hi pot haver la voluntat de transformar la societat des d'una posició molt pensada, molt racional, on van destacar Francesc Ferrer i Guàrdia i altres pedagogs. Mètodes que avui dia s'implanten ja en aquella època s'havien practicat. Escollien de forma molt pensada els espais, els entorns, la figura del mestre, l'alumnat

- Consideres que es primava més l'educació en valors, més que no pas l'ensenyament de dades?
En aquella època no era tan important l'aprenentatge dels continguts que donava el professor com la integració en el context escolar per part de l'alumnat i tal com ho plantejava el CENU, a l'escola es buscava aprendre a conviure, a acceptar valors necessaris per conviure en societat.

- I al cap d'un any el projecte comença a fallar amb la crida de professors a files i l'absentisme escolar degut a la guerra.
El conflicte bèl·lic ho destrossa tot. És un peix que es menja la cua. Si ens ho mirem com un engranatge, la guerra anirà traient peces del projecte educatiu. Algunes es podran reposar d'una forma o altra, per exemple, cridant a professors substituts, però l'absentisme ja no depèn del projecte. L'Escola Nova Unificada va deixar de caminar.

- En un moment parles també de les escoles noves de la comarca de l'Anoia.
Calia posar en context la història de l'escola del Saió i per fer-ho he resseguit què va passar en altres centres, com els de Calonge de Segarra, Calaf, les dues escoles de Sant Martí de Tous i una d'Igualada. Totes elles van pertànyer a la delegació comarcal del CENU com a edificis que es van habilitar com a escoles.

- Després de la Guerra Civil, el “Juzgado Militar de Depuración de Funcionarios Civiles” va estar actiu durant 27 anys.
Alguns autors asseguren que el professorat va ser filtrat fins ben entrada la dècada dels 60 per seguir i donar una sèrie de pautes amb les que tenir el control absolut sobre l'educació. Si ara mirem com es van tractar els models educatius des de l'àmbit polític podem resseguir com moltes coses avui dia es repeteixen.

- Quines diferències trobes entre un model i l'altre?
És una escola rural. Si hagués estat una escola ubicada en una ciutat s'hauria notat més la diferència.  Tant en la primera com en la segona etapa hi havia una quinzena de nanos inscrits. Durant la primera etapa, les directrius eren molt més clares, tot estava molt delimitat. En canvi, segons les mestres que van treballar durant la segona etapa, pel fet de ser una escola rural, petita i apartada els docents tenien més flexibilitat per fer el que consideraven. Però ja et dic, de la primera etapa no he pogut recollir testimonis orals amb els quals comparar la normativa de l'escola amb les vivències.

- Podrien ser els apunts per una novel·la?
Hi ha apunts suficients per fer-ne una novel·la, però he preferit cenyir-me a l'aspecte real i històric, per dibuixar la cronologia del centre i posar en un sol sac declaracions, arxius, documents i records que ordenats donen a entendre què va ser aquesta escola del Saió.

Per Nadal, tasta el Parc Natural de Montserrat - El Bruc

També et pot interessar