Albert Compte Riba
,
25/01/2017
Menjar i beure

Astrid van Ginkel: “No crec que el cànnabis es pugui observar com una farigola més”

La biòloga i farmacèutica ens apropa a la cultura de les plantes remeieres i reflexiona sobre el marc legal d'algunes espècies
Astrid van Ginkel | Foto: B. Enrich i D. Ortínez

Foto: 

B. Enrich | D. Ortínez
Llicenciada en Biologia i Farmàcia, l'Astrid van Ginkel (Reus, 1964) va complementar les seves carreres amb les especialitzacions de Botànica-Ecologia i Productes naturals, respectivament. Ens comenta que ha tingut la sort de contrastar les seves competències acadèmiques amb noves investigacions a casa, a la masia on viu des del 2001 a Argençola, amb observacions pacients que l'han permès, any rere any, “comprovar el com fer”. Actualment l'Astrid van Ginkel és consultora per la indústria i difusora dels usos de les plantes a Fitomon.
“Qualsevol planta segura ha de ser considerada com arsenal terapèutic”

- En quin moment la teva carrera com a farmacèutica i biòloga fa un gir vers les plantes remeieres?
L’especialització en la carrera de Biologia va ser de Botànica-Ecologia i la de Farmàcia va ser Productes naturals. Per tant, en el moment d’estudiar ja anava obrint un camí vers l’aplicació dels vegetals a la vida quotidiana. Després, la meva feina desenvolupada en empreses del sector, els articles escrits, les noves coneixences i la meva vida en una masia des del 2001 m’han fet evolucionar fins el que sóc i faig ara mateix. M’interessen molt tots els usos i aprofitaments de les plantes, les relacions socials de les plantes entre elles, amb l’ésser humà i els animals. Em criden molt l’atenció les flors i herbes silvestres que omplen, complementen i condimenten un plat, a més de nodrir. El cultiu casolà que permet allargar l’estacionalitat de les plantes silvestres.

- Com ha estat aquest treball de recuperació relacionat amb l'ús de la botànica?
Per a mi, el coneixement dels usos de les plantes ha estat una barreja d’estudiar i escoltar, combinades amb l’experiència i l’experimentació. Els estudis etnobotànics, farmacològics o clínics m’han aportat un coneixement de base. Escoltar les persones que en saben, que recol·lecten o cultiven, preparen i utilitzen m’ha donat seguretat. Però per recuperar cal portar a la pràctica, cal incorporar unes dinàmiques a la teva vida quotidiana, quasi inconscientment, disposant de l’actitud, de la creença, de les condicions i de la proximitat a la natura adequades. Jo tinc la sort que puc experimentar a casa tot estudiant determinats fenòmens, reproduint unes condicions particulars que m’interessen, o eliminant o introduint variables que poden influir. És a dir, un dels estudis que tenim ara a l’hort, és veure possibilitats de germinació de llavors i cultiu de plantes silvestres utilitzades en alimentació per tal d’incloure-les a l’hort com si fossin una hortícola més, sabent si els hi cal regar, adobar, o no és necessari. Per tant, l’objectiu és que qualsevol pot tenir ortigues, malves, colitxos, pimpinella o roselles per menjar molt a prop.

Xampanyet de gingebre | Font: Astrid van Ginkel

- Sí...
El fet de portar ja uns quants anys preparant i utilitzant les plantes m’ha donat un punt d’experiència poderosa. Aquest coneixement és el resultat del pas del temps, del fet d’acumular vivències, com seria haver après que macerar alfàbrega en oli vegetal sense agitar cada dia produeix una capa de fongs i també, producte d'una observació constant, com per exemple veure quan floreix l’all rosa a casa meva. Tot això, juntament amb els sabers dels altres, m’ha permès comprovar el com fer. Així doncs, poc a poc, adquirint noves habilitats o perfeccionant les que ja sabia, he recuperat aquest coneixement tan antic i tan nostre, alhora tan perdut. Aleshores, ja es pot iniciar una transmissió potent per tal de retornar-lo a la gent que en té ganes de saber, que en són una bona colla! Els convençuts ho són en la mesura que coneixen, doncs el saber dóna seguretat. En aquest moment ja no pots anar lliure pel bosc, ets cridat a collir les flors i les herbes que hi creixen i coneixes.

- Assenyala'ns cinc plantes que no poden faltar en una farmaciola d'hivern.
La farigola, les fulles o la summitat florida no poden faltar en una farmaciola d’hivern. És un gran desinfectant i expectorant pels refredats, per infeccions urinàries, problemes digestius, ferides o llagues de la boca, sense oblidar que amb ella podem fer una de les sopes mes delicioses, ràpides i barates que hi ha com la sopa de farigola, la qual penso que hauria de formar part de almenys un sopar a la setmana a totes les llars. També tenim les flors de saüc, les quals ajuden a baixar la febre en forma de infusió. Es fa servir l'arrel de malví o summitat florida de malva en infusió o xarop de figues per calmar la picor de la gola i la tos. L'arrel de gingebre en decocció d'1g / 1 litre és utilitzada per al tractament de vòmits, nàusees, marejos... Les llavors d’anís verd, fulles de marialluïsa o menta, o flors de camamilla són emprades per tractar problemes digestius o gasos. La polpa d’àloe plantat a casa per qualsevol problema de la pell, cremades, dermatitis, irritacions i el pròpolis per infeccions.

Xarop de figues | Font: Astrid van Ginkel

- I una recepta culinària de temporada?
La melmelada de roser boscà. És preferible esperar alguna glaçada per collir els fruits. Cal escollir els més grossos que estiguin ben madurs, tous i s'ha d'intentar estirar de forma que surtin sense peduncle. Un cop a casa i amb paciència cal treure les parts seques, com les restes dels sèpals. Aleshores es posen els fruits en una olla i just es cobreixen d’aigua. Es fan bullir a foc no gaire fort durant una horeta o una mica més i es va remenant fins que les llavors van sortint de l’interior del fruit i que s'eliminaran seguidament, quan ho passem tot pel passapuré. Si en algun moment costa una mica, es pot afegir un xic d’aigua bullint per ajudar a separar la polpa de les llavors. A continuació, cal eliminar els pèls. És el moment de fer servir un tamís de forat petit i uns guants. Afegirem la polpa amb pèls al tamís i amb la mà, sobretot amb guants, anirem fent girar la massa. Al final podem afegir una mica d’aigua calenta per ajudar a treure tota la polpa. Finalment, un cop tenim la melmelada neta de pèls, és el moment d’afegir el sucre, tot i que la quantitat depèn molt del gust de cadascú. Jo la prefereixo poc dolça. Posem novament la cassola, a foc molt lent amb la polpa, juntament amb el sucre, uns 350g per quilo de polpa, es deixa uns 15 minuts i ja està a punt per envasar. Un cop envasada cal fer bullir el pot en aigua durant mitja hora, deixar-la refredar i etiquetar.

- Com valores aquesta notícia sobre el Josep Pàmies i el cultiu de l'estèvia, apareguda el passat 17 de gener?
L'estèvia és una planta d’origen sud-americà que ha estat emprada tradicionalment per a fer infusions durant segles, i beguda molt apreciada pels nens. Estic totalment a favor de que l’estèvia es pugui utilitzar i comercialitzar. Hi ha moltes altres plantes al mercat que poden ser més perilloses. Qualsevol planta segura ha de ser considerada com arsenal terapèutic. Un altre tema és que hi ha altres plantes hipoglucemiants desconegudes, desaprofitades i poc estudiades que creixen a les nostres contrades amb potencial curatiu. És el cas de la travalera, Centaurea aspera, l'herba escombrera, Mantisalca salmantica o les llavors del fenigrec, Trigonella foenum-graecum. Aquesta darrera amb nombrosos estudis que així ho demostren.

- Quina valoració en fas de les conclusions de les investigacions del neurobiòleg vegetal Stefano Marcuso?
L’Stefano Marcuso fa molts anys que estudia la intel·ligència i la comunicació de les plantes mitjançant estudis interesantíssims. Ell també és un gran comunicador i amb un llenguatge mot planer explica que les plantes capten de l’exterior una informació cabdal per viure, parlen i es mouen, però d’una forma diversa als animals. Us recomano un llibre preciós d’ell, 'Sensibilidad e intel·ligència en el mundo vegetal'. De fet, els vegetals han estat capaços de fabricar tota una colla de molècules en quantitats petitíssimes per tal d’aconseguir dos objectius clars per a la seva supervivència, atraure i repel·lir, apropar a ells el que els cal, com són els pol·linitzadors i a la vegada, evitar l’arribada del perill, és a dir, predadors, herbívors, paràsits o infeccions. Com es fabriquen aquestes substàncies, quin és l'avís que inicia la síntesi, en quina part de la planta s’elabora i com el sistema circulatori trasllada els compostos en el seu interior, com es produeix la difusió cap a l’exterior... tot una colla d’incògnites. Desconeixem quines són les relacions entre els vegetals, però si són capaços de fabricar compostos aromàtics com els olis essencials, també poden crear compostos gasosos sense olor no perceptibles pel ser humà però útils per les plantes. Encara ara esperem trobar solucions a malalties gràcies al descobriment d’algun principi actiu amagat en algun vegetal gràcies als estudis fàrmac-botànics.

Fruit del roser boscà | Font: Astrid van Ginkel

- De quina forma s'enfoca des de l'ús de les plantes remeieres, la inclusió del cànnabis en alguns tractaments?
No crec que el cànnabis es pugui observar com una farigola més. El seu ús terapèutic és evident, però com a altres plantes amb riscos i conseqüències d’un mal ús, penso que s’ha d’incloure com un fàrmac més.
 
- Planta o pastilla?
Les dues, planta i pastilla. Estic a favor de la seva legalització sempre que disposi dels controls adequats i conseqüents.

Més informació: 

Per Nadal, tasta el Parc Natural de Montserrat - El Bruc

També et pot interessar