Albert Compte Riba
,
30/03/2017
Menjar i beure

Sobirania Alimentària, apoderament de la cultura agroalimentària

El projecte transversal de Navàs incideix en la millora de la qualitat de vida a través del coneixement, producció i consum dels aliments
Els tres entrevistats durant la presentació del projecte | Font: Jordi Almiñana

Foto: 

Font: Jordi Almiñana
Què engloba la pràctica de la Sobirania Alimentària i com es desenvolupa a Navàs? Quines formes d'actuació contempla i contra quins costums fa front? Què és el glifosat i per què és necessari fer-lo desaparèixer dels conreus? Ens hem adreçat a Jordi Almiñana Domènech (Sant Andreu de Palomar, 1988), tècnic en Sobirania Alimentària, Josep Casafont (Navàs, 1987), regidor de Medi Ambient, i Jaume Casals Ció (Navàs, 1975), alcalde del municipi perquè ens parlin del projecte transversal que es porta a terme a Navàs, quines actuacions s'han fet, quins projectes hi ha sobre la taula per a un futur pròxim i com s'incideix en l'apoderament de la cultura agroalimentària per part de la ciutadania a través de la Sobirania Alimentària.
Josep Casafont: “Entrant a parlar del glifosat, cal posar en relleu els estudis científics que el relacionen directament amb el desenvolupament de càncers”

- Quina diferència hi ha entre els conceptes slow food, producte de proximitat i sobirania?
Jordi: És ben senzill, el concepte slow food fa referència a un moviment social i cultural que neix arrel de la protesta contra l’hegemonia que s’estava imposant del fast food. Aquest moviment, nascut al Piemont (Itàlia), proclama preservar la cuina tradicional de cada cultura, el coneixement sobre les plantes i llavors associades, animals domèstics, i el cultiu dintre d’una zona pròxima, l’anomenada ecoregió. En canvi, el producte de proximitat tan sols fa referència als productes d’una determinada zona pròxima, normalment les regions o ecoregions, tot i que aquest concepte pot ser molt més interpretable i ens trobem que hi ha qui considera proximitat qualsevol producte de Catalunya o com en el nostre cas que apostem per la regió de la Catalunya Central (Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Lluçanès). Per acabar, el concepte de sobirania fa referència a la capacitat de poder decidir i de poder fer. Per tant, en l’àmbit que ens ocupa és el dret dels pobles a poder decidir sobre tot el que afecta a la seva alimentació, des de la producció, en quines condicions es produeix, passant per la distribució, a on van parar els aliments i per quines mans passen, fins al consum.

- Fa vora mig any que heu arrencat el projecte de Sobirania Alimentària. Quina valoració en feu a curt termini?
Jaume: Veiem que és un projecte engrescador, estem contents d’haver-lo iniciat però tenim clar, i cada cop ho anem veient més que hi ha un llarg camí per endavant. La part bona és que ja hem començat a fer camí. Per un cantó ens ha sorprès l’àmplia difusió que ha tingut la iniciativa d’un projecte que entenem que és molt evident: si treballem el nostre entorn hi ha un retorn directe ja sigui a nivell econòmic, alimentari, paisatgístic. Tenim clar que treballar amb l’alimentació, una acció que fem diverses vegades cada dia és una de les maneres més directes d’incidir amb l’entorn i hem vist que això té afectació en totes les àrees. Tot i això, el procés és complex i els resultats s’han d’anar veient a llarg termini. En general estem contents perquè ha tingut molt bona rebuda i enfeinats perquè queda molta feina per fer, i sobretot molta pedagogia. D’altra banda, moltes de les propostes que anem fent tot just comencen ara i els resultats els veurem més endavant. Vam presentar un projecte i aquest tenia diverses fases d’implementació i quan tens ganes que una cosa funcioni sempre trobes que s’avança lentament quan voldries resultats immediats, però anem endavant.

- Quins models de desenvolupament contempla la Sobirania Alimentària?
Jordi: Com dèiem, la Sobirania Alimentària s’assoleix actuant sobre la globalitat dels aspectes relacionats amb l’alimentació. Això vol dir, que a més del desenvolupament del model de producció d’aliments, tant a petita com a gran escala, també cal tenir en compte com es produeix, respectant els equilibris del medi natural, dels recursos naturals i de les persones que hi treballen. En contraposició a un model agroalimentari que promou un desenvolupament agrari i un sistema alimentari cada volta més globalitzat, suposant un sobre-cost ambiental important pel petroli consumit per produir aliments, la proposta de la Sobirania Alimentària proposa uns models més auto-centrats en els territoris on vivim, consumint productes de temporada i de proximitat, tal com s’havia fet des de l’aparició de l’agricultura ara fa milers d’anys. Cal ser conscients, però, que en l’actualitat el món agrari i de l’alimentació està completament subsumit al poder de grans multinacionals. Al món agrari se li ha venut, sobretot a partir de mitjans del segle passat, que l’única manera de poder produir, i de produir cada cop més, com si els recursos no s’extingissin, era comprant llavors, fertilitzants, herbicides i pesticides químics. Tot perquè beneficiava a unes poques mans. Igualment a la població en general se’ns ha ensenyat a que cal comprar en els grans centres comercials i adquirir els productes de les grans marques alimentàries, oblidant quins són els veritables productors de l’aliment, inculcant una cultura de menyspreu cap al món pagès. Estem convençuts que si la gent aposta per arribar a la Sobirania Alimentària les injustícies econòmiques, socials i de gènere, aniran minvant per construir models molt més justos. Caldrà començar pels petits models, per aconseguir èxits i continuar creixent fins a construir un nou model agroalimentari, la Sobirania Alimentària.

Taller de cuina ecològica | Font: Jordi Almiñana

- Com va la demanda per crear horts ecològics?
Jordi: En el projecte de l’Hort de Cal Tomàquet, que ha començat a caminar a principis d’aquest any, hi ha una vintena de persones apuntades, algunes compartiran la parcel·la, així que hem calculat que farem unes 18 parcel·les d’hort en el terreny que ens han cedit, que té una extensió de 1300 m2. També sabem que l’Institut Escola Sant Jordi disposa d’una parcel·la a prop del riu i que estan aprenent agricultura ecològica gràcies a en Cristian. L’Escola Sant Josep ha mostrat el seu interès en poder menar algun hort, ja que el que tenien el van haver de treure per unes obres. Els més petits de tots, els de l’Escola Bressol Municipal Quitxalla, també ens han dit que ells volen un trosset per plantar-hi els enciams que després es menjaran. Estem convençuts que l’interès anirà en augment a mesura que els projectes engegats es vagin consolidant i donin bons resultats. De moment la demanda no ha arribat a saturar la nostra capacitat d’oferir terrenys per cultivar, així que respirem tranquils, però amb ganes de que cada vegada més gent descobreixi els plaers de treballar la terra i d’absorbir els coneixements sobre el cultiu d’aliments, que es trobaven gairebé en situació de perill d’extinció. També hem aprofitat per fer una demanda a la població perquè es decideixin a cedir els seus terrenys buits per dotar-los d’una nova funció i omplir-los de vida. Estem convençudes que aviat podrem presentar nous terrenys per a fer-hi més horts ecològics. A més, estem començant a construir col·lectivament un Banc de Terres, farem diferents trobades per elaborar el funcionament d’aquesta eina que ha de permetre que es puguin incorporar nous i joves agricultors, perquè evitem la pèrdua de terreny cultivable i així conservar el nostre entorn natural.

- L'abast del projecte 'Sobirania Alimentària' emmarca solament Navàs o hi ha vincles amb poblacions veïnes o afins?
Jaume: En un municipi com Navàs que té 80 km2 de terme municipal, on et trobes que del cantó del Llobregat fins a l’altra punta de terme, tocant al Cardener hi ha una distància d’uns 25km, la proximitat trenca fronteres i sovint s’esdevé també amb els municipis que estan més a prop d’una zona en concret. Des de Navàs estem potenciant el projecte de sobirania alimentària i la voluntat és transmetre la idea i que si és possible, els municipis veïns també la potenciïn. Tenim voluntat de col·laborar amb ajuntaments, productors, entitats... Per exemple, treballem amb productors d’altres municipis. Tenim contactes amb Sallent on també hi desenvolupen projectes de sobirania alimentària des de la societat civil. I amb l’Ajuntament de Berga tenim converses per veure com hi podem implicar el sector primari. De fet, estem oberts a qualsevol col·laboració, al mateix temps que anem trucant a diverses portes, perquè la voluntat és que el projecte vagi molt més enllà d’una realitat local concreta.

- També hi ha la voluntat de recuperar l'escorxador municipal per a finalitats afins amb el projecte.
Jaume: El nucli principal de Navàs té poc més de 125 anys, però dels seus inicis en conserva ben poques estructures, i com molts altres pobles de l’entorn amb la febre especuladora van desaparèixer edificis que eren part del patrimoni del nostre poble i que van ser enderrocats per fer-hi pisos que feien que tots els pobles acabessin sent iguals, sense trets diferencials. Hem fet un catàleg de patrimoni per protegir aquells edificis que mantenen l’essència que ens ha fet poble. I per exemple, l’escorxador va ser construït l’any 1930 i actualment té un aspecte bastant deixat, i creiem que toca reformar-lo i donar-li solidesa com a edifici i això ho volem fer acompanyant-lo del projecte de Centre d’Interpretació Enoturística. En els darrers anys a Navàs s’ha treballat molt en la recuperació i potenciació del món de la vinya i l’olivera. S’han recuperat moltes hectàrees de vinya, s’han creat tres cellers nous al mateix temps que s’incorporaven molts nous vinyataires, i al mateix temps també s’han començat a realitzar amb èxit, actes com el Maridatge de Palà de Torroella, la Mostra de Vins de Castelladral i el Tastaentorn a Navàs. Creiem que una manera de seguir potenciant el sector és crear en aquest espai una Aula del Vi, on s’hi puguin transmetre tot de coneixements, enllaçant antics vinyataires que conservaven l’afició amb els nous vinyataires que en volen mantenir i actualitzar l’herència. I tot això passa per la transmissió i compartició de coneixements, oferint espais de formació i degustació. Per anar bé, el vi i l’oli sempre han d’anar acompanyats de menjar, i aquí és on també hi introduirem una cuina per treballar amb altres productes de l’entorn per seguir posant en valor la nostra realitat més immediata i massa sovint desconeguda i poc valorada. En aquest espai també hi ha la voluntat de poder mostrar les feines i la maquinària que acompanyen el procés, al mateix temps que hi haurà una exposició que ens mostrarà espais del nostre municipi vinculats al vi, amb la possibilitat d’iniciar-hi sortides fins a racons de Navàs massa desconeguts com poden ser les costes de Vilafresca, les tines medievals del Pla de Sant Pere i moltes més rutes per un entorn que representa el caràcter d’una terra, i que la feina ara mateix passa per redescobrir-lo i mostrar-lo, com crec que hem pogut fer amb els nostres vins.

- Quin és el paradigma més greu que actualment trobem en el mercat de l'alimentació?
Jordi: Un dels principals paradigmes actuals en el món de l’alimentació és la poca capacitat de decisió que tenim, degut a la poca informació de la que disposem, sobre d’on provenen els aliments i de com estan produïts. A aquesta poca capacitat d’informació l’acompanyen unes potents campanyes publicitàries enganyoses sobre els productes alimentaris, que no fan altra cosa que manipular les decisions de la població en matèria alimentària. Estem convençudes que amb un correcte etiquetatge, amb la informació completa i veraç sobre els continguts dels productes alimentaris i del coneixement dels models productius actuals podríem obtenir una major llibertat amb la que accedir a tota la informació necessària i decidir sobre el consum dels aliments, en funció dels seus valors nutritius, ambientals i socials, així les coses no anirien com estan anant. Però en l’actualitat s’avantposa l’interès privat i lucratiu d’unes poques persones per davant del dret de tota la població a una alimentació saludable i respectuosa amb el seu entorn social i ambiental. Per tant, aquest és un altre paradigma què cal superar, hem de decidir si l’alimentació segueix sent una font de lucre privat a partir de la sobreexplotació dels recursos humans o un dret humà que cal garantir i aplicar en tots els seus aspectes socials, econòmics i ambientals.

Josep Casafont, Jaume Canals i Lourdes Comellas durant la passada presentació | Font: Jordi Almiñana

- Com es poden evitar aquest problemes des de la pràctica de la Sobirania Alimentària?
Jordi: Com ja hem apuntat una de les principals pràctiques que podem fer és la d’informar i explicar, d’identificar els principals problemes del model actual i mirar d’anar trobant solucions col·lectives. La informació és una de les claus que obriran les portes a nous models. Però no només cal informació i teoria, també cal passar a la pràctica, canviar les nostres formes de consum i potenciar que sorgeixin nous models productius més justos socialment i ambiental, potenciant una nova economia. S’ha de tornar a valoritzar i dignificar les feines que fan les pageses i pastores dels nostres territoris, i això passa per comprometre’ns amb ells i elles per consumir els seus productes a un preu just correspost a la seva dedicació, perquè puguin guanyar-se la vida amb dignitat i puguin continuar protegint i millorant les nostres terres. Relacionat amb la informació, també cal reforçar els continguts educatius dels centres escolars, explicar als infants d’on provenen els aliments, quines formes convencionals, tradicionals, ecològiques o biodinàmiques existeixen de produir i també, que coneguin els i les productores del seu territori. Aproximar els infants a l’estima per la terra que habiten és una pràctica important perquè en un futur puguem garantir la Sobirania Alimentària. En aquest sentit, estem treballant amb els centres escolars per veure com anem incorporant nous continguts en un futur pròxim.

- Per què és important l'eliminació del glifosat i altres herbicides del cultiu i el conreu?
Josep: Els herbicides s'han d'eliminar del cultiu i el conreu, ja que si parlem en termes generals són molt poc selectius, és a dir, afecten a una gran varietat d'espècies independentment de la funció que aquestes desenvolupin dins l'ecosistema. Generalment només distingeixen entre fulla estreta o fulla ampla, i per tant, si volem tractar per exemple un camp sembrat amb blat (Triticum aestivum), utilitzaríem un herbicida de fulla ample que deixaria créixer el cultiu, però també a la flora adventícia de fulla estreta com el margall (Lolium multiflorum), que entraria en competència amb el cultiu, alhora que no deixaria proliferar espècies com la herba talpera (Datura stramonium) que es un repel·lent per als talps. Cal tenir en compte, a més a més dels inconvenients fisiològics i d'eficàcia, la importància de la flora adventícia per a l'equilibri de l'ecosistema, essent especialment important com a reservori i hàbitat de la fauna auxiliar, com a testimoni i atraient de les plagues i els seus depredadors, i com a element per mantenir la humitat i evitar la degradació del sòl. Per últim, entrant a parlar del glifosat, cal posar en relleu els estudis científics que el relacionen directament amb el desenvolupament de càncers i que a la vegada demostren que és un element altament persistent en el medi i que acaba contaminant els aqüífers i zones properes. Per tots aquests motius cal evitar l'ús del glifosat i altres herbicides sintètics, especialment de les zones amb concurrència pública, com poden ser els espais verds d'un nucli habitat.

- Poden ajudar d'alguna manera les noves tecnologies a la Sobirania Alimentària? De quina forma?
Jordi: Les noves tecnologies, en tant que tecnologies, han de servir als interessos i al benestar dels éssers humans. És a dir, si aquestes es dirigeixen en facilitar algunes feines que es realitzen, per alliberar de temps de treball per al gaudi de l’oci i la cultura, ens seran positives per un futur millor, per tant per ajudar a un nou escenari de Sobirania Alimentària. Però també hem de ser conscients que la ment humana és una potent tecnologia que moltes vegades no acabem de voler desenvolupar més, tot el contrari, l’estem atrofiant cada vegada més. En agricultura, durant aquestes darreres dècades de tecnificació s’han perdut molts dels coneixements adquirits per l’espècie durant milers d’anys d’experimentació agrària, molts d’ells relacionats amb les pràctiques ecològiques, aquells coneixements que permetien als humans saber quan era el millor moment per a realitzar cada feina del camp, com és llaurar, plantar, cultivar, saber quines eren les millors varietats adaptades al territori, com es podien conservar millor els sòls per a obtenir millors collites, i un llarg etcètera. Tot aquest coneixement s’ha anat privatitzant i mercantilitzant. Però, per exemple, hem de lloar com l’ús de les noves tecnologies, com internet, pot permetre que aquests Coneixements Tradicionals Agroecològics es conservin i es comparteixin mitjançant el projecte CONECT-e promogut per investigadores de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals  (ICTA-UAB), d’entre d’altres institucions d’arreu de l’Estat espanyol.

També et pot interessar