Albert Compte Riba
,
09/09/2016
Música

Pol Mitjans: “Amb les característiques que té el rrrrec festival volem donar el màxim de nosaltres perquè la gent ho gaudeixi”

Toboggan Tones donarà el tret de sortida a la sisena edició del rrrrec festival amb la presentació del seu primer EP, 'Kiwi'
Carles Guilera i Pol Mitjans, Toboggan Tones

Foto: 

Albert Compte Riba
S'anomenaven 'Josh Allen & The Rootmakers', però amb el temps han afegit nous components a la banda i matisos més treballats en el so, un fet que els ha suposat canviar-se de nom per a representar millor què succeeix quan els cinc interpreten les seves cançons. Hem parlat amb el Carles Guilera (Igualada, 1996), estudiant al Taller de Músics a Barcelona -guitarra- i en Pol Mitjans (Igualada, 1994), estudiant de Treball Social a Lleida -percussió, bateria, lletres, cors- sobre aquest darrer any de la banda, el procés de gravació del seu primer EP, 'Kiwi' i la participació del grup en la sisena edició del rrrrec festival que organitza laBastida, on tocaran el dissabte 17 de setembre, a partir de les 20:30h. Conformen la resta de 'Toboggan Tones' el Jordi Puig -veu, guitarra, lletres-, l'Andreu Dalmau -baix- i el Josep Esquirol -teclats-.
Carles Guilera: “En el directe busquem més punch, més força, perquè la gent balli i s'ho passi més bé”

- Abans us dèiem Josh Allen & the Rootmakers. A qui feia referència Josh Allen?
P. M. - Ja ens han preguntat alguna vegada si provenia d'un jugador de futbol, però no en teníem constància. El nom és inventat i fa referència al personatge comú que es creava quan tocàvem els cinc.
C. G. - Era un nom inventat.

- Per quin motiu vau decidir canviar de nom?
C. G. - La gent ens deia que era massa llarg.
P. M. - També perquè ja no representava a tothom i amb la nova incorporació de l'Esquirol vam pensar que calia fer un canvi.

- I per què 'Toboggan Tones'?
P. M. - Volíem que representés el mateix que l'anterior nom. Aquest cap d'any ens havien deixat un dúplex a Andorra i l'1 de gener, amb la ressaca i tot ens vam començar a tirar per les escales amb els matalassos del llit. Rient i jugant havíem trobat el nom 'Toboggan', però crèiem que ens faltava alguna cosa que ens inclogués com a conformadors d'una mateixa veu, com la idea de 'Josh Allen'. Aquest segon element va aparèixer durant el viatge de tornada, quan vam fer una mena de dinàmica, on tots vam dir-nos com ens vèiem els uns als altres a partir del color que crèiem que representava millor les qualitats d'un o altre company. Aquest també va ser un moment maco perquè tots vam pensar aproximadament, els mateixos tons per a cadascú. Quan vam acabar el viatge ja teníem nom nou 'Toboggan Tones'.

- Pot ser que entre etapa Josh Allen i els temes del primer EP hàgiu canviat d'estil?
C. G. - Tots venim d'estils molt diferents. Potser alguns temes són més atmosfèrics i altres més rítmics, però no considero que haguem canviat.
P. M. - Més que un canvi estilístic potser hem tingut canvis a nivell personal.

- També heu afegit el teclat del Josep Esquirol.
C. G. - Això ajuda a crear més atmosfera. Hem afegit alguns pitus que també li poden donar als temes altres matisos més pop.

Carles Guilera, membre de Toboggan Tones | Foto: Albert Compte Riba.

- A 'Parisienne' canteu que a la ciutat de l'amor, 'I realise that everybody has only eyes for themselves'.
P. M. - Es pot entendre que parli de l'amor, però també explica que quan arribes a un lloc nou mires al teu voltant amb qui pots establir vincles, qui et pot ajudar, qui no. Al final, t'acabes adonant que cadascú té els seus propis interessos. I clar, la següent frase és 'jo vaig acabar fent el mateix'. De fet, aquesta cançó és de l'etapa Josh Allen i ha patit modificacions. Tenia una primera estrofa en francès i altres. L'hem volgut incloure en el disc per mantenir algunes de les idees que expressàvem en la primera etapa. Tant 'Parisienne', 'Fènix' o 'Pat Song', llencen un missatge optimista, de superació.

- Com treballeu en el pla compositiu?
C. G. - Normalment, treballem primer la melodia i després s'hi afegeix la lletra. Moltes vegades el Jordi porta una melodia per on ha d'anar la lletra i a partir d'aquí la desenvolupem entre tots. Un cop hem avançat en aquest segon element es crea la lletra.

- Quan sortirà el disc?
C. G. - Intentarem que sigui d'aquí a una setmanes màxim.
P. M. - Intentarem que sigui abans que el rrrrec festival, però ja no depèn de nosaltres ja que ens estan fent el master i la maquetació. Si tenim sort ens ho entregaran abans del divendres 16 de setembre.
C. G. - Com més ràpid, millor.

- Quin tipus de concert veurem a la sisena edició del rrrrec festival? Hi haurà alguna diferència amb el concert que vau fer per la Festa Major d'Igualada?
P. M. - Hi haurà algun tema que no vam tocar a la Festa Major. Volem tocar amb el màxim de desplegament possible. A més, aquest festival té un públic on la gent també escolta i no solament hi està de festa. Amb les característiques que té el rrrrecfestival volem donar el màxim de nosaltres perquè la gent ho gaudeixi.

- Quines influències teniu?
P. M. - Ara mateix escoltem molt Fleet Foxes o Bon Iver. Alabama Shakes ens ha ajudat a trobar un so més groovero.
C. G. - També gent d'aquí, com El petit de Ca l'Eril o en Ferran Palau. De fet, el guitarrista del Ferran, el Jordi Matas ens va ajudar en la producció.

- Com ha estat el procés de gravació del disc?
P. M.- Ens hem allargat més del què crèiem en un principi que necessitaríem.
C. G.- Juntament amb el Matas i el Mau vam treballar el so de l'EP, els arranjaments i altres.
P. M.- Ha estat un any llarg. Al final a tots ens cremava a les mans no poder treure el disc abans de l'estiu, però d'altra banda hem pogut treballar amb ells dos, amb el Pasqu, baixista, que ens ha donat un cop de mà amb les bases rítmiques o el Jonbi, mesclador i tècnic en directe dels Blaumut. El Mau ha estat una porta oberta a poder treballar amb tota aquesta gent que en sap molt i porta temps tocant. A nivell de calendari ha estat una pua, però a nivell personal i de grup ha estat un treball de creixement.

Pol Mitjans, membre de Toboggan Tones | Foto: Albert Compte Riba.

- Us interessa que hi hagi diferència entre un enregistrament més matisat i un directe més contundent, amb un so més potent?
C. G. - A la Festa Major d'Igualada va ser el primer concert on vam tocar amb saxos en directe i érem set músics.
P. M. - El darrer mig any  ens hem centrat en la gravació. El què volem fer ara és agafar totes les eines que hem après durant la gravació, mantenir-les i fer del directe una posada en escena amb més presència, encara. Mantindrem la intensitat del directe i el so detallista del disc.
C. G. -  Intentem que el directe tingui més punts, més força. En el disc, els temes sonen potser més poperos, més detallistes, també. I en el directe busquem més punch, més força, perquè la gent balli i s'ho passi més bé.

- Per quin motiu li heu posat al disc 'Kiwi'?
C. G. - Perquè no he menjat mai un kiwi! (Riuen) I vam dir que en acabar l'EP em  menjaria un kiwi.
P. M. - És com el resum de l'etapa Josh Allen. I la broma aquesta del kiwi la vam arrossegar i arrossegar. Havia de sortir per alguna banda i mira, ha sortit com a nom del disc.

- Com valoreu un festival com el rrrrec festival?
C. G. - Està genial que es faci un festival i tingui presents els músics locals, també.
P. M. - El rrrrec festival escull bandes i projectes que són novetat i amb un discurs potser més underground. L'any passat hi vam estar de públic i puc dir que veus grups que no els veus durant l'any a Igualada. Mola que laBastida es curri aquestes coses, sinó no les veuries.

 

 

També et pot interessar