Albert Compte Riba
,
11/04/2016
Música

Ildefons Alonso: “Metrinova és la voluntat de posar en pràctica nous recursos mètrics i veure si funcionen tècnicament i estèticament”

El quartet de jazz Metrinova presenta el primer treball aquest cap de setmana al Teatre de l'Aurora d'Igualada
L. Martínez, M. Cuevas, D. Comas i I. Alonso són Metrinova

Foto: 

Clara Bes
Gravat amb prop d'un any de rodatge a les esquenes, 'Metrinova Vol. 1' és el primer disc del bateria, pianista i compositor Ildefons Alonso Valls (Igualada, 1982). Acompanyat del Dani Comas a la guitarra, Marc Cuevas al contrabaix i Lucas Martínez al saxo tenor, el treball ha estat produït sobre format analògic per Joan Pons, enginyer de so del Teatre de Ca l'Eril i editat pel segell barceloní Underpool. Resident a Londres des de fa uns mesos, Ildefons Alonso es troba aquests dies a Igualada, on aquest proper dissabte dia 16 d'abril, el quartet presentarà el disc al Teatre de l'Aurora.
“Posar-li nom a una cançó és mesclar el món artístic i sonor de la música amb el registre poètic de la paraula”

- A part de Metrinova quins altres projectes tens entre mans?
Sóc el bateria a la formació El Petit de Cal Eril i participo de forma esporàdica sota el segell Underpool amb les 'Series numerades'. Es tracta d'unes gravacions en les quals uns quants músics ens agrupem, cadascú porta un tema composat, ens l'estudiem i es grava.

- I a Londres?
Tinc dos projectes que estan començant, un quartet sense harmonia amb cantant i un trio, amb piano, amb el qual espero començar a assajar a partir del setembre.

Ildefons Alonso en un moment de l'entrevista / Imatge: Albert Compte Riba.

- Què vol dir un quartet “sense harmonia”?
És una formació on cap dels instruments pot fer sonar vàries notes a la vegada, com ho pot fer una guitarra o un piano, per exemple. El resultat d'aquesta característica és una sonoritat més crua. Si agafem un contrabaix, amb un so molt greu, juntament amb un saxo, molt agut, els dos junts deixen entremig un buit que no es treballa. Això implica més exigència per part dels músics a l'hora d'emplenar la composició de forma melòdica, nota a nota.

- D'on ve el nom Metrinova?
Coneixes Cheminova? Aquella caixa que era un laboratori de química?

- Sí, però no el tenia.
Doncs, Metrinova és un laboratori de mètrica. Intentem descobrir, investigar l'ús de diferents recursos mètrics d'una forma poc usual o que ningú encara no els hagi fet servir o combinat.

- Què vol dir tenir més present la mètrica que altres elements a l'hora de composar?
La mètrica es un paràmetre que es manté constant al llarg d'una peça, a partir del qual s'agrupen les pulsacions en compassos. És com un paper quadriculat, sobre el qual hi col·loques els diferents elements de la música, per crear aquests compassos. És molt habitual trobar compassos de quatre, de tres, però no tant, agrupacions de pulsacions de cinc, set o nou. Nosaltres ens centrem en aquests menys freqüents i hi afegim modificacions en el ritme a través d'altres compassos. Busquem que la irregularitat d'aquestes petites variacions, repetides prou vegades esdevinguin regulars, això és, rítmiques.

D. Comas, I. Alonso, M. Cuevas i L. Martínez en una imatge promocional del disc / Imatge: Clara Bes

- Les cançons són composicions teves o algunes peces s'han creat a partir de la improvisació de tot el grup, per exemple, en assajos?
Les composicions són meves, sí. El disc neix de la investigació sobre les mètriques, el què va ser el meu projecte de final de carrera a l'Esmuc. L'exercici ha estat l'aplicació d'aquesta investigació a la composició, de la mateixa forma que un pintor pot crear una nova tècnica com per exemple, pintar amb sorra i a partir d'aquí, crear quadres amb aquest nou recurs. Metrinova és la voluntat de posar en pràctica nous recursos mètrics i veure si funcionen tècnicament i estèticament.

- A  'Els pòtols místics' sembles retratar-hi la ganduleria, fins a la desaparició total de la cançó.
Potser és la cançó del disc amb una referència més clara. El títol prové de la traducció d'una novel·la del Jack Kerouac, de títol homònim, feta pel Manuel de Pedrolo, on els personatges són uns místics que mesclen tot allò identitari de la generació beat dels 60 amb el budisme. Tot i viure un seguit de situacions que no deixen de ser un despropòsit rere un altre, gràcies a aquesta mística budista, els personatges estan sempre feliços, perquè poden argumentar donar-li sentit a la situació més estrambòtica.

- Per què representes aquesta idea del misticisme amb una de-construcció musical?
Perquè són imprevisibles totalment. El seu deambular pel continent americà no té ni solta ni volta.

- Quin paper té el saxo a 'Encarnació'?
En realitat, el fragment del saxo és la cançó. Tot el que ve abans és improvisació sobre aquest fragment. Com que la gravació no la vam fer sobre un disc dur, sinó sobre una cinta, amb un temps d'enregistrament limitat, teníem molt present la duració de cada peça. Amb una estructura recurrent aquesta cançó hauria començat amb la melodia del saxo, s'hauria continuat amb els solos de guitarra i baix, per acabar de nou amb la melodia al final. El Dani va proposar eliminar la primera part, la idea em va encantar i la vam deixar gravada a la primera presa.

- En relació a la durada de les cançons del disc, 'Xpress' era en principi un tema més tranquil, llarg?
No, la cançó ha estat composada ja de per si amb aquest ritme. De fet és un homenatge al segon quintet de Miles Davis.

Enregistrament de 'XpreSS', de 'Metrinova Vol. 1', dirigit per Artur Tort / Font: Metrinova

- Explica'ns aquest homenatge.
Als inicis del Be Bop, a mitjans dels anys 40, els músics de jazz agafaven les cançons populars de l'època, musiques de teatre i cinema, i les adaptaven. Els hi canviaven l'harmonia i les tocaven més ràpid. Cap al 1959, Miles va iniciar una tendència contrària, resumir els acords de les peces de manera que, allà on hi havia hagut vuit acords, ell en posava un. Així va sorgir el 'jazz modal' on sembla que no passa res, com al disc 'Kind of Blue'. El resultat d'aquesta manera de procedir era una música amb acords molt llargs i amb molt d'espai... i això, més endavant, va permetre als músics del segon quintet tocar les peces cada cop més ràpid... provocant amb la música un efecte semblant al de mirar per la finestra d'un cotxe a tota velocitat, quan es barregen totes les formes i els colors...

- Per què li vau posar 'Càntic' al darrer tema?
En aquesta cançó hi ha dos moments que evoquen al gest de cantar, al principi, amb uns passatges romàntics i ja, quan entren les conclusions. S'hi retraten o es destaquen els moments on un instrumentista de vent ha de respirar en contraposició, per exemple, a l'actitud que pot tenir un piano, la presència del qual no necessita pauses per seguir sonant.

- Segueixes alguna norma quan esculls nom per les composicions?
Posar-li nom a una cançó és mesclar el món artístic i sonor de la música amb el registre poètic de la paraula. És com posar títols als quadres. Hi ha pintors que són contraris a titular les seves pintures. A mi m'agrada que els noms de les cançons tinguin cert significat relacionat amb el contingut de la peça musical, que siguin com la clau per entendre el que no s'explica amb paraules... com una llavor que creix dins del cap de cadascú o una pastilla efervescent que omple el got de contingut quan la tires a l'aigua...

Més informació: 

Consulteu la informació sobre el proper concert de 'Metrinova Vol. 1' al Teatre de l'Aurora d'Igualada, el 16 d'abril a les 21h., dins la nostra agenda i participeu en el concurs que tenim preparat aquí . Per conèixer més coses sobre el compositor visiteu aquí la web d'Ildefons Alonso i per saber-ne més sobre el disc, dirigiu-vos a la web del segell Underpool.

Propers concerts:
El quartet també actuarà al Voll Damm Vic Festival el proper 8 de maig i a Hostafrancs el dia 15, dins el cicle dels 'Vermut Concert' del Casinet.

També et pot interessar