Jump to navigation
- Com va néixer Puput? Va ser quan vam deixar de tocar amb Plouen. Jo tenia una gravadora digital i anava enregistrant idees, melodies, guitarra, en plan cutre. I em va costar, però al final em vaig decidir a arrencar.
- Ho vas fer ben acompanyat. Sí, tots els membres del grup són col·legues. Si no ho fossin, no crec m’hagués tirat a la piscina. Em va fer falta una empenteta! Era un projecte personal. Els temes són meus, però un cop els porto al local els hi anem donant forma entre tots. El primer disc potser sí que vaig guiar una mica, però ara, en aquesta gravació, ja no ha calgut. Tot va sortint, va fluint. Ens entenem, vaja.
- Ara esteu presentant el segon disc, 'Upupa Epops'. Què creus que s’hi troba de nou, respecte el debut? El primer disc va ser la vomitada. Ens vam trobar tots junts tocant una música diferent, fent una cosa nova, trobant-nos, veient què sortia. Veníem d’estils molt variats! En aquest segon no és que haguem pensat més, però sí que hi ha més concepte, encara que sigui de pa sucat amb oli. Les cançons les anàvem fent però van sortir amb l’ordre ja pensat des d’un bon principi. I tots els temes que vam assajar són al disc, no hem descartat res. També vam arreglar coses de so que no ens agradava, que no ens convencia.
- La vostra és una música treballada, amb moltes capes... Com la definiries? Buf, no m’agraden gaire les etiquetes, però jo diria que és una música atmosfèrica, amb molts pedals... No podria posar-li un nom, va més enllà d’això... A vegades et comparen amb uns grups que al·lucines... Després parles dels grups que escoltes i la gent hi troba relacions, però al meu parer són anecdòtiques, barregem molts elements diferents.
- Teniu un so molt cuidat. Com el busqueu? Des de l’inici sí que teníem la idea de per on havia d’anar el so, ja li vaig dir al [Jordi] Sànchez el primer dia que portés pedals i reverbs. Ara, pel segon disc el Juanjo [Muñoz] s’ha fet una bateria especial, amb les baquetes més gruixudes, amb uns tons més fondos... Que “embruta”, ajuda a lligar-ho tot.
- I estàs envoltat de molt bons músics. Ui, i tant. Toquen 10.000 vegades millor que jo i em passen la mà per la cara. Però hi ha una cosa encara més important potser: encara que siguin boníssims, estan molt disposats a escoltar, a entendre el que busco... I m’aguanten!
- El so canvia en els directes? Sí que varia, a l’escenari és més potent, més agressiu. De fet, al tercer disc volem anar cap allà, que sigui una mica més fidel al nostre directe. Als concerts crec que tenim un plus, encara que això ens faci perdre semblança amb el disc. A la gent que ha escoltat el disc li sorprèn, però li agrada. Ens agrada una mica trinxar orelles, fotem el volum ben fort.
- El disc té relació amb Montserrat en diversos aspectes: els títols de les cançons, la manera de cantar... Algun temes sonen a cant gregorià i també les muntanyes que s’intueixen a la portada. I tu vas ser escolanet. A l’iniciar el disc buscava un concepte. Sí que alguna cosa em devia quedar en la manera de cantar, en els tipus de temes. Hi ha títols com Sant Salvador i l’Elefant, que hi fan referència. En tot cas, és un punt de partida, tampoc és res gaire rebuscat o profund...
- No hi ha un punt d’espiritualitat? Sí, potser sí, però d’espiritualitat a través de la música.
- En aquest sentit, el títol també és en llatí, 'Upupa Epops'. Com el vau escollir? Vaig buscar com es deia en llatí “puput” el vaig triar perquè m’agradava molt com sonava. També inclou la paraula “pop” i vaig pensar que era perfecte.
- On vau gravar? Ens ho vam fer tot nosaltres mateixos, al local, i a casa el Juanjo [Muñoz], que té un estudi. Algunes bateries les vam gravar amb el Frank Rudow. Ell ens havia de fer la masterització, però al final també ens la vam acabar fent nosaltres.
Puput en directe a l'Heliogàbal.
- Pel que fa als concerts, esteu trobant el vostre espai? Som conscients que amb la música que fem és complicat trobar sales. Però no anem a qualsevol lloc i no ens trobem sales buides. Estem contents perquè hem estat fent bolos en espais que formen part d’un circuit concret i on encaixem bé. En la majoria de casos, la gent que programa pensa més en la música que no pas en el negoci. I hi trobem públic que ve amb ganes d’escoltar, no anem a parar a sales buides o on la gent està sopant.
- A Manresa i a la Catalunya Central heu tocat moltes vegades: Stroika, al Kursaal, al Sielu, ara Igualada... sentiu suport per part del públic de la vostra zona? Ens està sorprenent i ens agrada molt que la gent vingui als nostres concerts. Ve molta penya, i ens sentim ja guanyadors abans de començar!
Bandcamp Puput
Fitxa d'agenda del concert de Puput el 19 de febrer al Hot Blues d'Igualada.
