dilluns, 30 novembre, 2015
Opinió

Benvinguts a la cultura 'homemade', on tu ets el protagonista

“El sistema cultural no està separat de nosaltres, estem incrustats en ell, ens fa, al mateix temps que nosaltres el fem”

Tots els éssers vius estem constantment creant significats per als altres. Ho fem quan llencem un comentari a les xarxes socials, quan diem sentir-nos d'una terra determinada, quan expressem els nostres costums i quan ens atrevim a crear algun objecte amb les nostres mans. L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) va organitzar divendres passat al CCCB un debat al voltant de la cultura i aquells qui s'hi dediquen professionalment. Una de les xerrades que em va semblar més inspiradora va ser la del britànic John Holden, que arran del seu informe The Ecology of culture, va obrir noves perspectives a la definició del terme de cultura.

Com? Parlant de la cultura en termes biològics, és a dir, utilitzant la ciència que estudia les interrelacions entre els éssers vius -l'ecologia- per explicar-ho. De fet, ell ha trobat en els llaços, els encreuaments i les xarxes, que es creen constantment i informalment entre individus la millor manera per copsar el paissatge resultant a vista d'ocell. Les diferents cèl·lules definint el tot, i el tot definint cadascuna de les cèl.lules. Des dels artistes fins a les audiències passant pels gestors culturals, els mitjans de comunicació, les institucions i també la indústria de l'entreteniment.

“La cultura és un organisme, no un mecanisme” diu Holden. “El sistema cultural no està separat de nosaltres, estem incrustats en ell, ens fa, al mateix temps que nosaltres el fem”. De fet, ell assenyala quatre protagonistes d'aquesta teoria. Per una banda, els guardians, que vetllen per la cultura del passat -serien els arxius-; les plataformes que proporcionen els llocs i els espais per mostrar la cultura del present -tant podria ser un mitjà de comunicació com un museu-; els connectors que són aquells que fan que les coses passin i posen en relació diferents parts del sistema- un bon exemple serien els gestors culturals-, i finalment els nòmades, que som tots aquells que com a artistes o com a públic, interactuem amb tots els altres rols.

Surtdecasa.cat com a mitjà de comunicació cultural de proximitat, exemplifica aquest sistema de relacions, que es donen des de la proximitat de la vida quotidiana, es visualitzen, es difonen, s'interrelacionen, i contribueixen a la generació de noves relacions i noves creativitats. Els mitjans de comunicació culturals, i sobretot els més col·laboratius sorgits de la crisi, actuen en aquest cas com a aglutinadors de rols, i tenen un protagonisme i una responsabilitat cada cop més creixent en la bona salut d'aquest sistema del qual ens parlava Holden. De fet, l'eclosió de la producció cultural s'està produint cada cop més a la vida quotidiana. A Holden li agrada parlar de cultura casolana -homemade culture- no sense ser conscient que el terme homemade, segons ell, moltes vegades es relaciona més amb una melmelada que amb un acte creatiu d'abast universal. “La meva resposta a això és que als anys 70, l'IRA estava fent bombes casolanes i mireu quin impacte tenien”. Holden empodera la capacitat de les relacions per modificar paisatges, i defuig dels mecanismes preestablerts i de les estructures rígides. Benvinguts a l'era de la fluïdesa, benvinguts a l'era de la cultura casolana, on tothom pot ser el protagonista.