Anna Zaera
,
11/03/2015
Activa't

Estimar no pot ser normatiu

El col·lectiu LGTBI de les Terres de l'Ebre es presenta en societat el proper 20 de març
Col·lectiu LGTB Terres de l'Ebre

Foto: 

Anna Zaera
Foto de grup dels membres de la conversa amb Surtdecasa.cat
“Existeix una bona manera de classificar els cossos? Què ens diuen les categories? Les categories ens diuen més sobre la necessitat de categoritzar els cossos que sobre els cossos mateixos”, així resumeix la filòsofa americana Judith Butler l'estigma social -polític- que viuen alguns sectors de la societat per no seguir un estil de vida “normatiu”. Les Terres de l'Ebre, un territori eminentment rural i allunyat de les grans metròpolis, arrossega encara aquesta dificultat per respectar identitats que no encaixen amb els patrons dona/home o amb els models de família tradicional. El 27 de juny del 2014, un grup de persones valentes van organitzar la primera marxa per l’alliberament gai al territori. L’èxit d’aquella convocatòria històrica va posar de manifest la necessitat de crear un col·lectiu estable a les Terres de l’Ebre en defensa dels drets del col·lectiu LGTBI. Ja fa mesos que una desena de persones es reuneixen per construir aquest moviment. A base de converses, de buscar padrins, suports institucionals i, sobretot, abocant temps i recursos propis, el proper 20 de març es presentarà a Tortosa la LGTeBre, l’associació de lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals de les Terres de l’Ebre.
"La societat en general té molta por a allò que desconeix, i el que causa por ocasiona, també, distanciament i rebuig. Per tant, donar-nos a conèixer i fer-nos visibles pot ser molt positiu de cara a reduir aquestes pors i, en conseqüència, aquest rebuig"

Més que una categoria, aquest col·lectiu proposa un espai de converses, de paraules. I, des de Surtdecasa.cat, repliquem aquesta àgora. Com comenta Amada Rodríguez, una de les impulsores d'aquest moviment, “la cultura en les seves diferents expressions - literatura, teatre, música, dansa, cinema, televisió, pintura - ens ajuda a canviar la mentalitat, per mostrar altres maneres de ser i de fer”. “Ara estic recordant, per exemple, el videoclip de la cançó "M'agrades" de Pepet i Marieta, on surten moltes parelles estimant-se i, entre elles, surten parelles de gais i de lesbianes. Aquest és el camí”, va dir durant la nostra conversa. A continuació, us reproduim algunes de les opinions dels membres d'aquest col·lectiu social.

Laura Xipre (Tortosa) 25 anys, sociòloga
"Crec que cal avançar en la igualtat real de les persones, independentment de la seva identitat sexual. Penso que és molt important començar a trencar tabús i prejudicis per generar una societat més oberta i justa. Som un territori amb molt de patrimoni cultural, però també amb molts tics morals conservadors. És per això que l'associació és tan necessària."

"No tot és masculí o femení, ni cal que ho sigui. Tenim una gran necessitat de classificar les persones des que neixen segons si són xiquets o xiquetes i, a partir d'aquí, decidim què els ha d'agradar, com han de ser, com s'han de comportar, per qui s'han de sentir atrets... Aquesta obsessió amb què vivim genera que no ens puguem desenvolupar lliurement, genera desigualtats entre els que segueixen el camí marcat i els que no."

"La cultura i contracultura han estat molts cops les armes de les lluites pels canvis socials donant visibilitat a les injustícies. A més, la creativitat de tot acte cultural ens ajuda a pensar i construir altres móns possibles i, en el cas de l'alliberament LGTB, a pensar altrament les relacions socials."

Rafa Maireles (Amposta) 37 anys, protètic dental
"El fet d’existir una associació que vetlla i lluita pels nostres interessos fa, al mateix temps, que el nostre col·lectiu sigui visible per a molta gent que encara no veu normalitzada la nostra condició d’homosexuals."

"L’homosexualitat sempre ha existit, des de temps antics. Gràcies a les noves lleis, la del 2005 que ens permet casar-nos i adoptar xiquetes i xiquets, la societat ha donat un gran pas endavant en l’acceptació del nostre col·lectiu."

"És important l’educació des dels primers anys de vida de les nostres filles i fills i, també, com no, de la resta de la societat ebrenca. És una de les fites que ens propossem com a associació, poder educar a la societat ebrenca i fer visible el nostre col·lectiu."

Natàlia Gabarró (Tortosa) 35 anys, psicòloga
"A les nostres terres és encara massa habitual que les persones visquin d'amagat la seva orientació sexual o identitat de sexe o gènere. Ens trobem massa vegades amb persones que se senten "forçades" per les pors al "què diran" o a la reacció del seu entorn, a portar una doble vida o a haver de marxar fora per poder viure més lliurement. Tot això provoca sovint problemes de caire psicològic o emocional que suposen, sota el meu punt de vista, un patiment excessiu en la persona."

"És trist que qualsevol persona hagi d'agafar tant valor per "sortir de l'armari", presentar la seva parella en societat, per decidir-se a donar un pas endavant en la seva relació. Cap persona heterosexual o amb una identitat de sexe o gènere normativa es planteja què dirà la seva família al presentar la seva parella, si perdrà amics o no, si serà jutjat per la societat o si això li afectarà a nivell laboral."

"La societat en general té molta por a allò que desconeix i el que causa por ocasiona també causa distanciament i rebuig. Per tant, donar-nos a conèixer i fer-nos visibles pot ser molt positiu de cara a reduir aquestes pors i, en conseqüència, aquest rebuig."

Amada Rodríguez (Amposta) 50 anys, professora de secundària
"Juntament amb la meva dona formem part d'una associació de famílies lesbianes i gais (FLG) des que vam adoptar la nostra filla. Mai havíem estat en una associació LGTB fins aleshores, no havíem tingut mai la necessitat fins que vam decidir ser mares. Necessitàvem referents i els vam trobar a l'associació, famílies com la nostra."

"D'altra banda, sóc professora i, cada dia més, em trobo amb joves que tenen por de sortir de l'armari, que no tenen referents. Per això, quan vam saber que es volia posar en marxa una associació a les Terres de l'Ebre ens va semblar que hi havíem de col·laborar."

"Continuem vivint en una societat amb molts estereotips, en la qual no hi tenen cabuda les persones que són diferents. Critiquem, per exemple, altres cultures i religions perquè ens semblen masclistes, però a la nostra cultura i a les nostres famílies continua havent-hi una separació de rols molt gran entre homes i dones. Critiquem altres països perquè condemnen l'homosexualitat, però continuem donant per suposat que els nostres infants són o seran heterosexuals."

Ferran Benaiges (Entre Tortosa i Barcelona) 26 anys, filòleg
"Crec que la situació geogràfica de les Terres de l'Ebre actualment se'ns gira en contra, ja que ens trobem en un territori que, antigament, per diverses raons era un centre, i actualment no. Això es deu a diferents motius: la fi de la navegació fluvial, la manca d'industrialització, l'impacte polític, civil i destructiu de la guerra civil, el fet de trobar-nos allunyats dels nous centres polítics que es van consolidar amb la constitució de les autonomies. Tot això per a mi és central per comprendre moltes coses, com ara el fet que dos intents de transformació cultural a partir de la segona dècada del s.XX no fructifiquessen: l'un als anys cinquanta amb el sorgiment d'un grup artístic i literari, dins del qual es van iniciar figures tan importants com Gerard Vergés, tot i que fou un ressorgiment molt centrat a Tortosa, poc mainstream, per dir-ho d'alguna manera, i sota les dificultats que comportava la censura. L'altre moment rellevant coincideix amb l'època de la lluita pel transvasament, un moviment popular, que va jugar un paper molt important a l'hora de repensar la identitat ebrenca."

"La persona gai o lesbiana que surt de l'armari ho ha de fer constantment quan es presenta davant d'una persona desconeguda, i moltes vegades en entorns hostils. El debat sobre allò públic i allò privat apareix molt sovint quan es qüestiona la necessitat que hi hagi un col·lectiu d'alliberament sexual. Una hegemonia cultural heterosexual i patriarcal com la que tenim a les Terres de l'Ebre pot imposar l'armari com una forma de vida a moltes persones que ho justifiquen al·legant a la seua privacitat, però quartant la seua llibertat i limitant a entorns privats les mostres d'afecte i de desig."

"Les pràctiques culturals no tindrien sentit sense els individus que les porten a terme i de la mateixa manera els humans vivim en societats gràcies a aquestes pràctiques culturals. Les persones ens comuniquem les unes a les altres a través del llenguatge, i la cultura regula aquesta trobada entre el llenguatge i el cos humà."

 

 

  

Més informació: 

Presentació de l'associació LGTeBre
Divendres 20 de març, 19:30h
Centre Cívic de Ferreries (Tortosa) 
Fitxa d'agenda Surtdecasa

  

També et pot interessar