Experiment d’autogestió interactiva al Museu de l’Ebre de Tortosa

L’entitat proposa una exposició didàctica en què els visitants poden experimentar jocs geomètrics o construir mobiliari elemental

Roser Royo

07/01/2016

Activa't

Entrem al Museu de l’Ebre, un museu que mai ha tingut el títol oficial, però que des del 1993, any de la seua inauguració, ha generat una important activitat cultural i social a les Terres de l’Ebre. De fora no es perceben ni de bon tros les dimensions podríem dir soviètiques d’un espai que ocupa l’interior d’un dels pilons del pont del Mil·lenari de Tortosa, un espai que també té una banda sonora pròpia: la del sotragueig constant dels cotxes que passen pel pont, un so que és part inherent de l’espai i que li dóna una altra dimensió sensorial.

“El que proposem és que els visitants experimentin el món de la forma, no tant des del punt de vista artístic sinó del punt de vista del producte. Per veure si d’alguna manera podem influir en que les empreses s’animin a fer un producte amb personalitat"

En aquest interior ingent de tres plantes delimitat per parets de formigó blanc, aquests últims temps s’ha engendrat un experiment interactiu de supervivència museística. Així, aquest museu que no és museu proposa una visita interactiva i creativa per fomentar el coneixement i on els visitants podran manipular tot tipus de jocs didàctics de Pop-up orientats a la comprensió de l’estructura de la forma, d’Art-Kit per dissenyar tota mena de composicions artístiques a partir de peces geomètriques, de papiroflèxia i de creació de mobiliari elemental a partir de caixes modulars. La idea és fes-t’ho tu mateix i si t’agrada compra-ho i emporta-t’ho.

“L’objectiu és cobrir una parcel·la que no la cobreix ningú, perquè hi ha escoles d’art, hi ha escoles de música, de dansa, i no hi ha ningú que es preocupi del món del disseny del producte. Creem artistes i músics, i després què passa? Que l’economia funciona per altres canals. Per què no creem creadors de producte i així les nostres empreses s’animen a fer producte?”, argumenta Joan Antoni Blanch, president d’Amics i Amigues de l’Ebre, l’entitat sociocultural que gestiona el Museu de l’Ebre. “El que proposem és que els visitants experimentin el món de la forma, no tant des del punt de vista artístic sinó del punt de vista del producte. Per veure si d’alguna manera podem influir en que les empreses d’aquí s’animin a fer un producte amb personalitat i valor afegit. El nostre projecte és com un embrió que pretén cridar l’atenció i fer pensar en el tema del disseny de producte, en lloc de copiar o que ens ho facin, o comprar-ho fet i només distribuir-ho”, afegeix.

La idea és també aconseguir que a partir de la venda d’aquests productes, el Museu pugui autofinançar-se, autogestionar-se i mantenir la seua activitat, ja que actualment pràcticament no té ingressos. A nivell pràctic s’organitzen, dissabtes i diumenges, tallers gratuïts oberts a tot tipus de públic, adult i infantil. I també es pot experimentar amb els diferents jocs i construccions durant l’horari del museu. Pel que fa al disseny i construcció de mobles, s’ha arribat a un acord amb una empresa de Camarles que es dedica a la fabricació de caixes i envasos per al sector agroalimentari a partir de fusta de xop. Aquesta empresa cedeix al Museu els laminats a partir dels quals s’han construït les caixes modulars. “El disseny té una part de recerca d’oportunitats. Tu no dissenyes com l’artista que pinta el que li dóna la gana. Tu crees d’acord amb les possibilitats del que tens al teu voltant perquè tu vas a un món real i nosaltres ara disposem d’aquestes fustes”, apunta Blanch, que com a bon dissenyador assenyala que es tracta de caixes ben modulades: posades en vertical hi cap un DIN4 i en horitzontal un llibre de butxaca. Un exemple, el de les mides, que indica fins a quin punt és important pensar el producte.

Aquest experiment del Museu de l’Ebre durarà al menys fins al mes de maig i segons els resultats es valorarà la seua continuïtat.