Anna Zaera
,
04/10/2016
Arts

Javier de Riba: "Una porta deixa de ser una porta si sempre està tancada"

L'artista intervindrà al festival d'arquitectura 'A Cel Obert' que se celebra del 7 al 9 d'octubre a Tortosa
Javier de Riba

Foto: 

Cedida
Javier de Riba
Javier de Riba (Esplugues de Llobregat, 1985) ha treballat en diversos estudis i agències com a director d’art. Actualment forma part del col·lectiu artístic Reskate Arts & Crafts amb el qual desenvolupa projectes gràfics i comunicatius lligats a la sostenibilitat i al tracte humà. De Riba és un dels convidats estrella del festival d'arquitectura efímera 'A Cel Obert'. En l'edició d'enguany, aquest artista desenvoluparà el seu projecte 'Floors' a les entrades dels diferents edificis patrimonials elegits per acollir les obres dels artistes. Amb la idea de fons que els murs es construeixen i s’enderroquen, però el terra sempre persisteix. Hem volgut conèixer més de prop aquest jove artista.
"Aquests patrons remeten a la idea de llar, de confort. Aquests patrons havien vestit moltes cases i són un exemple clar de la democratització de l'art i l'artesania"

- Com surt la idea de 'Floors'?
Va sorgir un dia pintant amb el col·lectiu artístic del que formo part, Reskate Arts&Crafts. Estàvem pintant un mural als Encants Vells de Barcelona que acabaven d'enderrocar i vam veure que, a sota del mur, hi havia les rajoles del que havia sigut. Vam pintar-les de manera impulsiva basant-nos en l'estètica dels hidràulics. Va ser llavors quan vam veure la tensió que es creava en l'espai. Podria ser un projecte per si sol i vaig decidir desenvolupar-lo.

- Què et transmeten els sòls abandonats?
Els llocs abandonats em generen molta tristesa. Ser conscient que aquell descampat havia sigut una llar, o que en aquell espai hi havia hagut una rutina i ara no hi ha res que es mogui... Amb la meva intervenció, intento posar un punt de llum a racons oblidats amb l'esperança que puguin tornar a albergar vida. Estem envoltats de cases tancades o abandonades. Hi ha molt per reviure!

- Creus que l'estètica és una forma d'humanització?
Aquesta estètica, sí. Parteixo d'uns referents ben coneguts, els patrons dels paviments dels Països Catalans. Aquests patrons remeten a la idea de llar, de confort. Aquests patrons havien vestit moltes cases i són un exemple clar de la democratització de l'art i l'artesania. Tenim el record impregnat d'ells.

- A Tortosa participaràs al festival 'A Cel Obert' pintant el terra de les entrades als espais monumentals. En moltes ocasions, s'ha acusat a les administracions que aquests espais patrimonials estaven abandonats, però ara amb aquesta iniciativa se'ls torna a donar vida. Encaixa aquesta reflexió amb el teu propòsit?
Sí, totalment. Crec que tot espai necessita trànsit per seguir viu. La meva intervenció en aquests espais gira entorn d'això, de la circulació. Una porta deixa de ser una porta si sempre està tancada. Per aquest projecte agafo com a símbol la romaguera. Aquesta planta creix a llocs oblidats i a camins poc concorreguts. La manera d’evitar que envaeixi els espais és justament el trànsit. Així doncs, aquestes representacions de romagueres s’aniran esvaint amb el pas dels visitants ja que estan fetes amb pintura de guix.


Javier de Riba pintant el terra imitant les rajoles hidràuliques.

- Com creus que tractem els nostres espais públics, tant la gent com l'Administració?
Sembla que l'Administració i la ciutadania es comencen a entendre cada cop més. Però per enriquir les bases del futur, cal invertir en educació pública i que els governs escoltin les seves necessitats en els espais públics. Ja no és temps de construccions i usos faraònics en busca de medalles. Encara falta molt per treballar.

- Què és per a tu l'arquitectura efímera?
Per a mi tota arquitectura és efímera. Està exposada al pas del temps i condicionada a les decisions humanes. Per tant, el que s'anomena "arquitectura efímera" és això mateix accelerat, fent evident les seves condicions.

- Per què t'agraden tant les rajoles hidràuliques? Sembla que estan vivint un gran renaixement tant en l'esfera artística com domèstica. Què en penses?
Sempre he conviscut en entorns amb aquest tipus de rajoles. Em fascina com la repetició genera nous ritmes que neixen de les interseccions. Sí que hi ha un renaixement, però encara hi ha molta gent que ignora el valor que tenen. A Barcelona cada dia hi ha hidràulics tirats al carrer. Per altra banda, l'ús estètic que s'està fent em sembla una mica excessiu, i molts cops, des del meu punt de vista, mal utilitzats. I mira que ho digui jo!

- Coneixes les Terres de l'Ebre? Des del punt de vista estètic, què et transmeten?
Sí, de petit anava sovint de colònies al Delta i ja de gran ho he explorat més. Trobo que té una riquesa històrica excepcional que no està del tot ben atesa. Un clar exemple és el castell d'Ulldecona. Hi vaig anar fa un temps i realment feia pena. No puc parlar en profunditat de molts més espais, però aquell em va marcar. I també he anat veient que hi ha molts edificis prop de la carretera abandonats. A veure si podem fer-hi alguna cosa per donar-los vida!

Més informació: 

Festival 'A Cel Obert'
Del 7 al 9 d'octubre - Tortosa
Fitxa d'agenda Surtdecasa

Pos seguir-lo a:
@javierderiba
Facebook

 

També et pot interessar