Anna Zaera
,
12/09/2016
Activa't

David Gámez: "He deixat que la il·lusió sigui més poderosa que les pròpies pors"

El professor tortosí inicia un viatge de 7 mesos a l'aventura que el portarà fins Austràlia
David Gámez

Foto: 

Abraham Sebastià
David Gámez
“Deixa que el món et canviï i podràs canviar al món”, va dir Ernesto “Che” Guevara, un gran viatger. David Gámez (Tortosa, 1976), professor de l'IES de l'Ebre i fundador de l'Akademia a Tortosa - un projecte educatiu dedicat a joves de 16 a 22 anys per despertar la curiositat i la creativitat i promoure el seu desenvolupament professional i vital - és un mestre atípic que creu en maneres alternatives d'ensenyar i tractar amb els joves. Ara ha decidit demanar una excedència de 7 mesos al seu lloc de treball per iniciar una de les majors aventures de la seva vida. Després d'anys viatjant a l'estiu a través de diferents projectes relacionats amb el món del desenvolupament local, l'art com a forma de transformació social i la psicologia, enguany ha decidit "fer-la grossa". Diu que el coneixement de cultures no té preu. Hem volgut parlar amb ell.
"Ens costa perquè no tenim la seguretat que serà tal i com volem que sigui, aquesta és la regla del viatger. Serà perfecte, però ho serà diferent al que creies, i això és un acte de valentia i decisió"

- Has demanat una excedència com a professor de l'IES de l'Ebre i marxes a l'aventura en un viatge que t'ha de portar fins Austràlia i altres països del sud-est asiàtic. Existeix un detonant per prendre aquesta decisió o és un procés que es va coent a foc lent?
He deixat que la il·lusió sigui més poderosa que les pròpies pors. No hi ha un detonant en concret. Segurament sí que hi havia un foc lent que ha anat gestant aquesta decisió. Durant molts anys, he aprés viatjant pel món moltes realitats i situacions que m’han aportat experiències i aprenentatges que s’han integrat de forma directa en el meu ADN i aquest cop volia fer-la grossa, estar de veritat a un lloc i tornar a recuperar la capacitat de sorprendre’m.

- Viatjar és una revolució?
Els xocs culturals mateix són una sacsada interessant per trencar els teus propis prejudicis i esquemes mentals, per tant, el que fan és que tinguis més recursos per poder entendre el teu propi món i vegis alternatives que generin canvis cap al benestar social i comunitari. 

- Què esperes trobar en aquest viatge?
Alliberar-me d’equipatges mentals, descobrir palpitacions noves, exposar-me a tornar a sentir que poses el comptador a zero.

- Canviar de país i d'idioma, també suposa canviar la perspectiva...?
El llenguatge conforma realitats i viatjar te les exposa. Crec que depén de tu que només t’escoltis a tu mateix o tinguis la capacitat d’escoltar tot allò que t’envolta. És un repte personal i professional, ja que a part de la millora de la parla de la llengua anglesa, aquest viatge és una prova per poder experimentar en primera persona tot allò que exposo en gran part de les meves classes com a docent i les meves xerrades i conferències relacionades amb la psicologia, el coaching i el creixement personal i professional.


David Gámez a punt de marxar de viatge                                                            Foto: Abraham Sebastià

- Quins són els països que a priori t'inspiren més i per què?
M’ha inspirat algo tan senzill com pensar en les antípodes, en poder estar una bona estona a l’altra part del planeta. A part, tots aquells països que escapen dels cànons dels pensaments europeus. Aquí és on rau l’essència del viatge, en veure que podran canviar les formes però que els continguts són els mateixos arreu del món. Aquest fet et fa connectar amb el que realmente és important. En aquesta experiència, faré campament base a Austràlia, però la idea és visitar Nova Zelanda, Fiji, Papua...

- T'agradaria treballar?
Vull treballar. Forma part del projecte. De fet, un viatge programat tan llarg i tan lluny t’obliga a dos coses: a estalviar molt durant molt de temps o a buscar-te de nou la vida. Jo he apostat pels dos, però amb la condició d’haver de posar de nou totes les meves capacitats al màxim. A hores d’ara, no sé en què em guanyaré la vida. M’agradaria dedicar-me a l’esport, el coaching esportiu, l’educació, l’art …

- On tens pensat allotjar-te?
El repte és poder allotjar-me en algun lloc on senti que aporto i que m’aporten. Sé de granges escoles amb animals autòctons i granges de cocodrils, i em sedueix pensar que puc viure en llocs extraordinaris. La idea és allotjar-me en aquests llocs, quan toca recórrer món no hi ha res com allotjar-te en cases locals on pots conviure amb famílies del lloc on visites o resideixes. 

- Tens algun projecte vinculat a aquest viatge?
No ho havia fet fins ara: un web que reculli les meves experiències i on pugui compartir tot allò que faig i sento. És el gran projecte. Al final, un aprenentatge aprés aquí o allà no deixa de ser un aprenentatge que pots aplicar en cada una de les teves situacions diàries i quotidianes. En aquesta web engego un projecte que anomeno '101 coses que he aprés viatjant' i per realitzar-lo m’he de deixar sorprendre i estar ben atent al que el mateix viatge em planta devant dels nassos.

- Què trobes que és el més important que s'aprèn viatjant?
Trencar amb els judicis i els esquemes tancats, això que tan bé aprenem a fer gran part de les persones. 


David Gámez a punt de marxar de viatge                                                            Foto: Abraham Sebastià

- Creus que aprendràs coses per transmetre als adolescents de l'Akademia?
Aquesta és la idea, poder comprendre per poder compartir, tan a joves de l’Akademia, com alumnes de l’institut, la meva família, tu i jo.

- Per què ens costa tant viatjar? 
Ens costa perquè no tenim la seguretat que serà tal i com volem que sigui, aquesta és la regla del viatger. Serà perfecte, però ho serà diferent al que creies, i això és un acte de valentia i decisió.

Dir que és car és una excusa?
Dir que és car és només pensar en l’aspecte monetari, els diners tenen massa protagonisme i ens deixem tot el que podem guanyar.