Surtdecasa Ebre
,
15/12/2016
Activa't

Josep Sabaté: “La reconstrucció virtual de les peces del museu permet apropar-les a la ciutadania”

L’empresa ebrenca 4Datum reprodueix en 3D els fons d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre
4Datum

Foto: 

Cedida
Daniel Mansilla
Daniel Mansilla (Roquetes, 1981), provinent del món del turisme i el comerç, i Josep Sabaté, enginyer forestal (Tortosa, 1981) presenten aquest dijous 15 de desembre el projecte 'Noves tècniques i patrimoni: reproduccions en 3D del fons d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre', que han dut a terme a través de la seva empresa 4Datum, ubicada al viver d'empreses de Godall, utilitzant la tècnica de la fotogrametria digital automatitzada, un procés que ells volen utilitzar per promoure la difusió lliure del patrimoni.
"L'objectiu general és apropar les peces del museu a la ciutadania i també a tota la comunitat científica, ja que aquest fons virtual permet a qualsevol investigador del món accedir a l'estudi d'aquest material”

Aquesta tècnica extrau la informació de forma tridimensional a partir de les col·leccions de fotografies convencionals captades en estructura de moviment, permetent la realització de projectes de documentació i registre del patrimoni arqueològic i aportant importants avantatges vers altres tècniques i tecnologies.

“Hem fet una reconstrucció virtual en tres dimensions de bona part del fons museístic del Museu de les Terres de l'Ebre. En total unes 40 peces que van des del quart mil·leni abans de Crist fins al segle XVI. Hi ha peces que són de l'època protohistòrica, neolítica, romana, peces del període andalusí i del període baix medieval”, explica Mansilla. S'han seleccionat en funció de la seva representativitat arqueològica, històrica i patrimonial en relació a les diferents èpoques i al territori de les Terres de l’Ebre. Principalment, són objectes ceràmics, encara que també hi ha objectes en metall i en os, que representen aspectes com la vida quotidiana, la religiositat, les indústries i la tècnica, el comerç i els elements constructius de les comunitats assentades a les nostres terres.

Hi trobem, per exemple, elements de caràcter cultual i votiu com el peveter de Démeter, un ex-vot ibèric, un vas-copa d’ofrenes ibèric, dos talismans andalusins, una ampolla de pelegrí medieval; objectes de cuina i taula de totes les èpoques; objectes de diferents indústries com la metal·lúrgia del bronze o el teixit, entre molts altres.
 

Patrimoni a un clic
“Aquest treball permetrà que es puguin fer amidaments de la peça, l’avaluació de l’estat de conservació de béns, controlar la seva possible degradació o fer reconstruccions virtuals”, explica Sabaté, que afegeix que "l'objectiu general és apropar les peces del museu a la ciutadania i també a tota la comunitat científica, ja que aquest fons virtual permet a qualsevol investigador del món accedir a l'estudi d'aquest material”.

De fet, aquesta tècnica s'utilitza en altres disciplines, una de les més habituals és en l'estudi dels boscos. Mansilla i Sabaté han signat diferents acords de col·laboració amb administracions, universitats i empreses per dur a terme treballs mediambientals. Un dels projectes més recents ha estat a la muntanya del Monteperdido, a Osca, on ha través de les tècniques de reconstrucció virtual han pogut mesurar l'evolució del bosc a llarg termini. Cada projecte, asseguren, requereix la coordinació amb un equip pluridisciplinar, de forma que l'anàlisi pugui donar-se creuant els coneixements de cada professional.

El projecte de digitalització del fons del Museu de les Terres de l'Ebre és dels pocs que ha tingut lloc a Catalunya, juntament amb la tasca engegada al Museu Arqueològic de Catalunya. Un altre museu pioner en aquesta matèria és el British Museu de Londres, que ja ha traslladat a una plataforma digital totes les peces en tres dimensions per a que el públic i els investigadors puguin consultar-ho a través de la plataforma Sketchfab.

També et pot interessar