Jaume Sanllorente: "Va ser l'Índia com hagués pogut ser un altre lloc"

 

He après moltes coses, i espero seguir-­les aprenent. Perquè la vida és evolució i aprenentatge. Lògicament, he après moltes coses del sector de la cooperació, de l'Índia, de gestió... I he après que l'essència amb la que va començar Sonrisas de Bombay és pura i certa: qualsevol persona, des del lloc que sigui i la posició que sigui, pot contribuir a millorar el món en el que viu.

 

Sí. I també els projectes dels darrers anys i els que ens agradaria emprendre en el futur amb Sonrisas de Bombay, en el marc de la lliuta pels drets humans dels ciutadans menys avantatjats de l'Índia.

 

Efectivament. Bé, suposo que hi ha coses que se'ns escapen des d'un punt de vista racional. Va ser l'Índia com podia haver estat un altre lloc, de la mateixa manera que dues persones, provinents de dues parts del món ben llunyanes, es poden arribar a enamorar i començar una vida junts.

 

Perquè sóc molt curisós des de nen. I compartir els resultats d'aquesta curiositat és la màgia del periodisme.

 

No ho sé, perquè també és cert que de sempre he estat una persona que ha viatjat molt i ha conegut molts països. Estic molt satisfet de l'educació que vaig rebre, rica en valors, idiomes i inquietuds per altres cultures diferents a la meva. Suposo que el que destacaria de Barcelona és que és una ciutat fàcil de viure per tots els seus ciutadans, per igual. És estructurada i justa, amb nombrosos serveis i facilitats per part de l'Ajuntament, oberts a tots els ciutadans. Realment cal valorar-­ho molt.

 

I no només xiquets. Molta gent segueix associant Sonrisas de Bombay amb infància, però ja fa anys que els projectes estan destinats a tota la comunitat, amb especial focus en el paper de la dona.

 

Sí, ho som. La prova és que, si preguntes a un grup de persones si són feliços, gran part d'ells et dirà que sí com a resposta automàtica. Si tan infeliços fossim, no seria així. El que passa és que a vegades ens costa apreciar-­ho en aquell mateix moment.

 

Estic finalitzant la promoció del meu darrer llibre, “La costurera de Dacca” (Espasa), on denuncio l'explotació laboral dels treballadors de la indústria tèxtil a Bangladesh, país en el que vaig estar una temporada per a dur a terme la meva investigació. Quant a Sonrisas de Bombay, estic inmers en el projecte “Jump2Justice”, destinat a fer pedagogia jurídica amb les comunitats dels slums de manera que coneguin més profundament els seus drets constitucionals i puguin exigir­-ne l'acompliment per part dels seus governants.

 

Sempre dic, quan em pregunten com és un dia normal a la meva vida, que a la meva vida no hi ha un dia normal. Em passo molt temps en avions i viatjant, perquè part de la meva feina és donar a conèixer internacionalment la situació de desprotecció que viuen tants ciutadans a l'Índia, i aconseguir fons per a la organització que vaig fundar. Amb el projecte “Jump2Justice”, puc estar al costat de les comunitats treballant de forma molt propera i això per a mi és un estímul molt important. No sé com és l'agenda d'un ministre, com diu l'expressió popular, però la meva és molt activa. La meva agenda acostuma a estar tancada i decidida a un any vista.

 

Divendres 6 de juny, a les 17h. 

Consell Comarcal del Monstià 

Amposta