Jump to navigation
L'autora Anna Dot (Vic, 1991), ha estat l'elegida entre els setze seleccionats pel jurat en aquesta tretzena edició del certamen. La instal·lació, que es basa en un joc de miralls, pretén reproduir una escena determinada que es repeteix cada nit com si es tractés d’un fenomen màgic. Aquesta obra emmarcada en l'exposició col·lectiva es podrà visitar a Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre fins al 30 d’agost.
- En què t'has inspirat per fer aquesta instal·lació on jugues bàsicament amb els vidres?'Static Explosion' ve especialment marcada per dos elements. D'una banda, una zona de Torelló, el poble on he crescut, per la que he de passar tant sí com no per arribar a casa. És una mena de descampat, un paisatge molt tarkovskià, del que ningú es fa càrrec i on tothom fa una mica el que vol. Un dia hi van aparèixer una gran quantitat de trossets de vidre. La relació d'aquests trossets amb les condicions de l'espai va provocar un fenomen màgic que intento comunicar. D'altra banda, feia un temps que pensava en la fe com a un estrany sentiment de confiança cap a una cosa que no sabem explicar, que se'ns escapa per complet, però que forma part de nosaltres.
- Precisament, el jurat l'ha definit com una obra de complexitat narrativa, que manté una tensió implícita en el concepte i una acurada instal·lació en l’espai. Tu com la descriuries?Com un poema que és fruit de la relació amb un lloc i per al qual he trobat en la construcció escènica la manera de mantenir la simbiosi entre els dos elements. 'Static Explosion' acaba esdevenint la reproducció d'una escena, no només a nivell formal, ja que conté materials del lloc original, sinó també a nivell abstracte, o que jo anomenaria 'virtual', ja que conté unes frases que evoquen possibles realitats d'aquesta escena. La tensió es troba en el fet que l'escena queda com una explosió aturada, parada en el temps i que té al seu davant múltiples possibilitats.
- Quines altres obres presentades a la Biennal t'han commogut més?Em va despertar especial interès 'The Extended Contours of the Horizon', de Laura F. Gibellini, i l'obra de Javier Pividal. Desconeixia el treball d'aquests dos artistes i em va semblar interessant per la mescla de molta delicadesa i un punt de mala llet en la primera i un joc especulatiu en la segona. A banda d'això, evidentment em va alegrar molt compartir espai amb treballs que ja coneixia una mica com el de Cristina Garrido, Marc Larré, Joan Morey o David Mutiloa.- Què representa per a tu guanyar la Biennal d'Amposta?D'entrada, una sorpresa. També una ajuda importantíssima per poder continuar treballant. No només a nivell econòmic, sinó també anímic.
- Alguna opinió o comentari curiós que hagis rebut de la teva obra?Algú em va dir que les frases que apareixen als tres peus de foto (I produced the jewels by shooting at our window with heavy artillery; The road that brings me home is made with bad intentions i Slowly, slowly, slowly, the marvelous age approaches) semblaven frases tretes de cançons de Nick Cave. Va semblar que m'ho deia amb un to positiu, però encara no sé com prendre'm-ho.- En què t'agradaria seguir explorant?M'interessa molt portar a terme pràctiques que em permetin investigar al voltant del llenguatge i els processos cognitius. Com més voltes hi dono, més m'adono que els fils que puc estirar no s'acaben mai i això està molt bé.- Què ens pots explicar del col·lectiu 'Morir de Frío'?'Morir de Frío' som un grup d'amigues - l'Alba Vilamala, la Palma Lombardo, el Blai Marginedas i la Raquel Vila- que un dia vam obrir un bloc online per compartir interessos. La cosa ens va semblar que es feia grossa i el 2012 ens vam fer un web una mica més maco que la plantilla bàsica de blogger i vam començar a escriure sobre art. A partir d'aquí ens vam anar entusiasmant, ens van oferir seu a l'Escola d'Arts Plàstiques de Torelló i vam rebre el recolzament de l'ACVic. Nosaltres que no n'havíem muntat mai cap, vam acabar organitzant dues exposicions en un any i embolicades en un gran nombre de projectes molt interessants i en els què vam aprendre molt. Aquest any estem molt més calmades, mantenim un programa de ràdio i el cicle expositiu 'Another crep in the wall' al Galliner de Torelló.- És un grup estable, per tant?Seguim creient molt fort en la idea de col·lectiu, però escrivim molt menys. Tinc la sensació que tenim un ritme similar al d'un grup de música i aquest any ens toca treballar internament per poder-nos tornar a posar les piles d'aquí a un temps.
--Més informació: Biennal d'Art Ciutat d'Amposta 2014 (fitxa Surtdecasa) www.morirdefrio.comwww.annadot.netwww.lopati.cat
