Asbel Esteve: 'Un film petit i personal pot aconseguir grans fites'

Del Centre d'Art d'Amposta al Festival de Cannes. Aquesta és la constatació que les iniciatives artístiques locals donen els seus grans fruits globals: el febrer passat, el curt documental In Albis d'Asbel Esteve fou seleccionat en el cicle d'art emergent de la Terres de l'Ebre i, fa només un mes, es va projectar al Short Film Corner del festival de Cannes. Íntim, experimental, contemplatiu... In Albis és un curtmetratge en blanc i negre que es recrea en l'observació de les estances d'una casa abandonada. Aquest film es podrà veure divendres 29 de juny al Festival CURT-REDÓ, el festival de curtmetratges de les Terres de l'Ebre que, des de fa cinc anys, se celebra a Campredó.

 

- Si busquem 'in albis' al diccionari hi diu: oc adv llat 'En blanc', 'sense entendre res'.

Precisament és això el que buscava amb aquest treball: gravar allò que no es pot gravar, atrapar les sensacions que no es veuen, explicar tot allò que es pot percebre però que no veiem.

 

- L'observació d'una casa abandonada té un punt de nostàlgia.

Quan començo a treballar un tema sempre miro al passat i a partir d'aquí reinterpreto el futur. És un exercici que em surt de manera instintiva. Això fa que en tots els meus projectes aparegui una part de nostàlgia cap al passat. In Albis és una oda a les històries petites, a les coses fetes a mà i des de l'interior d'un mateix.

 

- El so és clau per entendre aquesta obra.

Quan li vaig proposar a l'Edgar de Ramon que s'encarregués de la part d'àudio li vaig comentar que era la part més important del curt. Jo li vaig passar les imatges i gairebé no li vaig donar cap pista més. Això li va permetre interpretar el treball a la seva manera. El més curiós de tot és que quan vaig escoltar l'àudio amb les imatges per primer cop, havia fet exactament el que jo tenia pensat! Això em va donar a entendre que també la imatge era molt important.

 

- El predomini de la imatge fa que el so sigui un element poc explotat pels realitzadors?

Fins fa molt poc ho gravava tot amb una càmera super8 i, per tant, sense àudio. Això m'ha fet pensar en les imatges per una banda i el so per una altra. Crec que l'àudio serà el gran redescobriment dels realitzadors en els pròxims anys, ara que és tan accessible crear material visual de bona qualitat. La diferència per a mi estarà en l' utilització del sons de manera intel·ligent per a poder crear noves formes narratives.

 

- In Albis és un curtmetratge pensat com a instal·lació de museu o per veure al cinema?

In Albis és una peça de vídeo-creació totalment independent de la instal·lació museística que es va presentar fa uns mesos a Amposta. Primer va ser el vídeo i després la instal·lació; una instal·lació que va servir per a presentar el vídeo, creant així un univers singular al seu voltant.

 

- A més de notorietat mediàtica, què t’ha aportat passar pel festival de Cannes?

El convenciment de que una peça molt petita i personal, si es fa des de dins, pot aconseguir grans fites. I també la sensació estranya de compartir cartellera amb la gent del món del cinema que admires des de fa molts anys.

 

- El fet de viure al delta de l’Ebre, en una zona rural, quins avantatges i inconvenients suposa per a la teua projecció professional?

D'inconvenient ni un, i d’avantatges moltíssims. Pel tipus de treball que faig, estar apartat de les grans ciutats m'ajuda molt. Em dóna una perspectiva diferent de les coses que preocupen a la societat.

 

- Llavors, fins a quin punt és necessari viure als grans centres de producció artística?

No li veig cap necessitat, el que importa és tenir la necessitat d'explicar coses. Faig esforços cada dia per estar com més lluny millor dels grans centres de producció. És evident que, per contrapartida, he de treballar amb pressupost gairebé zero. De totes maneres, això també és un avantatge, perquè m'obliga a fer coses més senzilles i humanes.