Ben Affleck es doctora en cinema amb 'Argo'

Argo és, sense dubte, el millor film que he vist aquest any. Una de les millors produccions d'intriga que hagi gaudit mai. Argo és intel·ligent des de l'inici fins al final. Fins i tot la gent es queda mirant els crèdits quan s'acaba la història perquè els crèdits també estan carregats de contingut. La tragèdia i l'humor no es fan nosa en aquesta proposta dirigida i interpretada per Ben Affleck. Al contrari, la sensibilitat en el tracte de les imatges i de les situacions està present en cada segon de la pel·lícula. L'acció és trepidant i l'intriga et fa estar patint força estona.

 

La trama comença l'any 1979 quan Ruhollah Jomeini, aiatol·là iranià, assumeix el poder del seu país tot derrocant al Sha Mohammad Reza Pahlevi qui havia aconseguit arribar  a governar amb l'ajuda del Govern nord-americà. Un governador que s'havia establert com a “dictador” i que vivia en l'opulència davant d'un país cada vegada més pobre i amb menys llibertats. Jomeini, un cop desbancat Pahlevi, comença una persecució cap a totes aquelles persones afins a l'antic règim, i això incloïa el caigut Sha.

 

Els Estats Units rescaten al tirà de les mans del nou líder iranià donant-li asil polític i això provocarà la seua ira desfermada i farà que es consideri a tot nord-americà enemic del règim. L'ambaixada nord-americana serà assaltada i, tant els funcionaris com els polítics, seran segrestats. Només sis diplomàtics aconseguiran escapar-se, refugiant-se a l'ambaixada canadenca.

 

La CIA haurà de trobar la manera de rescatar-los. Tony Mendez (el mateix Affleck), expert en alliberament d'hostatges, decideix que la millor manera per poder aconseguir la fita serà fent veure que una productora de cinema canadenca vol rodar un film de ciència ficció i que Tony Mendez (que es farà passar per productor canadenc) i els mateixos refugiats a l'ambaixada del Canadà són membres del rodatge. La proposta arriscada requerirà de l'ajuda de personatges del món del cinema, així com la confiança en què el Govern iranià no se'n adoni de la farsa orquestrada.

 

Argo és una pel·lícula basada en fets reals que mostra fins a quin punt els conflictes són provocats per interessos personals d'una minoria enfront una majoria. En aquest cas el petroli fa que els Estats Units recolzin al dictatorial Pahlevi per tal de beneficar-se'n, una majoria de ciutadans es veuen reprimits i això desencadena en una escalada de violència que dura fins als nostre dies. Però aquesta història també ens ensenya que, fins i tot en els punts més foscos dels entramats de poder, hi ha gent que pensa i se'n responsabilitza de les persones que més pateixen, sense atendre a protocols ni a burocràcies.

 

Tony Mendez es juga la vida per salvar a sis persones. El president Carter només vol evitar que el seu país perdi prestigi. La política de vegades és una farsa, però aquest film ens mostra com, algunes vegades, una farsa pot fer evitar que hi hagi una tragèdia. Hi ha tipus de farses que són fosques i malintencionades, però d'altres que serveixen per evitar los-hi mals majors a aquells que més pateixen. Argo també ens mostra com els veritables herois són els que es mantenen en l'anonimat i que, en lloc de buscar el seu bé particular, com tendeixen a fer molts polítics avui dia, busquen el bé dels seus iguals. Sensible, dura, carregada d'humor i d'intel·ligència, però amb un ritme endimoniat.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera