Ariadna Mangrané

Foto: 

Cedida
Ariadna Mangrané

Ariadna Mangrané: "M'he anat interessant més per allò petit, pel que comença a desaparèixer i es torna a repetir"

L'artista de La Ràpita ha estat la guanyadora del XIV Premi de Pintura Francesc Gimeno 2016
Anna Zaera
,
18/10/2016
Arts
L'artista Ariadna Mangrané (La Ràpita, 1986) ha estat la guanyadora del XIV Premi de Pintura Francesc Gimeno 2016 amb l'obra 'Mineralia'. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha cursat una beca Erasmus a la University of Art and Design d'Hèlsinki (Finlàndia). Actualment duu a terme el Màster en Belles Arts a Umea Academy of Fine Arts a Suècia. Ha exposat individualment dins del programa 'Projeccions 51' a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i a la Galeria Miquel Alzueta de la mateixa ciutat. També ha participat en exposicions col·lectives a Alemanya, Finlàndia i República Txeca. El premi, dotat amb 5000 €, es lliurarà el proper 17 de desembre a la guanyadora en l'acte inaugural de l'exposició del XIV Premi de pintura Francesc Gimeno a la Sala d'Exposicions Antoni Garcia del Museu de Tortosa. Hem volgut conèixer-la de prop!
"La producció artística és una pràctica molt solitària, on pots arribar a perdre l'objectivitat, si és que n'hi ha. De vegades, quedar o no seleccionat per un premi és l'únic feedback que reps en setmanes o mesos"

- Per què 'Mineralia'?
'Mineralia' forma part d'un procés d'aproximació i anàlisi de la naturalesa. Parteix de l'observació de l'element natural, primer amb una certa distància fins arribar a una mirada gairebé microscòpica de la matèria. L'obra la formen un conjunt 25 peces separades on és present la idea de col·lecció, de classificació i catalogació de la natura.

- Quin moment vital reflexa?
Fa anys que estic treballant amb el mateix referent, simplement hi ha hagut un desplaçament visual. M'he anat interessant més per allò petit, pel que comença a desaparèixer i es torna a repetir a diferent escala. No puc parlar d'un moment vital en concret, però és cert que cada experiència personal acaba, d'alguna manera, formant part de l'obra.

- Què ha significat per a tu guanyar el Premi Francesc Gimeno de pintura?
Tenir aquest tipus de reconeixement t'ajuda a seguir endavant. La producció artística és una pràctica molt solitària, on pots arribar a perdre l'objectivitat, si és que n'hi ha. De vegades quedar o no seleccionat per un premi és l'únic feedback que reps en setmanes o mesos i, si la resposta és negativa, fins i tot dubtes de la qualitat del teu treball. I no ha de ser així, hi ha molts factors que queden fora del teu abast que determinen si una obra s'inclou o no en un projecte.

- Sempre vas tenir clar que la pintura era la disciplina que més podria expressar les teves creacions?
No. De fet, em vaig començar a interessar per la pintura gairebé al final de la carrera. Ara he estat uns anys només treballant, però em sento en un moment on necessito expandir-me cap a territoris molt diferents, considerant també l'espai tridimensional de la sala.

- Què has après de les teves estades a Finlàndia i Suècia?
A Finlàndia va ser on vaig començar a experimentar amb la pintura. Hi havia molts menys alumnes que a Barcelona i em sentia amb molta llibertat i espai per provar coses noves. A Suècia encara fa molt poc que hi sóc, però la sensació és la mateixa. També m'agrada veure com els tallers sempre estan plens, sento que tothom valora molt l'educació i es nota en la implicació personal.

- Tens especial predilecció per aquests països del nord d'Europa?
Aquí la naturalesa adquireix un dramatisme que me'l sento molt proper, m'agrada observar-lo cada dia. Després d'estar a Finlàndia, sabia que en algun moment tornaria per passar-hi més temps.

- Què significa per a tu exposar en aquesta sala del Museu de Tortosa?
Em fa una il·lusió especial exposar al Museu de Tortosa, perquè serà a la meva terra. Moltes vegades, la meva obra circula per diferents ciutats, però molta gent del meu entorn encara no ha tingut ocasió de veure-la. Poder exposar a les Terres de l'Ebre em fa sentir una mica més a prop de casa meva.

- Quins projectes artístics tens a curt termini?
De moment durant els dos pròxims anys estaré estudiant el màster a Umeå. Després d'estar set anys treballant fora de la Universitat, vull tornar a disfrutar d’aquest temps a l’Acadèmia, amb el suport que dóna i l'accés il·limitat als tallers. Després, a veure què en surt de tot això!

 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar