Anna Zaera
,
10/11/2016
Arts

Francesc Ruiz: “M'agrada plantejar dubtes sobre la construcció del desig homosexual”

L'artista inaugura el proper dissabte 12 de novembre un nou cicle que porta per títol '360º, un gir orgànic'
Francesc Ruiz

Foto: 

Cedida
Imatge de The Yaois
El proper dissabte 12 de novembre es posa en marxa a Lo Pati d'Amposta un nou cicle que porta el nom de '360º, un gir orgànic'. Es tracta d'una proposta trencadora que ha programat durant quatre caps de setmana consecutius diverses activitats en les quals la creació musical té un pes molt important. “Tots els artistes que intervindran tenen en comú que les seues pràctiques artístiques naixen a partir de la seua relació amb la realitat i les seues connexions afectives. Són artistes que parteixen de la seua pròpia identitat i experiències, a través de la relació del jo (cos, sexualitat) amb l’entorn o de la música com a experiència vital”, explica Vicent Fibla, director de Lo Pati. Durant aquest temps es podrà veure a Lo Pati, l'exposició 'The Yaois', un projecte de l'artista valencià Francesc Ruiz centrat en la representació gai des de la perspectiva que ofereix el món del còmic. Es tracta d'una agrupació d'imatges extretes d'internet i ordenades en una sèrie de taules inspirades en el catàleg del Comiket de Tòquio, un dels esdeveniments més importants dedicats a la cultura yaoi on cada sis mesos participen centenars de microeditors mostrant les seves publicacions amateurs. Hem parlat amb ell.
"La veritat és que a través d'Internet, s'ha pogut assimilar la producció audiovisual de tot tipus. Però és cert que la representació LGTB necessita una proximirat, una visibilitat pública important"

- Què és The Yaois?
Jo diria que és un assaig visual. Una sèrie de temàtiques de representació gai inspirades en la imagineria del còmic, però que s'amplia a altres fonts de la cultura visual, de la iconoesfera.

- Divideixes la informació en sis taules?
En cada exposició intento adaptar-me a l'espai. Són fotocòpies encolades a la paret. Cada imatge té un número. Aquest tipus de taula està inspirada en una fira del manga que es fa a Tòquio a lo bèstia. Diríem que és una espècie de collage digital, on hi ha moltíssimes fonts! En algunes surten directament dos homes junts, d'altres són símbols, d'altres imatges iconogràfiques religioses com el petó de Judes a Jesucrist. Un petó que forma part de la Bíblia però que, evidentment, en aquest cas es descontextualitza.  

- Les temàtiques parteixen d'una imatge concreta per fer crítica al patriarcat, a la subversió dels seus espais tradicionals, o les construccions homòfobes...
En algunes de les taules es tracten coses com la representació del cos masculí, la masculinitat portada a uns ambients d'ambigüetat. Per exemple, vinculo la panxa prominent dels homes amb un espai de fertilitat, però també d'obesitat. Plantejo un dubte sobre com es poden entendre les diferents formes que pot prendre un cos. També jugo amb la imatge del Tio Gilito a partir de dos elements de la lluita de classes: per una banda, el casc de paleta i, per l'altra, el barret de lord anglès. Amb la barreja d'aquests elements genero tota una narrativa al voltant de les relacions de poder.

- Quins exemples més mostres que consideris que tenen vinculació amb l'actualitat?
Una de les taules reflexiona sobre la idea del meme, un nou element iconogràfic que ara sembla que volen prohibir. A través de la imatge d'un petó entre dos homes, plantejo que aquesta relació homoeròtica que surt en moltes imatges, com per exemple el petó de Trump amb Putin o de Zapatero amb Rajoy, es pot fer servir tant en defensa de la causa gai com tot el contrari. Els memes són un element discursiu humorístic però ambigu.

- Deus ser un gran aficionat als còmics. Com va sorgir la idea?
Durant una temporada vaig estar treballant en un centre cívic i a la meva companya de feina i a mi ens van encarregar fer una exposició sobre el manga. Vam estar estudiant diferents gèneres i em va fascinar molt aquest món. Vaig descobrir que hi havia molts gèneres de manga i vaig començar a investigar. Fins i tot vaig fer un viatge al Japó per coneixer-ho de primera mà. Arrel d'aquesta experiència vaig escriure un còmic de manga propi que es titula 'Manha Mamoth', que mostra les conclusions de la representació homoeròtica a Tòquio després del meu treball de camp.

- Un dels aspectes més interessants de la teva obra 'The Yaois' és que no la dones per tancada, dius que està oberta i en procés. Això no et limita a l'hora de generar nous projectes o discursos?
És una molt bona pregunta. Jo crec que no, la idea és anar enriquint l'obra i donant-li noves formes. De vegades, tanquem obres quan encara no estan tancades. Moltes vegades, el devenir aporta noves capes. Aquesta és la meva manera de treballar, mai tanco totalment les vies de treball. Les deixo obertes, així hi ha espai per una possible reinterpretació. Jo penso que com més capes i més suplements hi vagis afegint, més l'amplies i més sentit li dones. També funciona una mica amb la idea d'arxiu i un arxiu sempre està obert a noves propostes...

- És important plantejar la lectura política i crítica d'aquesta obra que vol fer visible la prepresentació de l'univers homosexual, i la manera com aquest és percebut en la societat de masses... Quin impacte et sembla que pot tenir en un territori on les relacions homosexuals estan menys normalitzades que a la ciutat?
No sé molt bé com està la situació a les Terres de l'Ebre...

- Fa un any que s'ha creat la primera associació de LGTB del territori...
La veritat és que a través d'Internet, s'ha pogut assimilar la producció audiovisual de tot tipus. Però és cert que la representació LGTB necessita una proximirat, una visibilitat pública important... M'interessa molt la forma en què es dóna aquesta visibilitat també en territoris com les Terres de l'Ebre. Per això, jo considero que faig petites accions, que els ciutadans que vegin l'obra d'esprés poden pensar, dubtar i opinar. M'agrada l'ambigüetat que poden generar imatges xocants, que apel·len a l'espectador i fa que es posicioni. M'agrada plantejar dubtes sobre la construcció del desig homosexual. Perquè generar dubtes ens fa pensar i pensar sempre és bo.

- Recordes alguna reacció interessant o canvi que hagi generat aquesta obra teva en concret? Potser algú t'ha explicat alguna cosa...
No recordo cap comentari concret, però sí que és molt interessant la mirada que es genera. La gent projecta i genera una mirada. Cada paret té 36 imatges. En total són 600 imatges i la gent va d'una imatge a una altra. Crec que el cap els peta una mica! (riu). Això es veu en les mirades! És una reacció quasi física! La gent torna i torna. Es gira i torna a mirar. Perquè està passant alguna cosa allà.

 

Més informació: 

360º, un gir orgànic
www.lopati.cat

  

També et pot interessar