Estampes de la ciutat eterna

Ja fa uns anys que Woody Allen s'ha especialitzat en la promoció turística de certes ciutats europees. Sembla que, des que va deixar la seua Nova York natal per instal·lar-se a Londres i rodar Match Point, una de les seues millors obres, li hagi agafat el gust en ambientar els seus films en les ciutats més turístiques del vell continent. 

 

Així, després de Londres, Barcelona i París, aquest any li ha tocat a Roma i la seua mil·lenària arquitectura com a escenari de les quatre històries que conformen el conjunt de A Roma con amor. Una trama coral de personatges que busquen l'amor, l'èxit i l'estabilitat emocional i que només tenen com a nexe comú la ciutat eterna com a escenari.

 

Tot i que siguin quatre històries diferents, la trama no és ben bé episòdica, sinó que es van teixint paral·lelament, passant d'una història a l'altra sense que el ritme de l'interès es vegi afectat. I en elles es desenvolupen els temes (per no dir obsessions) característics de l'obra del director novaiorquès com poden ser la fragilitat de les relacions amoroses, la infidelitat, la perspectiva d'una mort segura o el paper que l'art juga en les nostres vides.

 

Tanmateix no veiem en Roma un treball elaborat sobre l'espai fílmic, i això que Woody Allen és un expert en atorgar un important protagonisme a les ciutats on transcorren les seues trames, com si d'un personatge més es tractés. Així doncs, la Roma que ens ofereix Allen no aconsegueix passar de mer decorat i s'apropa més a la turística i banal Vicky Cristina Barcelona, que no pas a la Midnight in Paris, on l'espai fílmic de la París intel·lectual del 1920 proposava un interessant contrapunt emocional a la vida d'un escriptor en plena crisi creativa.

 

Així doncs, el tribut que es fa de Roma és el de l'estampa. Pur decorat per ambientar les històries d'uns personatges que, agafades de context i posades en qualsevol altra gran ciutat europea, haguéssin funcionat igual. 

 

Cal destacar, però, que Woody Allen segueix mantenint intacta la capacitat inventiva i creativa per construir històries i per fer arrencar el somriure amb diàlegs ocurrents i un sentit de l'humor irònic i histriònic; però el que sí queda clar és que es tracta d'una obra menor dintre de la seua filmografia, per la lleugeresa d'alguna de les històries i per una certa deixadesa a l'hora de cuidar els aspectes formals de la història.

 

Però és clar que, tot i ser un film menor, sempre és recomanable perquè segueix estant per sobre de la mitjana de les comèdies que s'estrenen, i perquè Roma sempre ve de gust revisar-la, tot i que sigui a partir d'un conjunt d'estampes exageradament estilitzades.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/cartellera