Anna Zaera
,
09/10/2014
Arts

Joan Carles Prats: “Mostro com objectes quotidians poden convertir-se en objectes de desig”

El fotògraf presenta la seva primera exposició, “Plecs”, basada en l'art 'ready made'
Joan Carles Prats

Foto: 

Anna Zaera
Joan Carles Prats
“No sé el que és però m'encanta aquesta pintura”, li diu el cambrer d'una cèntrica terrassa tortosina de la que Joan Carles Prats (Barcelona, 1964) n'és un habitual. Ho diu després d'haver vist una de les peces que estaran exposades a partir del proper 10 d'octubre al restaurant L'Assoc - Banys Àrabs Vells de Remolins a Tortosa. “No és una pintura, és una fotografia”, li contesta al cambrer, l'autor. Tot i confondre's amb una pintura, o també amb una escultura fotografiada, Prats utilitza la que ha estat la seva disciplina durant més de 25 anys per expressar, per primer cop en públic, tot allò que porta dintre.
"De manera casual es produeixen canvis en el paper que em semblen molt suggerents i donen lloc a una plasticitat que mai hauries imaginat"

“Plecs” és el nom d'una exposició basada en la corrent del ready made - l'art d'allò trobat -, un estil que va popularitzar Marcel Duchamp elevant a art objectes que no tenien una connotació artística, sinó una funció més aviat mundana i utilitària. Aquest fotògraf afincat a Tortosa s'ha inspirat en la versatilitat de formes que pot adoptar el paper per proposar un univers inquietant, fosc i sinuós. Descobrim amb paraules del protagonista la seva òpera prima.

- Precisament ara mateix hem presenciat el dubte sobre la disciplina d'aquesta exposició...Tu com la descriuries?
Aquesta exposició és una conclusió, una depuració de totes aquelles disciplines que al llarg de la vida m'han pogut interessar com són la pintura, l'escultura i la fotografia. Són objectes quotidians que s'han convertit en objectes de desig.

- Has estat un fotògraf que ha treballat des de la fotografia publicitària fins al fotoperiodisme. Podríem dir que aquesta mostra sintetitza la teva experiència?
He passat per moltes etapes com a fotògraf, però sempre m'ha captivat especialment la creativitat plàstica. Aquesta mostra em retorna en certa manera a la meva etapa com a fotògraf de publicitat. Recordo que les marques et reptaven a experimentar a nivell d'idees i de color. Allà vaig descobrir que la llibertat creativa era el que més m'estimulava.

- On situes l'origen del teu interès per captar instants amb una càmera?
El meu pare era un gran fotògraf aficionat. Els diumenges a les tardes, baixàvem les persianes de la cuina per convertir-la en un laboratori improvisat de revelatge. El meu pare va fer fotos fins el dia de la seva mort.

- Què fotografiaves quan eres petit? Quan comences a manipular una càmera i a veure les teves possibilitats?
Ho fotografiava tot! Des de paisatges fins a cares. Tot!

- Per què, després de 25 anys de professió, aquesta és la teva primera mostra pública del teu treball?
M'han passat moltes coses que m'han remogut en els darrers anys. Això ha fet que les emocions tancades comencin a sortir a l'exterior.

- "Plecs" sorgeix d'aquestes emocions...?
Amb el pas dels anys et vas especialitzant o purificant, vas trobant allò que t'és més propi. En aquests últims anys, he experimentat una evolució bastant accelerada on em trobo a gust a nivell plàstic. M'agrada molt extreure d'un element quotidià tridimensional allò que el fa inquietant. Un simple paper és motiu de reflexió per a mi. L'analitzo, el toco, el fotografio...

'Nàufrag', de Joan Carles Prats

- Per què t'inspira el paper?
M'agrada la seva textura perquè li permet adoptar moltes formes. De manera casual es produeixen canvis en el paper que em semblen molt suggerents i donen lloc a una plasticitat que mai hauries imaginat. He treballat des de kleenex a paper de cuina, des de plàstics a bombolles. 

- Alguna peça a destacar?
Potser una de les més curioses és una que he titulat “El sueño de mi razón produce estos monstruos”, basada en el gravat de Goya. Es tracta d'una triologia sorgida d'una bola de paper que vaig trobar casualment a la terrassa, després d'haver estat a la intempèrie i sota la pluja durant molts dies. Era una bola estranya que, quan la vaig agafar per llençar-la, es va partir. En el seu interior vaig descobrir una sèrie de coses que em van enganxar. Eren formes inquietants o, fins i tot, monstruoses

- És cert que les imatges són la majoria fosques i les formes inquietants...Què hi ha de tu en aquesta obra?
Com t'he dit, aquesta mostra és una depuració de la meva essència. Els que em coneixen bé em diuen que sóc una persona molt lluminosa per fora i una mica fosca per dins. I potser és veritat. De fet, les persones que han vist les fotografies coincideixen en que fan certa por. 

- És una exposició que apel·la al romanticisme del segle XIX?
Sóc molt Gustavo Adolfo Béquer, m'agrada molt la foscor del romanticisme que és més depriment que bucòlica. A més, en els noms de les fotografies hi ha moltes referències literàries. Per exemple, una es titula 'Agremonia', que en llatí siginifica tristor i melancolia...

- És artista aquell qui reinterpreta la realitat?
Són tan artistes els que creen com aquells que se senten commoguts davant la creació d'un altre. 

- Però no tothom té un punt de vista subjectiu i original sobre la realitat que l'envolta...?
Jo reconec que sóc una persona que distorsiono la realitat, i precisament he volgut compartir aquesta distorsió que tant em fascina amb altra gent.

    

També et pot interessar