Les 10 curiositats de la història del cinema a les Terres de l'Ebre

El divendres 3 de març s’inaugura aquesta mostra al Museu de les Terres de l’Ebre

Surtdecasa Ebre

27/02/2017

Arts

Una de les grans exposicions de les Terres de l'Ebre pel que fa a la cultura més contemporània, l’exposició 'Aquelles tardes... 120 anys de cinema a les Terres de l’Ebre'. La mostra recupera uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. Uns espais, almenys la major part d'ells, avui desapareguts i en els quals, els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records. El cine, alhora espectacle, art i comunicació, és capaç de representar tant escenaris de la vida quotidiana com de generar móns de fantasia o de terror. Les seves imatges i guions han marcat sis generacions d'ebrencs, des que fa 120 anys es van estrenar les primeres projeccions a Tortosa fins a l'actualitat amb els multicinemes d'Amposta i Roquetes o les sales del Circuit Escarceller a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Us hem destacat algunes de les 10 informacions i aspectes més interessants que hi podreu veure.

1. La primera projecció
La primera projecció cinematogràfica a les Terres de l'Ebre va tenir lloc al març de 1897 a Tortosa per part d'un cinematògraf itinerant. A partir d'aquest moment els principals nuclis del territori començaren a rebre visites de cinematògrafs en el marc de fires i festes majors.

2. Cinema alternat amb altres espectacles
Ja a partir de 1905, es crearen les primeres sales estables dedicades a la projecció de films a Tortosa, Amposta, Móra d'Ebre, Ulldecona, Roquetes, etc. Entre les dècades de 1910 i 1920, aquests espais eren ja presents en altres poblacions de les quatre comarques -algunes fins i tot comptaven amb diverses sales-, oferint una programació estable que s'alternava amb espectacles de circ, varietés, màgia, teatre, entre altres espectacles, esdevenint un entreteniment consolidat per al conjunt de la societat.

3. Cinema mut i música
Fins als inicis de la dècada de 1930, quan irromp al territori el cinema sonor, les projeccions s'acompanyaven amb música de piano o d'orquestrina, a més de poder-hi ser present també un explicador de les escenes. La sonorització, que s'havia iniciat amb una empenta considerable, va quedar aturada amb l'esclat de la Guerra civil, cosa que a més va suposar el tancament de moltes sales i la reconversió d'altres a equipaments vinculats a la intendència o serveis militars.

4. Els anys daurats
Un cop acabada la guerra, els cinemes que havien resultat menys afectats pel conflicte, van recuperar ràpidament la seva activitat. Ja a mitjans de la dècada de 1940, les Terres de l'Ebre comptaven amb prop de 50 sales, un nombre major que l'existent abans del conflicte.

5. Cinema a cada poble
No serà fins a la següent dècada que la totalitat de les poblacions de les Terres de l'Ebre gaudiran de, com a mínim, una sala de cine. Aquestes sales eren gestionades per organitzacions vinculades al règim o per entitats i associacions culturals autoritzades en el cas dels nuclis més petits, mentre que en els nuclis més grans les explotaven petits empresaris.

Cinema Moderno de Corbera d'Ebre als anys 60 Foto: MTTE

6. L'any del cinema, 1963
A finals de la dècada de 1950 hi havia 76 sales actives, i l'any 1963 es va arribar a un total de 91, el nombre més elevat que hi va haver. També es van ampliar, als nuclis més importants, el nombre de dies d'obertura passant d'ocupar només els caps de setmana a haver-hi projeccions algunes nits dels dies laborables.

7. La millor oferta de lleure
Entre la dècada del 1940 fins a finals de la dècada de 1960, el cine va ser el principal entreteniment de la societat ebrenca i va experimentar el període de major esplendor. El cine destacava entre les ofertes de lleure (ball, futbol, passeig...) i permetia viure altres històries, veure altres llocs del món, tant reals com inventats, veure aquells personatges de Hollywood amb els que la societat s'identificava i volia imitar, en definitiva, permetia fugir de la realitat del dia a dia i obrir una finestra a altres móns.

8. La mobilitat condemna les sales petites
A mitjans de 1960, els vehicles a motor començaren a generalitzar-se al territori a conseqüència de la millora del nivell adquisitiu de la societat. Aquest fet suposa una major mobilitat de la població, que es desplaçarà en el seu temps de lleure a esdeveniments i celebracions populars, però també a veure pel·lícules a aquelles sales de cine més noves o que oferien programes amb estrenes. Aquesta mobilitat va condemnar a les sales més petites i aquelles que no podien fer front a millores tècniques i de comoditat.

9. La televisió
En paral·lel, l'aparició i la generalització de la televisió va complicar la continuïtat d'aquestes sales, ja que la gent va deixar d'acudir al cine, veient les pel·lícules en la comoditat del sofà de casa. Entre els 60 i els 70 l'oci també va anar canviant, en generalitzar-se les sales de ball i, entre finals dels 70 i els 80, les discoteques van atreure amb força els més joves. Així, tot i que les produccions cinematogràfiques continuaven tenint un públic ampli, el cine en general es consumia a casa. Poc a poc, la major part de les sales van anar desapareixent, i entre les dècades de 1970 i 1990 van tancar més de 80 sales.

10. Les multisales i la decadència
A finals de la dècada de 1990 arribava a les Terres de l'Ebre el primer multisales, l'OCine Roquetes, un espai amb 8 sales de projecció. L'any 2001 apareixia el segon complex d'aquest tipus del territori, l'Amposta 11, amb 11 sales de projecció. A diferència de les sales tradicionals, aquests complexos traslladen els cines fora del nucli urbà i l'integren en complexos d'oci. A més, l'oferta de diversos gèneres, l'aplicació de les últimes tecnologies en so i en projecció, i la major comoditat dels seients n'han garantit la seva supervivència fins a l'actualitat. En paral·lel, en alguns municipis petits de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, el Circuit Escarceller ha creat una xarxa d'antigues sales de cinema en les que es poden veure regularment projeccions cinematogràfiques. Aquest model de gestió mancomunada de sales en garanteix la viabilitat i permet que aquest espectacle arribi a aquests nuclis.